Ressenyes 2025 - 2026

PARTICIPANTS:

Pau Parés – Octavi Montagut – Jose Luis Santiago – Xavier Martinez – Martí Parés – Ricard Moran – Marta Castany – Àngeles Martin – Agustí Turull – Jose Anguera – Teresa Escarré – Pepita Ribas – Lluís Hernandez – Isabel Castrillo – Agustí Segurana.

LLOC: Puigsacalm (Garrotxa)

PUNT DE TROBADA: Coll de Bracons

ITINERARI:

Coll de Bracons (1.130) – Puig Tosell Xic (1.324) – Puig Tosell Gros (1.453) – Collada Fonda (1.398) – Puig de les Civaderes (1.430) – Ras de les Civaderes (1.418) – Collet dels Clivillers (1.433) – Puigsacalm Xic (1.481) – Puigsacalm (1.515) – Puig dels Llops (1.476) – Coll de Joanetes (1.294) – Ermita de Santa Magdalena del Mont (1.271) – Coll de Joanetes (1.294) – Collet dels Clivillers (1.433) – Ras de les Civaderes (1.418) – Rasos de Manter (1.386) – Font Tornadissa (1.304) – Collada de Sant Bartomeu (1.245) – Coll de Bracons (1.130) – Joanetes (Can Barris)(550)

HORARI: 8 hores

TEMPS:

Dia magnífic per fer muntanya. Fred al matí i quan algun núvol tapava el sol. Per la resta, assolellat i temperatura excel·lent. Visibilitat excepcional des dels cims amb espectaculars panoràmiques sobre tot el territori comprès entre el Pirineu i el

Montseny. Es veien perfectament totes les muntanyes de la Garrotxa, el Ripollès, el Berguedà, Osona i la Selva.

INCIDÈNCIES:

Preciosa i entretinguda travessa de tota la Serra del Puigsacalm, des del Coll de Bracons fins a Santa Magdalena, passant per tots els cims.

Comencem al Coll de Bracons enfilant-nos per una paret de roca, cosa que ja fa preveure que no serà una excursió fàcil. Després anem pujant pel bosc, agafem el trencant del Camí dels Tosells i a les envistes del Tosell Xic ens trobem un tros força vertical equipat amb grapes de ferro. Una vegada superat això i dalt d’aquest primer cim, parem a esmorzar. Recuperats d’aquesta sorpresa, continuem fins a trobar una nova zona de roca vertical, aquest cop equipada amb cadenes de ferro que et permeten superar aquest tram i arribar al Tosell Gros. A partir d’aquí, el recorregut es torna més senzill. Baixem a la Collada Fonda i pugem al Puig de les Civaderes, entapissat d’herba. Deixem a l’esquerra els Rasos de Manter i ens enfilem cal al cim, passant primer pel Puigsacalm Xic, un cim secundari amb una bona vista sobre el cim principal. Pugem al cim del Puigsacalm i allà gaudim una bona estona de les vistes espectaculars que, en totes direccions, es poden veure des del seu cim. A continuació arribem al Puig dels Llops, una mica més baix que el cim principal, però amb un aspecte molt més atractiu, ja que es tracta d’una proa de roca rodejada d’espadats que l’envolten. D’aquí baixem al Coll de Joanetes per un petit corriol que es va complicant a causa de ser un vessant obac amb molta humitat i que s’han de travessar unes quantes zones rocoses equipades amb grapes de ferro, tot plegat amb un terreny força relliscós. La baixada es fa llarga i les malediccions cap al guia sovintegen força. Per sort, arribem al coll sense patir cap ensurt i en un moment som a l’ermita de Santa Magdalena del Mont, situada en un lloc idíl·lic, a l’extrem d’un pla herbat penjat a sobre de la Vall de Sant Privat. Aquí dinem, alguns fan la migdiada i tots recuperem forces, escalfats pel sol i amb un cel ras sense cap núvol. Però arriba l’hora de tornar, i no hi ha més remei que pujar el corriol pel qual hem baixat des del Puig dels Llops. Com que hi ha gent de la Colla que no els hi entusiasma la idea, decidim fer dos grups i uns quants baixen cap a Joanetes pel camí de les Olletes. Els altres remuntem el camí, que ara es farà més curt, fins vora el Puig dels Llops, després passem per sota el cim del Puigsacalm i travessem els bonics Rasos de Manter fins a la Font Tornadissa. Aquí agafem el camí, amb força arbres caiguts per les ventades, que ens durà fins a la Collada de Sant Bartomeu i en suau baixada fins al Coll de Bracons, a on tenim els cotxes.

Finalment, baixem a Joanetes, i a la Fonda Barris ens trobem els dos grups, i al voltant d’una taula repassem els moments bons i no tan bons que ens ha regalat aquesta magnífica jornada de muntanya. Només queden els comiats i tornar a casa fins a la pròxima.

Fotos

Traça fins a Joanetes

Traça anar i tornar des del Coll de Bracons

Participants: Octavi Montagut, Víctor Gimeno, Martí Parés, Jose María Martínez, Lluis Hernández, Isabel Castrillo, Marta Castany, Ricard Morán.
 

Lloc: Castellfollit de la Roca
 

Punt de trobada: 9.30h Aparcament municipal de Castellfollit
 

Itinerari: Església Nova de Sant Salvador, Torre del Rellotge (0.4 km), Mirador del Cingle (0.9 km), Pontet de fusta (2.4 km), Baumes de Caxurma (2.9 km), Santuari Mare de Déu de la Devesa (4.1 km), Collet de l'Aulina (5.4 km), Coll Sesfages (5.8 km), Collet del Castell (6.5 km), Ermita de la Mare de Déu de Mont Ros (7.1 km). Ruïnes Can Clau (9.5 km), Font Fonosas (10.1 km), Castellfollit
 

Meteorología. Dia tapat i amb una pluja fina i intermitent que no ens va deixar en tot el matí. Mala visibilitat. Malgrat això vam poder acabar tot el recorregut tal com estava previst.

Recorregut: Ruta que comença des del poble de Castellfollit. Entrem al poble pel carrer principal fins a l’Església de Sant Salvador. Mes endavant arribem a l’extrem est del poble on trobem el mirador del cingle des d’on admirem entre núvols i boirines la vall del Fluvià i fins i tot el cim de la mare de Deu del Mont.

Seguidament baixem pel camí empedrat que arrenca davant de l’església i que porta al pont del riu Toronell, subsidiari del Fluvià. Atesa la temporada de pluges que hem patit, el riu baixava cabalós. Seguim el camí i girem a l’esquerra per anar a visitar el pont de fusta sobre el riu Fluvià des d’on es pot admirar abastament el cingle basàltic (la Roca) damunt del qual es troba la vila de Castellfollit.

Tornem enrere sobre els nostres passos fins a tornar a trobar el trencant del camí (indicat) que puja fins les Baumes i l’ermita de la Devesa.

El camí s’enfila pel bosc humit, ple de molsa i vegetació frondosa sobre roques negres i ens regala un espectacle de verdor típicament garrotxí.

Al cap d’una estona arribem a les Baumes de Caxurma on fem una petita parada per agafar forces.

En aquest punt ens separem en dos grups, un que s’enfila per les roques seguin un corriol poc fressat mentre que l’altre grup (mes disciplinat) segueix el camí que marca el track de referència. Ens trobem tots de nou una mica més amunt, just abans d’arribar a l’ermita de la Mare de Déu de la Devesa on ens aturem per admirar la bonica capella romànica que es troba en molt bon estat.

De nou ens tornem a separar en dos grups atès que alguns companys, vist l’estat relliscós del terreny, decideixen tornar a baixar pel mateix camí de pujada per comptes de completar la ruta circular.

L’altre grup segueix la ruta circular pujant per un corriol que en suau pendent segueix la carena i després per les pistes forestals que passen per un parell de collets fins arribar a l’ermita de la mare de Déu de Mont Ros, que es troba en estat ruïnós ja que el sostre s’ha esfondrat tot i que les parets es mantenen prou fermes.

Darrere de l’ermita neix un corriol que en fort descens ens porta fins a unes pistes còmodes que ens apropen de nou a la riba del Toronell el qual creuarem per un pont i en sua pujada a la carretera d’Olot fins l’entrada de Castellfollit.

Els dos grups en retrobem puntualment a l’aparcament om havíem deixat els cotxes.

Incidències: Res a destacar a excepció de la pluja que en algun moment feia una mica la guitza i que deixava la ruta en condicions un pel complicades en alguns punts del recorregut. Malauradament també vàrem trobar alguns roures monumentals caiguts al mig de la ruta que dificultaven el pas a les persones

Desnivell acumulat. 433 metres

Distància: 10,41 Km

Horari: Temps total incloent parades 4h

Les Baumes de Caxurma es troben al sud del cingle basàltic de Castellfollit de la Roca, al vessant est de la serra de Mont-ros. Són cavitats d'uns 400 metres de recorregut, fruit de la fractura de materials sedimentaris (lutites) de l'Eocè, formant passadissos estrets i túnels naturals. L’accés a l’interior de les Baumes està restringit al públic en general i limitat als treballs de recerca amb la finalitat de preservar l’entorn natural de l’indret.

Mare de Déu de la Devesa. La que podria considerar-se una primera menció documental del lloc de la Devesa apareix com a afrontació en un document datat al voltant del 978 pel qual el comte-bisbe Miró II de Besalú i Girona dona certs patrimonis a Maià de Montcal (Malià), un dels quals a “parte vero meridiana infrontat in ipsa via que est ad ipsa Devesa” que vol dir “Pel costat sud, dóna a la mateixa carretera que porta a la Devesa”. Presenta també dubtes respecte si és referència a aquest lloc la venda efectuada el 1124 d'unes terres situades a Devesech, per voluntat de Pere, prior de Santa Maria de Besalú. L'església de la Mare de Déu de la Devesa apareix citada el 1261. Més endavant, cap al 1317, rep un llegat de Berenguer de Recasens en vista de fundar-hi un benefici. El temple és un edifici de nau única, coberta amb volta de canó, i capçalera amb absis semicircular cobert amb volta de forn. Durant el segle XVI va ser objecte d'una reforma on es va ampliar la nau cap a l'Oest. Reformes posteriors també han decorat l’interior amb materials moderns. Actualment, l'absis està tancat per un envà, on s'obren dues portes per accedir-hi. La restauració més actual és la del 2005. Al santuari de la Mare de Déu de la Devesa es venerava una imatge d’una Mare de Déu trobada amb el Nen que fou cremada durant la Guerra Civil, però que coneixem per una fotografia antiga. Era una talla policromada d'uns 50 cm d'alçada, del tipus “Sedes Sapientiae”, datada aparentment en un moment tardà del segle XII.

Mare de Déu de Mont Ros. L'església de la Mare de Déu de Mont-Ros fou la capella del castell homònim. Gairebé no conservem notícies sobre ella, i el seu origen és incert. En una escriptura particular datada el 1240 apareixen descrits els límits del castell i de la capella. Ja a finals del segle XV la trobem inscrita als nomenclàtors de la diòcesi de Girona com a capella “Sancte Marie de Monterusso in parròquia Sancte Eulalie de Begudano”. Pel que sembla, al seu interior es venerava una imatge de terra cuita que va ser destruïda per un llamp el 1895, i va ser necessari substituir-la per una altra de moderna, la ubicació de la qual es desconeix. La capella va ser construïda per albergar la imatge d'una Verge trobada a la masia propera de la Rovira. L'edifici data del segle xii i està compost per una sola nau rectangular que culmina en un absis circular a la cara exterior, i trapezoidal a l'interior. 

PARTICIPANTS:

Pau Parés – Octavi Montagut – Jose Mari Martinez – Xavier Martinez – Ricard Moran – Marta Castany – Marc Subirà – Ivone Figuls – Agustí Turull – Lluís Frontons – Ángeles Martin.

LLOC: Rasos de Peguera (Berguedà)

PUNT DE TROBADA: Cal Rosal

ITINERARI:

Creu dels Rasos (1.890 m) – Coll de la Creu del Cabrer (1.970) – El Pedró (2.060) – Rasos de Baix (2.060) – El Pedró – Puig del Sant Crist (1.920) – Creu dels Rasos.

HORARI: 2.30 hores

TEMPS:

Dia fred i emboirat. Quan vam arribar nevava una mica, després es va mantenir tapat, però ja no va nevar ni ploure la resta del dia. Llàstima que la boira i els núvols baixos no ens van deixar gaudir de les magnífiques vistes, ja que no es veia absolutament res.

DINAR:

Al restaurant l’Estació del Carrilet de Cal Rosal

INCIDÈNCIES:

La tercera és la bona!!! Després de dos anys fracassats per la falta de neu, en Jose Mari ha aconseguit organitzar una sortida amb raquetes. Aquest any sí que n’hi ha de neu i molta. Vam anar als Rasos de Peguera i vam seguir l’itinerari que va enviar el Martí que hi havia anat dues setmanes abans. Llàstima que el dia no ens va acompanyar gaire i els núvols i la boira ens van impedir veure pràcticament res. De tota manera, vam gaudir d’una excel·lent passejada per la neu amb les raquetes, que feia temps que tots en teníem ganes.

Per acabar un bon dinar a Cal Rosal i cap a casa.

Paricipants: Xavier Martínez. Martí Parés. José Mari Martínez de Eulate. Octavi Montagut. Ricard Moran. Josep Rovira. Eric Stéphane. Mercedes Saludes. Mercè Fuentes. Ascensión Ripoll. Jaime Gil. Carles Cabré.

Lloc: Vall de la Muga (Berguedà)

Punt de trobada: Oficina Parc Natural Cadí Moixeró. 8:00 hores. Bagà.

Itenerari: Adou del Bastarenys / Salt de La Muga/ Pleta de Cortalets/ Afrau de Cortalets/ Ermita de Sant Romà d’Oreis/ Salt de Murcurols/ Adou del Bastareny.

Distància: 15,78 km

Desnivell: +1052 m // -1052 m

Horari: 8:30 // 16:00

Temps: Boira matinera i sol durant el dia.

Descipció: Jornada muntanyera compartida entre l’Orinalet i el Centre Excursionista Farners. La ruta s’inicia amb la coneixença dels participants d’aquest dia i tot seguit comencem a caminar des de l’Adou del Bastareny per remuntar la pista que porta fins al mas del Molnell on prendrem el camí que va seguint el torrent de la Muga fins a arribar al salt de la Muga on iniciem la pujada per dins d’una fageda, a estones sota l’obaga a estones amb solana. La pujada serveix per anar xerrant entre nosaltres i teixir petites complicitats entre les dues colles. A mesura que anem guanyant alçada prenem consciència de la magnitud de la vall de la Muga. Al cap d’una hora, pel camí hem esmorzat, i arribem a la Pleta de Cortalets, un petit prat amb una barraca, i ens dirigim a passar el torrent de la Muga per agafar la darrera pujada per un terreny de roca calcària, fent unes quantes ziga-zagues i travessant alguna tartera arribem a l’afrau de Cortalets.

L’afrau de Cortalets és un arc natural de roca calcària, d’uns 30 m d’amplada per uns 20 m d’alçada. El seu origen seria per l’erosió pel pas de l’aigua. Quan ets a sota d’ell t’adones compte de la seva magnitud. Després d’estar reposant i contemplant-lo. Tornem a baixar fins al salt de la Muga desfent el camí de pujada i ens dirigim cap a l’ermita de Sant Romà d’Oreis, per una balconada natural. Anem caminant per una catifa de fulles dels faigs i roures que ens envolten. Dinem en una talaia des d’on podem veure al fons Bagà, darrere el Puig Terrés i per sobre la Roca de la Moixa. Reprenem la jornada després d’un merescut descans i arribem a l’ermita de Sant Romà d’Oreis, ermita petita d’una sola nau del segle XI-XII. Ara ens espera una baixada un pèl perdedora fins al forat de Vimboca, travessem un bosc de roures passant per un pou de glaç. Tancarem la jornada visitant el Salt de Murcurols i l’Adou del Bastareny.

Fotos

Participants: Xavier Martínez, Andrea Igual, Joan Porta, Agustí Turull, Ivone Fíguls, Jose Anguera, Teresa Escarré, Lluís Frontons, Àngeles Martín, Ricard Moran, Martí Parés, Blanca Binué i Octavi Montagut.

Lloc: Espinelves – Viladrau

Punt de trobada: Aparcament d'Espinelves

Itinerari: Espinelves - Arboretum Masjoan – Viladrau - Mas Miquel – Can Feliu – Espinelves.

Distància: 12,95 km

Desnivell: 413 m +

Horari: 6 hores en total.

Temps: Després de les intenses pluges del dia anterior, avui el dia ha estat clar amb pocs núvols.

Dinar: En una clariana, aprofitant uns arbres tallats. Davant de Masmiquel.

Incidències: Ens trobem puntualment a l'aparcament d'Espinelves i anem a esmorzar al restaurant Els Avets i tot seguit anem a fer la visita concertada a l'Arborètum Masjoan que es troba justament al costat del poble i passa per l'itinerari escollit de l'excursió d'avui. Aquest bosc de Masjoan té la característica que hi ha concentrats una gran diversitat d'arbres més que centenaris i que alguns d'ells tenen el rècord de Catalunya en quant a la seva altura. Hem pogut observar sequoies gegants, els avets de Masjoan que són una hibridació natural entre l'avet comú del Montseny i l'avet Andalús, a més de diverses espècies de cedres, roures, til·lers, boixos, etc.

Un cop feta la visita, travessem per sota la carretera C-25 i ens encaminem cap a Viladrau, sempre envoltats d'arbres i trepitjant una estora de fulles que la tardor ens obsequia cada any. Quan passem per una zona de castanyers també trepitgem castanyes i alguns de nosaltres fem un petit mos.

Arribem fins a les primeres cases prop de Viladrau, però no entrem al poble i busquem un lloc per dinar, que al final el trobem en un descampat habilitat per a guardar troncs tallats pels llenyataires al costat del Masmiquel.

Després de dinar iniciem la caminada en un descens continuat fins a la C-25 que tornem a passar per un túnel i finalitzem la jornada a un bar del poble, celebrant la primera sortida en divendres.