Ressenyes 2024-2025
Mapa interactiu de la temporada
Monestir de Montserrat des de Monistrol (Bages) 10/5/25
Participants: Jordi Costa, Jose Anguera, José Maria Martínez de Eulate, Martí Parés
Lloc: Montserrat (Bages)
Punt de Trobada: Estació dels FGC de Monistrol.
Itinerari: Monistrol - Font Gran (0.5 km) – La Bestorre (1Km) - La Trona (3.5 km) - Coll de les Baranes (3.8 km) - Monestir de Montserrat (4.5 km) - Mirador dels Apòstols (4.9 km) - Font dels Degotalls (5.5 km) - Cova Degotalls (6.2 km) - Monestir de Sant Benet (8.9 km) - Coll de Canfranc (10.3 km) - Ermita de l'Àngel (11.2 km) - Església de Sant Pere (11.6 km).
Temps: Dia bastant ennuvolat, al mati amb calor, al migdia semblava posar-se a ploure, però finalment va quedar una bona tarda.
Dinar: Al restaurant el Mirador prop del monestir, amb el dinar que portàvem.
Incidències: Excursió amb tren, des de la Plaça d’Espanya a l’estació de Monistrol. Arribats a Monistrol ens trobem amb el Jordi, que hi havia anat en cotxe, travessem el nucli de Monistrol i comencem la pujada, passant per la Bestorre (restes d’una torre de guaita) i seguim per la drecera dels tres-quarts i el camí de l’aigua fins al monestir, acompanyats per una munió de joves de Santa Coloma de Gramenet, arribats a peu des de la seva ciutat. El Monestir és ple de gom a gom de pelegrins, excursionistes, turistes i demés personal. Després de fer un mos, marxem ràpidament fugint de l’aglomeració, per enfilar el camí dels degotalls, on de nou ens trobem en un grup de gent arribats des de Manresa pel camí ignasià, un cop a Sant Benet, amb els marges de la carretera plens de cotxes (l’aparcament superior era ple a vessar), el camí de l’Angel ens retorna a Monistrol en la solitud de la muntanya.
NOTA: El 29/04/2025 l’Octavi i jo (Martí) vam fer la mateixa excursió per preparar-la. A la del 10/05 l’Octavi no va poder venir, doncs l’han operat d’apendicitis, les fotos son d’ambdós recorreguts.
Travessa Vall d’Ora – Cardener (Solsonès) 5/4/25
Participants: Joan Porta , Andrea Igual, Octavi Montagut, Xavier Martínez, José Mª Martínez, Lluís Frontons, Ángeles Martín.
Lloc: Guixers
Punt de trobada: Bar L’Estació del Carrilet, a Cal Rosal
Itinerari: Molí de Bancell, casa Valielles, Coll de la Vera, Coll de la Maçana, Clot dels Llengots, Font dels Llengots, Coll dels Llengots, carretera C-462.
Temps: En principi ennuvolat, però s’ha anat destapant fins lluir el sol, i amb bona temperatura. Cap al final s’ha tornat a cobrir.
Descripció: Comencem a caminar al Molí de Bancell, a tocar de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, al costat del Pont de Valls.
Ascendim per una bona pista que deixa a l’esquerra la vall de l’Aiguadora fins a la casa de Valielles, important mas que domina la vall del seu nom, i que compren una església amb cementiri. Aprofitem per visitar la propera boixeda de Valielles, bosquet de boixos de dimensions extraordinàries malauradament malmesos per la papallona del boix, tot i que encara vius.
A continuació ascendim seguint la vall i prenem el sender per dins del bosc fins al coll de la Vera, mantenint a la nostra esquerra la vertical cinglera nord de la serra de Busa i a la nostra dreta el rocam de la serra de Bastets; tota la caminada transcorrerà entre aquestes dues serres. Descendim fins a la meitat d’una cubeta i tornem a pujar fins al coll de la Maçana, on gaudim d’una excel·lent vista de l’enrevessada orografia de la contrada.
Planegem un curt tram per la capçalera del torrent de la Vidarça i descendim ara per una pista abandonada cap a l’ampli clot del Llengots. Passem per la Font dels Llengots, arribem fins al fons del clot i ascendim cap al Coll dels Llengots, on dinem al sol tot gaudint de la vista, que ara s’obre també cap a ponent, amb el pantà de la Llosa del Cavall, la mola de Lord i el Puig Sobirà.
Havent descansat, reprenem el camí primer per sender i després per pista que davalla ràpidament fins arribar a la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, prop del viaducte de Vall-llonga, en el punt on hem deixat el cotxes abans de començar l’excursió.
Acabem amb un merescut refresc/cervesa a la fonda El Jardí de Sant Llorenç de Morunys. En pujar als cotxes per emprendre la tornada, comença a ploure.
Tines del Flequer (Bages) 15/02/25
Participants: José María Martínez, Jordi Costa, Nuri Montagut, Blanca Binué, Martí Parés, Andrea Igual, Joan Porta, Marc Subirà, Octavi Montagut.
Lloc: El Pont de Vilomara i Rocafort
Punt de Trobada: Ca n'Oristrell
Itinerari: Tines de Tosques (1,6 km) - Tines Escudelleta (2,7 km) - Tines de Ricardo (3,4 km) - Sant Pere D'Oristrell (6km) - Oristrell (6,2 km).
Horari: 3 hores
Temps: Dia núvol però no massa fred. A la tarda ha sortit el sol després de dinar.
Dinar: Al Restaurant “El Berenador” al parc de l'Agulla. Menú de 26 €. Tots hem coincidit que el menjar és molt bo.
Incidències: És la segona vegada que anem a veure aquestes tines que van servir per fer aiguardent en temps passats. Ara algunes d'elles estan en bon estat i es poden veure fent un recorregut circular que hem afegit visitant en llogarret d'Oristrell.
En Jose Mari ens ha guiat per aquesta vall que hem pogut constatar, un cop més, es estrall que va fer un incendi ocorregut al Bages fa uns tres anys. Continuen els troncs cremats i en algun indret l'espectacle és desolador.
Com que l'excursió ha estat curta, hem anat a dinar d'hora al Parc de l'Agulla i per la tarda ens hem fet un passeig tranquil per la Séquia de Manresa fins L'Església de Sant Iscle.
Homer també ha volgut fer la seva aportació a la ressenya.
Els nou intrèpids viatgers, amics dels Déus, deixen els seus estris rodant a redós de Ca n'Oristrell.
Volen conèixer abastament com Bacus, Déu del vi, altrament anomenat Dionís, que esmerçava el seu ingeni per convertir els grans de raïm en un preuat nèctar capaç d'amollar llengües i alliberar rialles encomanadisses.
Ben aviat ja troben una munió de tines disperses pels boscos calcinats per la fúria de Vulcà, Déu del foc, que, embogit de gelosia cap a Bacus, va intentar cremar les tines, sense aconseguir-ho.
Durant el viatge, els intrèpids viatgers, observen la insigne obra de les tines escampades per la vall, i, fins hi tot, en una de les tines aprofiten per apaivagar la fam matinera i endrapar les viandes que portaven al sarró. Només els faltava un odre per beure un d'aquells aiguardents que anys ençà havien regalimat pel dessota d'aquelles tines.
Un cop revifats, els intrèpids viatgers, sense temor de possibles vents que poguessin bramular a les alçades, pugen fins a dalt de la carena, però tenen la sort de cara, i Eol, Déu del vent, aquest dia està cansat de bufar i només els envia una suau brisa.
Arribats, els intrèpids viatgers, a Sant Pere d'Oristrell, volen encertar, amb pedregosos dards, la campana del cap de munt de l'ermita, per avisar els Déus de la vall que havien començat la davallada. Però les seves forces estaven tan malmeses que l'intent es frustra perquè cap dels dards s'estavella a l'objecte sonor que hagués agradat a Apol·lo, el Déu de la música i la bellesa.
En assolir, els intrèpids viatgers, de vell nou els estris rodant, i guiats pel Déu de tots els Déus, en Google maps, arriben al lloc on acaba la Séquia de Manresa que el Miracle de la Llum provinent de Montserrat, fa que les viandes del Berenador esdevinguin unes excel·lents menges capaces de seduir a Dionís o fins hi tot a la luxuriosa Calipso.
Acabat l'àpat, i un cop arranjats tots els conflictes propers i llunyans, els intrèpids viatgers, van fins a l'Església de Sant Iscle per encomanar-se a Déus més propers i més tard s'acomiaden i s'encaminen a les seves llars on podran rememorar els episodis de tan engrescador viatge.
Serra de l'Obac (Vallès Occidental i Bages) 16/01/25
Participants: Martí Parés, Agustí Turull, Ivone Fíguls, Jose Anguera, José Maria Martínez de Eulate, Ricard Moran, Marta Castany, Octavi Montagut.
Lloc: Serra de l'Obac
Punt de Trobada: Aparcament de l'Alzina del Sal·lari.
Itinerari: Alzina del Sal·lari – Balma de La Porquerissa (1,7 km) – Font de la Pola (3,7 km) – Hospital de Sang (3,9 km) – Roure Llarg (4,5 km) – Coll de la Cort Fosca (5,1 km) - Alzina Bonica (6 km)
Horari: 3,5 hores
Temps: Fred de bon matí però en sortir el sol la temperatura ha pujat substancialment. Amb tot, en arribar a Talamanca, s'ha tornat a revifar el fred i el vent.
Dinar: Al Restaurant Cal Ros. Ens han posat al costat de l'estufa i per si de cas ens han acostat una de butà, amb la qual cosa hem dinat bé i a una temperatura agradable. Ha estat un menú de 18 € molt complet i bo.
Incidències: No sé si és la primera vegada que la colla de l'Orinalet fa una sortida en un dia fora del cap de setmana, però el cert és que ens hem trobat diversos grups de caminaires de la nostra mateixa edat i condició, és a dir, tots jubilats .
Sortint de l'Alzina del Sal·lari hem anat remuntant fins arribar al Coll de Tres Creus, on hem pogut observar per primera vegada la Serralada de Montserrat en tota la seva extensió. A la Balma de La Porquerissa ens hem aturat a esmorzar mentre contemplàvem La Gavarra de l'Obac i El Paller de Tot l'Any. Hem passat per la Cova del Racó Gran on encara hi ha restes del que va ser un aixopluc per a un habitant d'aquell lloc. Finalment arribem a l'Hospital de Sang de Mata-rodona que era un dels objectius a assolir en aquesta excursió.
De tornada, teníem la referència de trobar un roure malmès (altrament anomenat Roure Llarg) i ens ha costat una mica de descobrir-lo. De totes formes, per compensar la visió d'aquest roure en tan mal estat, ens hem dirigit fins l'Alzina Bonica i ens hem quedat bocabadats de les dimensions d'aquest arbre, al qual li han hagut de posar puntals per sostenir les branques tan llargues que té.
Després d'arribar de nou a l'aparcament, hem anat a dinar a Talamanca on ens hem culturitzat una mica en tenir coneixement de la darrera victòria que van tenir en aquest poble les tropes de Catalunya davant de les tropes de Felip V. Va ser la Batalla de Talamanca que va tenir lloc el dies 13 i 14 d'agost de 1.714
Portbou - Llançà GR-92 (Alt Empordà) 21/12/24
Participants: Martí Parés, Blanca Binué, Ricard Moran, Jose Anguera, José Maria Martínez de Eulate, Jordi Costa, Xavier Martínez, Octavi Montagut.
Lloc: Portbou – Llançà (Alt Empordà)
Punt de Trobada: Tren Barcelona – Portbou
Itinerari: Portbou- Coll del Frare (1.3 km) - Església de Sant Miquel de Colera (4.6 km) - Mirador dels Canons (5.8 km) - Platja Port d'en Joan (7.1 km) - Platja de Garbet (7.6 km) - Platja del Borró (8.9 km) - Punta de Cap Ras (9.4 km) - Cala Bramant (10.4 km) - Platja de Canyelles (10.8 km) - Platja del Cros (11.1 km) - Platja de Grifeu (11.5 km) - Llançà (12.8 km).
Horari: 5,5 hores
Temps: Cel amb alguns núvols que van precipitar pluja en diverses ocasions.
Dinar: Sota una petita balma davant del mar abans d'arribar a la platja del Garbet.
Incidències: A l'hora convinguda, tots els que sortíem de Barcelona estàvem a l'estació prevista, però el retard en arrencar el tren des d'una andana diferent de l'anunciada, i la informació errònia rebuda pels que estaven esperant a la parada del Clot va fer que la trobada inicial fos una mica desgavellada. Per sort, un cop tot solucionat amb un retard considerable, ja estem tots al primer vagó del tren que ens portarà a Portbou. Només queda que en Jordi pugi al tren a l'estació de Flaçà.
En arribar a Flaçà en Jordi puja al tren en el darrer segon i sense bitllet. El mateix taquiller li havia dit, segons abans, que sortís corrents per atrapar el tren, que si no ho feia els perdria.
Després de poder constatar les dificultats dels que utilitzen el tren a diari, arribem finalment tots a l'enorme estació de Portbou i comencem la caminada pel GR-92.
El primer tram és força costerut fins arribar al Coll del Frare, i després de seguir una estona pel lateral de la carena, davallem fina el poble de Colera.
A partir de llavors la caminada es fa per cales i racons bonics de veure. La pluja en alguns instants ens fa aturar-nos per poder-nos posar el material impermeable.
Intentem dinar en un cobert d'una casa amb rètols de “propietat privada, prohibida l'entrada” però que nosaltres en fem cas omís. Encara no havíem ni tret el menjar, que una sirena arrenca a sonar a tot volum i precipitadament escampem la boira fins aixoplugar-nos sota una balma propera arran de mar.
Després de passar per la Cala del Garbet, ens acostem fins el cap Ras per poder veure tota la costa des de Llançà fins el Port de La Selva.
Finalment després de passar per la Cala de Bramant, enfilem camí de l'estació de Llançà.
Allà ens trobem de nou amb les dificultats d'aconseguir els bitllets de tornada. La màquina expenedora no funciona del tot bé i nosaltres tampoc som experts en això de ser usuaris de la RENFE.
Per sort, el bon humor i la bona predisposició de tots nosaltres, fan que tot quedi en estones divertides.
Ens acomiadem cadascú a la seva parada corresponent amb el retard de les darreres parades i ens desitgem unes Bones Festes.
Tavertet (Osona - Collsacabra) 23/11/24
Participants: Joan Carles Olmedillas, Joan Porta, Andrea Igual, Jose Anguera, Blanca Binué, Martí Parés, Víctor Gimeno, Mari Carmen Arévalo, Xavier Martínez, Jordi Costa, Marta Castany, Ricard Moran, Ángeles Martín, Lluís Frontons, Octavi Montagut.
Lloc: Tavertet (Osona – Collsacabra)
Punt de Trobada: Aparcament entrada del poble de Tavertet
Itinerari: - Salt de l'Abeurador (1.9 km)- Mirador del Cingle (2.7 km)- Mirador del Pla Boixer (4.0 km)- Mirador del Silenci (4.3 km)- Collet de Rajols (6.0 km)- Bauma de Cortils (6.9 km)-Rocallarga (7.1 km)- Puig de la Creu (7.6 km)- L'Avenc (7.9 km)- Mirador Tavertet vistas (10.4 km)
Horari: 3,5 hores
Temps: Dia ennuvolat i boirós al principi del dia, després un vent fred ens va acompanyar una bona estona i al final del trajecte s'escampa el cel i apareix un sol reconfortant.
Dinar: Cal Carreter a Cantonigròs
Incidències: La caminada discorre en el seu inici pels voltants de la pista que comunica Tavertet i Rupit. Aviat deixem aquesta pista i fem camí pels miradors que hi ha per sobre de les cingleres.
El dia no va acompanyar per poder gaudir de les vistes que ens oferien els miradors del Cingle, del Pla Boixer i el del Silenci.
Un cop arribats al Collet de Rajols deixem la pista i superem una tanca de fusta per passar per una fageda que ens omple el camí de fulles, talment com una estora de color marró.
Passem per la Bauma de Cortils i des de Rocallarga podem contemplar la boira espessa que ens envolta, i per un corriol arribem a l'Avenc, aquest complex turístic que té unes vistes magnífiques.
Per la pista asfaltada tornem a Tavertet i anem a dinar a Cantonigròs. I acabat el dinar fem un brindis pels 50 anys de casats del Víctor i la Mari Carmen.
Capafonts (Baix Camp) 26/10/2024
Malauradament no vam poder fer la caminada prevista. Un fort aiguat ho va impedir i vam decidir fer una visita cultural a Valls. Alguns van visitar el museu dels Castellers i altres van passejar per la ciutat.
Després vam dinar al restaurant de la piscina de Capafonts amb alguna que altre gotera i en acabat vam fer una volta pel poble.
Abans d'acomiadar-nos es va dir que aquesta excursió quedava pendent per a una propera ocasió.
Excursió a l’altiplà de Bertí ( Vallès Oriental) 21/09/2024
Participants: Isabel Castrillo, Lluís Hernández, Jose Anguera, Teresa Escarré, Xavier Martínez, Angeles Martín, Lluís Frontons, Ivone Fíguls, Marc Subirà, Joan Carles Olmedillas, Joan Porta, Andrea Igual, Tere Segura, Jordi Costa, Núria Montagut, José Maria Martínez, Ricard Moran, Marta Castany, Pau Parés, Àngels Fernàndez, Octavi Montagut.
Itinerari: Santuari de Puiggraciós – Coll d’en Tripeta – Grau Mercader – Cal Mestret – El Clascar – Sant Pere de Bertí – La Taula – El Clascar – Grau Mercader - Coll d’en Tripeta - Santuari de Puiggraciós.
Bonica passejada per l’altiplà de Bertí durant la qual hem pogut gaudir de boniques vistes sobre el Vallès, la vall del Congost i el Montseny. Malgrat el pronòstic de temps de pluja només han caigut quatre gotes cap al final de la caminada.
Hem esmorzat davant de les ruïnes de la casa anomenada Castell del Clascar.
“És una casa forta documentada el 1298. S'ha identificat el Clascar com el castell del Bertí, del qual se'n conserven notícies documentals des de l'any 978. en un document del 1370 apareix Guillem Clascar sota el domini de la família Centelles. L'any 1615 se l'anomena "domus" i havia passat als senyors de Bell-lloc. A principis del segle xx es va reformar l'antiga masia i es va convertir en un fantasiós castell on es barregen elements gòtics autèntics i imitacions. Havia existit el projecte de convertir-lo en un hotel, però no es portà a terme.[1] L'obra, iniciada pels últims propietaris, els Almirall, va quedar inacabada. Té una curiosa capella de planta circular, dedicada al Sant Crist.” (Vikipèdia)
Tot seguit hem passat per l’església de Sant Pere de Berti, que ens ha estat mostrada per l’amable propietari de la masia adossada de Ca l’Escolà. Aquest senyor ens ha parlat de la seva vinculació familiar amb el lloc així com de la seva història i també ens ha compartit els seus projectes de revitalitzar-lo, cosa que es nota en la cura de l’entorn.
Tot passant pels camps de l’Esmolet hem conversat amb un pagès que treballava en un camp plantat de festucs que responent a la nostra curiositat ens ha explicat el seu projecte d’agricultura integrada. A continuació hem arribat a la Taula de Pedra, al caire de la cinglera, que gaudeix de bones vistes sobre la vall del Congost.
Després d’un parell de marrades cercant el camí de tornada hem passat de nou pel Clascar. Aquest vegada però hem pres el camí que davalla fins arribar a la pista del torrent del Traver, la qual hem seguit fins a la confluència amb la pista del grau Mercader. D’aquí hem seguit el camí a la inversa fins al punt d’origen al Santuari de Puiggraciós.
Després d’un bon àpat al restaurant El 9Desmai d’Aiguafreda hem anat a Cal Joan i l’Andrea a preparar el calendari de la temporada que encetem.