Ressenyes 2022-2023
Estanys de la Pera (Cerdanya) 8/7/23
Data : 7,8 i 9/07/2023
Participants : Carles Cabré, Joan Porta, ,Andrea Igual, Ricard Moran, i Marta Castany.
Lloc : Estanys de La Pera
Punt de trobada: Ripoll
Itinerari : 7/07/2023,accés al refugi del Estanys de La Pera. Refugi de les Pollineres (2129m) al Refugi dels Estanys de la Pera (2354m)
8/07/2023 dia de ruta. Ref Estanys de la Pera (2354m),Coll del Monturull, Monturull (2761m), Coll de Claror (2570m),Pic de Perafita (2752m),Collet de Sant Vicenç (2573m), Pic de Sirvent (2748m),Pic de la Colilla (2834m),Tossal Bovinar (2841m), Ref Estanys de la Pera (2354m)
9/07/2023 tornada. Refugi Estanys de la Pera (2354m), Refugi de Pollineres (2129m)
Descripció. Sortida pels Estanys de la Pera , amb la idea de pujar al pic de Perafita inicialment, però un cop estant allà i veient l’orografia vam decidir allargar-ho una mica més i fer el circ d’Estanys de la Pera.
L’anada ha estat plàcida, ens hem trobat a Ripoll amb la Marta i en Ricard i des d’allà hem marxat cap a Martinet , pel camí, un cop passat Bellver de Cerdanya, ens hem trobat amb l’Andrea i en Joan. Ja tots junt hem marxat cap al refugi de Pollineres , és una àrea de pícnic d’Aransa on hem aparcat els cotxes i hem començat a caminar per un petit sender , seguint el curs del riu del Moli. Ha estat una pujada senzilla, molt agradable i amb un temps ideal per fer l’aproximació al refugi. En una horeta ja hi érem. Ens hem distribuït les lliteres (un pel petites) i a dormir d’hora , per afrontar la jornada de muntanya que ens venia.
Ens llevem a dos quarts de set del mati, per esmorzar ben d’hora i iniciem la caminada cap els volts de les vuit. Prenem direcció cap al coll de Monturull per afrontar el primer repte del dia, el Monturull 2761m. Anem seguint el GR que ens porta als Estanys de la Pera i després anem guanyant desnivell d’una forma progressiva fins arribar al coll de Monturull, passant per la Bassa de la Claror on tenim unes vistes magnifiques del Pic de Perafita, segon objectiu del dia, el terreny és de molt bon caminar, anem deixant els pins darrera nostre per anar trepitjant verd i algun que altre matoll. Un cop al coll (9.00h) ja ens instal·lem a la carena de la Serra Airosa on no la deixarem fins arribar a el cim del Monturull 2761m (9.20h), ens aturem per contemplar les vistes i aprofitem per picar una mica. Ens dirigim cap el coll de Claror, el descens del Monturull es força engrescador, a l’estiu no hi ha perill, però a l’hivern ja és una altre historia, És una baixada tècnica i un pel aèria, per sobre d’un terreny pedregós. Un cop superat el coll pugem cap al pic de Perafita 2752m (10.45h), el dia ens acompanya i les vistes son magnífiques, el nord tenim la Serra Mitjana i al sud la Bagueta de la Pera. Prenem direcció cap al collet de Sant Vicenç, per on passa el GR 1.10 que ve d’Andorra, per la zona dels estanys amagats. Ens reagrupem i iniciem la pujada cap a la Serra del Sirvent, no hi ha un camí definit i anem fent ziga zagues per anar superant el desnivell de manera descansada. Arribem a la cresta de la serra i ja divisem el cim, carenem una mica i ja som a dalt del tercer objectiu del dia, el Pic de Sirvent 2748m (12.10h). Recuperem forces, bevem aigua i contemplem l’espectacle que tenim davant i darrere. Per la banda Nord tenim Andorra, la vall de Perafita, Madriu i Claror. Per la banda sud contemplem la Cerdanya on les muntanyes són més dolces, pel cantó d’Andorra l’aspecte és mes feréstec, més escarpades, penya-segats rocosos ,estanys amagats...
Comentem la jugada a fer, estem dalt del Sirvent i tenim davant nostre la cresta que ens portarà fins el Pic de Colilla o Estanyons darrer objectiu del dia. Comencem a caminar per la cresta, te alguna zona aèria, però es de bon caminar. L’espectacle dels roques tallades i els penya-segats no ens deixen d’impressionar, ens arriben com punyals a l’ànima. Un cop superada la cresta anem carenant fins arribar al Pic de Colilla o Estanyons 2834m(13.42h). Aquí dinarem i ens estarem una estona reposant i fent-la petar.
Jo demano els companys si em deixen arribar el Tossal Bovinar que seria el darrer cim que tanca aquest circ. Em diuen que endavant.
En Ricard, la Marta,en Joan i l’Andrea baixant per sota la cresta direcció al refugi , seguint els prats que van per damunt de la carena sud que els durà directament a el mateix refugi, on allà prendran una dutxa ven merescuda i un bon refrigeri.
Jo per la meva banda marxo cap al darrer pic (14.45h) . Segueixo la carena i vaig fins un espigo (15.12h) on hi ha una fita geodèsica 2834m i unes vistes d’uns tallats de roca espectaculars, des d’aquí enfilo cap al Tossal Bovinar 2841m(15.18h). Torno a marxar direcció el Pic de la Colilla sense perdre massa alçada i vaig baixant per sota de la cresta de la Serra del Sirvent on hi ha un petit rierol i aprofitaré per fer una petita remullada. Arribo a el refugi a les 16.50, on tots plegats compartim unes cerveses i esperem l’hora de sopar.
Amb el sopar podem donar per acabada aquest dia de muntanya. El mati següent esmorzem i anem baixant tranquil·lament fins al cotxe, des de on marxarem cap a casa i donarem per tancat un bon cap de setmana de muntanya i de molt bona companyia.
Descripció tècnica del dia de muntanya 8/07/2023
Monturull, Perafita, Sirvent, Colilla
Distància: 10.77km
Dificultat: moderada
Altitud màxim :2.840m
Altitud mínima: 2.186m
Desnivell positiu : 1.034m
Desnivell negatiu: 1.034m
Temps total : 8.13 hores
Climatologia: sol tot el dia , amb una petita brisa de vent pel mati.
Carles Cabré
Cap del Verd - Gósol (Berguedà) 17/6/23
Data : 17/06/2023
Participants : José Anguera, Carles Cabré, Martí Parés, Jordi Costa, Joan Porta, Andrea Igual, Xavier Martínez, Arnau Anguera, Lluís Frontons, Ángeles Martín, Ricard Moran i Marta Castany.
Lloc : Serra del Verd (parc natural)
Punt de trobada: Gósol (Berguedà)
Itinerari : Ermita de Santa Margarida (1519m)- Coll de la Mola - Portell de l’Os - Colt del Prat Salvatge - Els Cavallers - Cap del Verd (2282m) - collada dels Belitres - Torrent Fosc – pista - Ermita Santa Margarida (1519m).
Descripció. Sortida per la zona de Gósol, pujarem al Cap del Verd (2282m).
Ens trobem a l’Ermita de Santa Margarida, no després d’un cert rebombori, divergències d’aparcament, finalment aparquem tots junts i cap a les deu sortim en direcció al Cap del Verd, després d’haver fet una mica el pixa pins ,destorbant la tranquil·litat del veí Ricard atemorit pels nostres crits i la recerca de les ulleres perdudes d’en Xavier.
Anem seguint el GR150, combinem pista i corriols que la van tallant, ens durà fins la collada de la Mola on ens aturem a esmorzar i refer una mica les forces, hem fet un desnivell de 300 m en una mitja hora. Un cop recuperades les forces reiniciem el camí per una pista que ens durà a la part més vertical del dia. Deixarem la pista i ens endinsarem per dins de la Pleta de les Vaques, sender costerut, seguim les fites que ens duran al Portell de l’Os i de seguida enllaçarem amb la carena del Cap del Verd, anirem caminant tranquil·lament per la carena on tindrem temps d’ajudar a un ciclista que s’ha quedat sense GPS i el pobre noi no sap per on navega, tanta tecnologia...
Ja estem a la darrera rampa que ens porta al cim del Cap del Verd som a 2.282m, és un cim planer, fem la foto de rigor i contemplem les vistes, Pedraforca, Serra del Cadi, Pirineus, Solsonès. Tenim la sort de poder veure com inicien el vol dos parapents davant nostre, agafant les corrents d’aire calent i com aquell que res s’enlairen i asseguts a la seva cadireta comencen a fer tombs i giragonses pels cel, acompanyats d’algun voltor.
Nosaltres tenim gana i marxem cap a la collada de Belitres on dinarem i farem una petita migdiada. Acompanyats de núvols i una mica d’airet fresc, cosa que s’agraeix.
Un cop dinats i reposats ,ens dirigim cap a la zona mes delicada del dia. Baixarem per la canal del Torrent Fosc. És tracta de seguir el torrent d’una forma més o menys abrupte i de baixada decidida que ens durà fins una presa on enllaçarem amb la pista que ens porta de forma plàcida i tranquil·la, gaudint de les vistes del Pedraforca que ens queda davant i d’algun torrent on recollirem aigua els més agosarats i així xino xano arribarem al final de la ruta a l’Ermita de Santa Margarida.
Nota. Durant l’esmorzar en Xavier ha trobat les seves ulleres, estaven dins d’alguna samarreta.
Desnivell positiu: 767m
Distància : 12.44 Km
Temps total: 5h .45 min
Climatologia: matí sol, a migdia núvols, per la tarda sol i núvols.
Roca Tallada - Berguedà 13/5/23
Data : 13/05/2023
Participants : José Anguera, Carles Cabré, Octavi Montagut, Martí Parés i Jordi Costa
Lloc : Parc Natural Cadí-Moixeró
Punt de trobada: Bagà (Berguedà)
Itinerari : Gréixer (aparcament revolt) – Clot d’en Pere – Coll de L’Abaiol – Pas del Verdet– Collada de La Coma Castellana- – Roca Tallada 1671m– Pas de la Mona–Pas del Verdet- Coll de l’Abaiol-Pont de Sant Nazari- Gréixer (pàrquing revolt)
Descripció. Sortida per la zona de Gréixer a la Quer d’en Torb on tenim el cim de la Roca Tallada (1671m) una atalaia que ens permet veure tota la serralada del Moixeró, Pedraforca, serra de l’Ensija, Puig Terros....
La jornada comença amb la trobada a dos quarts de nou a l’oficina del Parc Natural Cadí Moixeró, on distribuïm cotxes i marxem cap a Gréixer (Bagà) , des d’on iniciarem la caminada cap al cim de la Roca Tallada, objectiu del mati.
Comencem a caminar per la pista de Gréixer direcció coll d’Escriu envoltats sempre per una fageda, al cap de tres quarts d’hora arribem al Clot d’en Pere on ens desviem cap el coll de l’Abaiol. Un cop al coll agafem un corriol que començar a ser costerut. D’una forma progressiva anem pujant fins arriba a una gran roca abalmada que ens dona accés el Pas del Verdet i una mica mes amunt , ja portem una hora i mitja caminant ens aturem a esmorzar, amb les vistes de la Roca Tallada davant nostre. Un cop les forces recuperades enfilem cap a la collada de la Coma Castellana i des d’allà busquem un petit corriol marcat per unes fites escadusseres , que ens duran fins a una paret d’uns vuit metres, que l’haurem de superar fent una petita grimpada. Ajudats per una cadena, uns petits graons de ferro i un cordino que ens dona més seguretat. Un cop superada aquesta paret, pujarem per unes rampes herbades que ens duran al cim de la Roca Tallada.
Estem una estona contemplant les vistes i anem baixant per la cara sud , cap el pas de la Mona. El camí fins arribar al pas és una mica perdedor. Observem que és un camí poc transitat i on els matolls van guanyant camí. La baixada del Pas de la Mona, és un pas natural per poder baixar de la carena de la Roca Tallada, aquest pas està equipat per unes cordes, que ajuden a baixar amb mes tranquil·litat.
Accedim a un corriol i per dins el bosc ens durà fins el pas del Verdet i després accedirem de nou al Coll de l’Abaiol, des d’on baixarem per dins del bosc de l’Abaiol fins arribar al Pont de Sant Nazari i a l’aparcament on donarem per acabada el dia de muntanya.
Un cop arreglats, hem marxat cap a Bagà on aconsellats per en Jordi, fill de Guardiola de Berguedà i sent conscients que a Bagà tenim un ferrer curiós i molt destre, dinarem a ca l’Amagat. On hem gaudit d’un bon menjar i un bon vi i, sobretot, hem gaudit de la bona companyonia i que el dia ens hagi acompanyat. Salut i fins la propera.
Desnivell positiu: 810m
Distància : 7.4 Km
Temps total: 4.20min
Climatologia: dia núvols i clarianes
Bassegoda - Serra de Corsavell 15/4/23
Data: 15/4/23
Participants: Carles Cabré, Xavier Martínez, Martí Parés, Jose Anguera, Ricard Morán, Marta Castany, Octavi Montagut.
Lloc: Albanyà
Lloc de trobada: Albanyà
Itinerari: Can Nou, Coll del Bassegoda, Puig de Bassegoda, Puig d'Escaleró, Coll de Daina, Ermita de Sant Joan de Bossols, Coll de Daina, Pla de Ventolà, Can Nou.
Recorregut: El passat dissabte 15 d’Abril la colla de l’Orinalet vam anar per l’Alta Garrotxa. La jornada va començar al petit poblet de l’Alt Empordà, Albanyà. A dos quars de nou estàvem convocats per iniciar la ruta, teníem per endavant mitja hora de carretereta de corbes fins arribar a Mas Nou , d’on començàrem a caminar en direcció cap el cim de Bassegoda. La pujada fins al coll del Bassegoda dura una horeta tota ella per dins un bosc surer i mitjançant unes ziga zagues en poc temps som a la bifurcació coll de Bassegoda que ens durà per un cantó cap el cim i o per l’altre cap a la Serra de Corsavell, segon objectiu del dia.
Al cap de mitja hora d’haver deixat el coll som dalt del Puig de Bassegoda (1373m) , havent superat una petita grimpada i ajudats per unes cadenes. A dalt ens acompanya una mica de vent i uns pocs núvols baixos que no ens deixen veure en total claredat el massís del Canigó, que és davant nostre. El cim dl Bassegoda és un excel·lent mirador, tens una visió de 360 graus. Un cop fetes les fotos de rigor i descansat una mica, ens anem de nou cap el coll de Bassegoda on agafarem el camí que ens porta cap el Puig Escaleró(1176m) , situat a la serra de Corsavell. Ens endinsem per dins un bosc de pins i de vegetació frondosa, a la nostre dreta tenim la serra Boixera i el Solà de Can Padern. El camí ens durà fins el Puig Escaleró, nosaltres el voregem i anem caminant per sobre unes formacions calcàries anomenades escalons i al mateix temps gaudint del paisatge. Arribem al final dels escalons i iniciem una petita , però abrupte baixada que ens durà el coll de Daina (968m) .D’aquí marxàrem cap a l’ermita de San Joan de Bossols, passant pel Puig de Moros (954m). Un cop a l’ermita gaudirem de les seves vistes, està situada a l’extrem oriental de la Serra de Corsavell, tenim davant, la Serra de les Salines, es veu el Roc de Sant Salvador, Serra del Bac de Grillera, Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Vila Roja...Dinem i retornem cap el coll de Daina on agafàrem el corriol que va per sota dels cingles que conformen aquesta serra i una mitja hora de baixada per dins un bosc de surers i pins arribem de nou al lloc d’inici, Mas Nou.
Desnivell positiu: 850 m.
Desnivell negatiu: 850 m.
Distància: 10,55 km.
Horari: 6 hores
Temps: mati núvols i clarianes, tarda sol.
Massís del Montgrí - Empordà 25/3/23
COLL DE LA CREU-ERMITA SANTA CATERINA-PUIG MONTPLÀ-CASTELL
Data: Dissabte 25/3/2023
Participants: Victor Gimeno, Mª Carmen Arévalo, Octavi Montagut, Roger Gimeno, Ramon Rubio, Xavier Rubio, Francesc Pau, Lluis Hernández, Isabel Castrillo, Agustí Turull, Ivone Fíguls, Xavier Martínez, Jose Luis de Santiago, Pau Pares, Andrea Igual, Joan Porta, Leo Arévalo, Mari Virgil.
Lloc: Torroella de Montgrí
Punt de trobada: 9:45 h. aparcament a la part de dalt del poble
Itinerari: Aparcament, Camí tres capelles, Coll de la Creu, Ermita de Santa Caterina, Puig del Montplà, Coll de Garrigars, Castell del Montgrí, Coll de la Creu, Camí tres capelles, Aparcament.
Recorregut: A les 10 del matí iniciem la ruta circular per una pista de terra que ens fa passar per davant de les tres petites capelles on es comença a veure una magnífica vista de Torroella i el Baix Empordà. Pugem fins el Coll de la Creu i continuem pel camí que ens porta a l’Ermita de Santa Caterina (1 h.) on ens aturem per fer un moix al menjador on estan assajant uns músics i posteriorment aprofitem per visitar la capella. Quatre de la Colla decideixen acabar allí i fer la tornada cap a Torroella mentre la resta continuem la ruta pujant primer al Puig Rodó, passem per una cabana de pastor de pedra, i finalment arribem al Puig del Montplà, punt més alt del massís. Des d’allà albirem el coll de Garrigars, lloc on ens haurem de dirigir per encarar la pujada final cap al Castell. Des de el coll agafem el corriol que s'endinsa per la paret de roca i que en alguns moments ens obliga a ajudar-nos de les mans per seguir triscant cap amunt. Sense més problemes arribem al Castell (2 h.) gaudint d’unes magnífiques vistes del golf de Roses, les Illes Medes i els dos Empordans. A partir d'aquest moment ja tot es baixada, primer de nou al Coll de la Creu i després reprenem el camí de les tres capelles que ens porta de nou al lloc on tenim els cotxes.
Incidències: Cap incidència a destacar, tret dels quatre (Mª Carmen, Roger, Leo i Mari) que van considerar que ja els hi era suficient haver arribat a Santa Caterina.
Desnivell acumulat: 397 metres
Distancia: 8,1 km.
Horari: 3 h. 30' incloent parades
Temps: Temperatura agradable encara que el dia va començar ennuvolat i va anar alternant al llarg del matí el sol i els núvols.
Las Tres Capelles
Aquestes capelles estan dedicades al rosari, encara que la tradició popular el atribueix la funció d'ermites primitives de Santa Caterina, segons sembla daten del segle XVII.
Ermita de Santa Caterina
L'ermita, enclavada al bell mig del Massís del Montgrí fou fundada cap a l'any 1392 pels frares de Montserrat que marxaren del monestir per desavinences amb els seus superiors arran de l'anomenat Cisma d'Occident. Els monjos van acordar amb la Universitat (nom que es donava en aquell temps a l'Ajuntament) que a la seva mort, l'ermita passés a ser propietat municipal. Si bé hi ha escrits que fan coincidir la fundació de l'ermita en honor a la Santa. No fou fins l'any 1649 quan la Universitat (Ajuntament) va prendre la decisió de posar l'ermita sota l'advocació de Santa Caterina d´Alexandria i fer-la patrona de la vila. El dia 25 de novembre, diada de la Santa, s'hi celebra un aplec en honor seu.
L'edifici ha sofert multitud de reformes al llarg dels anys. A l'ermita hi trobem la capella, que ocupa bona part de la planta baixa, les sales del pis superior, ocupades fins 1972 per l'ermità i la seva família, i un soterrani darrera la capella on encara es conserven unes antigues dependències.
Castell de Montgrí.
Es una fortalesa construïda entre 1294 i 1302. L'origen de la seva construcció es troba en la rivalitat existent entre el rei Jaume II el Just i els comptes d'Empúries. El començà a construir el 1294 Bernat de Llabià, governador de Torroella, com a punt de control per un possible enfrontament entre Jaume el Just i Ponç V, comte d'Empúries. Per a la construcció es comptà amb les rendes reials de Torroella i un impost sobre els bous d'Ullà i Albons.
Les obres es van interrompre el 1310 sense acabar-ne la construcció a causa de la consolidació del poder del comtat de Barcelona enfront del Comtat d'Empúries.
Viladrau - Osona 25/2/23
CASTANYERS MONUMENTALS – VILADRAU - OSONA
Data: 25/02/2023
Participants: Octavi Montagut, Xavier Martínez, Martí Parés.
Lloc: Viladrau.
Punt de trobada: 8.00h, La Sagrera – Barcelona.
Itinerari: La Solana d’Els Molins – Font de l’Oreneta – El Noguer – Castanyer de les 9 branques – Ca l’Aremany – El Pujol de la Muntanya – Coll del Toixó – Pla de Malataup – Castanyers monumentals – Riera de l’Erola – Ermita de la Mare de Deu de l’Erola – Can Bosc - Els Molins.
Recorregut: Gran part del recorregut de pujada es fa per pista forestal, passant prop de varies masies. La part mes alta correspon a corriols que transcorren en mig de boscos de castanyer i faig. La baixada comença amb els espectacular castanyers monumentals, que ens acompanyaran quasi fins al final. Férem parada a l’ermita de l’Erola, per dinar i la continuació de nou per pistes i vorejant masies tornàrem al punt de sortida.
Incidències: Per l’excursió prevista per avui, en Carles ens havia preparat una sortida a la zona del Bassegoda, però les previsions del temps eren força negatives, així que degut a que l’aproximació era molt llarga (3h de cotxe) i la incertesa del temps, vam decidir fer alguna cosa mes a prop i es així que ens vam decidir pel Montseny, tot i que podríem trobar neu i mal temps. Neu si em vam trobar a la part mes alta del recorregut, però el temps ens va aguantar tot el dia.
Desnivell acumulat. 550 metres
Distància: 13,3 Km
Horari: Temps total incloent parades: 5h (4h el recorregut)
Temps: Dia fred, emboirat i cel cobert. Cap el migdia vam poder veure el Pirineu sota la capa de núvols.
Santuari de La Mare de Déu de L’Erola
Una Erola es un era petita, un hort o un pla en una zona muntanyosa. Aquest nom es troba en d’altres llocs com a la serra de Collserola (Coll s’erola).
Etim.: del llatí arĕŏla, mat. sign
Santuari situat a peu del vell camí de Viladrau a Sant Segimon del Montseny. En tenim notícies des de l'any 1571, època en què ja consta erigit i amb terreny propi. El 1628 un incendi destrueix la casa i la capella, que foren reedificades el 1630 per fra Onofre Masjoan. La casa i l'atri s'ampliaren els anys 1641 i 1659. El 1833 és incendiada, i el 1837 s'acaba la seva reparació. El 1936, com explica la làpida llatina encastada entre els dos portals d'entrada, fou profanada i el 1942 restaurada.
Castanyers de L’Erola
Ens trobem davant un dels conjunts de castanyers més impressionants del Montseny. Més de 300 anys contemplen aquests arbres caducifolis, corpulents i de fulles grosses. L’indret és ple de màgia, ja que en qualsevol moment sembla que hagi d’aparèixer un follet de l’interior de l’escorça dels castanyers.
Track del recorregut - https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castanyers-monumentals-viladrau-126838838#wp-126838841
Vall de Mur - Vallès Oriental 21/1/23
VALL DE MUR –SERRA DE SANT LLORENÇ I L’OBAC
Data: 21/01/2023
Participants: Octavi Montagut, Victor Gimeno, Francesc Pau, Xavier Martínez, Toni Massagué, José Manuel Villa, José Maria Martínez de Eulate, Marta Castany, Ricard Morán.
Lloc: Sant Llorenç Savall
Punt de trobada: 9.00h, Urbanització Les Marines,
Itinerari: Urbanització Les Marines Coll de Palomeres, Masia El Daví, Forn de Calç, La Cadireta, la Morella, Avenc del Daví, Balmes dels Òbits, Pla dels Ginebrons, Balmes de Sescorts, Collet del Morral del Drac, Ermita de Santa Agnés, Masia Can Dalmau, Ermita de Sant Pere de Mur, Coll de Palomeres, Urbanització Les Marines.
Recorregut: És una circular que comença i acaba a la urbanització Les Marines que malgrat el seu nom, no es troba a prop de la platja sinó terra endins, al terme municipal de Sant Llorenç Savall. Encara que la zona es bastant propera a l’àrea metropolitana de Barcelona, no és gaire coneguda i per tant poc transitada exceptuant la part mes alta pròxima al Santuari de Sant Llorenç i La Mola on passa el camí que va del Coll d’Estenalles al Santuari.
La ruta discorre per la vessant E del massís de Sant Llorenç seguint camins que al principi son prou amples però que un cop passat un antic forn de calç esdevenen corriols que amb bastanta pendent, s’enfilen a les cingleres per trams de roca i faixes amb vegetació espessa de boixos, brucs, ginebrons i alzines que ens porten just a sota de la roca anomenada La Morella. Abans d’arribar a aquest punt hem de fer algunes grimpades sense dificultat i un tram on hi ha instal·lada una corfa fixa per facilitar l’ascensió. Seguint les fites arribem a les balmes del Òbits del Daví i després al cim de la carena anomenada Turó del Boc. Seguint la carena arribarem a un trencant a la dreta que ens porta a les balmes de Sescorts on ens vàrem aturar per dinar. Després vàrem recular altre cop fins al camí principal per arribar-nos al collet del Morral del Drac on hi ha una roca (agulla) ben coneguda i amb una cova molt característica. En aquest punt emprenem la davallada girant a l’esquerra pel corriol que baixa en direcció E i que discorre pel torrent de Santa Agnès. Aquí visitem l’ermita rupestre del mateix nom. Un cop arribats al final del torrent trobàrem la masia de Can Duran i ben a prop la petita capella anomenada Sant Pere de Mur. Una mica mes endavant agafem una drecera de forta pendent que ens portarà de seguida al mateix camí ample pel que hem inicial l’excursió en direcció al coll de Palomeres i al punt d’inici a la urbanització Les Marines.
Incidències: En Victor i en Francesc van decidir fer una volta mes curta i ens van acompanyar fins el punt on hi ha un forn de calç. Allí van girar a l’esquerra per anar a Sant Pere de Mur i El Dalmau seguint cap al Puig Rodó i coll de Palomeres per tornar a la Urbanització.
Desnivell acumulat. 730 metres
Distància: 13 Km
Horari: Temps total incloent parades per esmorzar, dinar i visitar les Balmes: 6:30h
Temps: Dia fred i clar amb una mica de vent depenent del lloc. Gran visibilitat, vàrem poder gaudir de magnífiques vistes del Montseny, Pirineu, Vallès, el Pla de Barcelona i el mar
DADES SOBRE EL TERRITORI
El Daví
Es tracta d’una casa pairal medieval de planta, pis i golfes envoltada d’un paisatge feréstec i solitari. situada al fons de la Vall de Mur, sota la paret de la Morella. Com tantes d’altres de la zona, estava sotmesa al domini feudal del monestir de Sant Llorenç del Munt. D’origen antiquíssim va conèixer la seva època més pròspera durant els segles XVI i XVII, moment en què incorporà alguns masos rònecs de la vall de Mur. Aquesta masia està documentada des del segle XII. La casa va ser molt restaurada cap a finals del segle XIX i inicis del XX. (Font: Gencat. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya)
Els Òbits
- Pel que fa al topònim escrit així amb l’accent obert significa lloc d’enterraments, perquè hi ha qui interpreta que prové de les diverses tombes antigues trobades a prop de les balmes. No obstant hom creu que el topònim correcte és el d’Obis o Obits sense l’accent, ja que prové de la pica abeuradora o menjadora pel bestiar que hi ha a tocar.
Antoni Ferrando (1997) explica que en documents que van del segle XI al XIV el lloc s’anomenava Albis o Olbis i es diu que la font dels Olbis s’emprava com abeurador pel bestiar i això comportava, al segle XIV, picabaralles entre l’abat del monestir de Sant Llorenç del Munt i el senyor del castell de Pera. Tanmateix en un mapa antic que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó apareix esmentat com Obis. (Font: Trogloditisme)
- Fins a finals del segle XVIII la cavitat era coneguda com la cova dels Penitents, després uns Pagesos s'hi van establir i les van anomenar Mas dels Òbits, explica, van ser habitades fins al 1860-1865, i durant la guerra Carlina (1872-1876) ) es va cremar la casa perquè no s'hi refugiessin els carlins.
Fins temps relativament més moderns les coves van ser emprades com a corrals, també aquesta cavitat va ser coneguda com la 'fàbrica de la moneda', ja que diuen que es va emprar per fabricar moneda falsa
Diu la llegenda que un penitent s'hi va establir, en el conjunt de coves i que s'alimentava d'herbes de la muntanya i del menjar que li servien les dones religioses del convent de Santa Agnès i dels monjos de Sant Llorenç de Munt. Més tard es va saber que el penitent era un general de l'exèrcit condemnat a mort. El refugi dels Òbits i un canvi de govern li va salvar la vida. L'ermità es feia dir Bartomeu de Sant Llorenç de Munt, encara que el seu nom era Andreu Joan Rico (Font: La Vanguardia)
Sant Pere de Mur i Can Dalmau
Can Dalmau està documentat des del segle XIV. Estava sota el domini del monestir de Montserrat malgrat la proximitat del castell de Pera. Va ser habitat per la família Comapregona fins a l'any 1695, moment en què passà a mans de la família Gibert de Mura i patí una profunda reconstrucció.
No es coneix la data de construcció de Sant Pere de Mur que va ser consagrada pel Bisbe de Barcelona l'any 1101 com a parroquial de la vall, que en aquells moments començava a ser molt poblada; és coetània a la consagració de la nova església de Sant Llorenç del Munt, amb la qual manté alguns paral·lelismes estilístics. Arran de la despoblació de la zona per la pesta, al segle XV ja era una capella administrada pel proper mas Dalmau. Tal com consta a la nova llinda (Antoni Dalmau 1722) els propietaris del Dalmau hi feren reformes importants que, encara que deurien evitar l'abandó de l'edifici, en desvirtuaren totalment la seva estructura original, capgirant l'absis. L'any 1936 es va saquejar i cremar el mobiliari, i va ser destinada durant temps a magatzem agrícola, fins que els mateixos Dalmau la van restaurar de nou als anys 80, en què es va recuperar el retaule i també la pica baptismal medieval. (Font Patrimonicultural.diba.cat i Wikipedia)
Geologia
El massís de Sant Llorenç del Munt està situat a la vora sud-est de la Conca Central Catalana, part oriental de la Conca de l’Ebre. Aquest massís va ser durant l’Eocè mitjà-superior un delta aŀluvial alimentat pels relleus dels Catalànids. La zona abasta des del contacte meridional amb els materials geològics de la Serralada Prelitoral de Matadepera, fins a les fàcies de plana deltaica de Mura, uns 10 km més al nord-nord-oest. Les litologies de la zona són principalment conglomerats amb interestratificacions de gresos. S’han caracteritzat les dues grans unitats conglomeràtiques de Sant Llorenç del Munt: els conglomerats carbonàtics i els poligènics. (Font: Marc Anglès i Vila* & Eudald Maestro i Maideu)
La Salut - La Garrotxa - 17/12/22
SANT FELU DE PALLEROLS, COLL D’URIA, SANTUARI DE LA SALUT, ROQUES ENCANTADES, COLL DE CONDREU, SANT FELIU.
Data: 17/12/2022
Participants: Octavi Montagut, Victor Gimeno, Joan Porta, Martí Parés, Blanca Binué, Jose Anguera, Xavier Martínez, Carles Cabré, Quim Marés, Marta Castany, Ricard Morán.
Lloc: Sant Feliu de Pallerols
Punt de trobada: 9.45h Aparcament municipal
Itinerari: Aparcament, Camí de la Fàbrega, Molí de Can Campaneta, Can Matas, Font Grossa, Can Riubrugent, Coll d’Uría, Bassa (estany) del Coll, Santuari de la Salut, Roques Encantades, Coll de Condreu, Can Carboner, Font dels Àngels, Camí de Rocalba, Sant Feliu.
Recorregut: Ruta que comença des del poble de Sant Feliu i que s’enfila travessant uns magnífics alzinars que porten al Mas de Can Riubrugent després de passar per un parell de boniques fonts i molins. Arribats al Coll d’Uría, comença una fageda espectacular que ja no ens deixarà fis el Coll de Condreu. Seguint per la fageda arribarem a l’altiplà de Collsacabra a cavall entre les comarques de la Garrotxa i l’Osona. En aquest punt i ja transitant per l’altiplà trobarem l’Estany del Coll, indret protegit i rodejat de pastures. Un xic mes enllà es troba el trencant que en cinc minuts baixa al santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut (o “La Salut” a seques) on es troba una capella dedicada a la Mare de Déu i un hostal/restaurant on ens aturarem per descansar i dinar. Malgrat el dia núvol, des de la terrassa vam poder gaudir d’unes bones vistes; entre la boira s’endevinaven els cims nevats del Canigó.. Despès de dinar reprenem la marxa tornant al trencant que hem agafat per baixar a La Salut i girem a l’esquerra per dirigir-nos al punt anomenat Les Roques Encantades. Es tracta d’un paratge màgic integrat per una formació rocosa d’aspecte sorprenent que es troba en mig d’una espectacular fageda. Un cop visitat l’indret ens dirigim al Coll de Condreu passant a prop del Mas de Can Armadants. Baixada a Sant Feliu passant per Can Carbonés, la font dels Àngels i finalment pel camí de Rocalba fins els cotxes.
Incidències: Res especial. En Victor va decidir fer la volta curta (opció B) pujant directament des de Sant Feliu pel costerut camí que mena al Santuari i despès de dinar vam anar plegats fins al Coll de Condreu. En aquest punt va decidir baixar amb cotxe per carretera fins a Sant Esteve d’en Bas on va esperar a la resta de la colla per fer la cervesa.
Desnivell acumulat. 717 metres
Distància: 16,65 Km
Horari: Temps total incloent parades per esmorzar, dinar i visitar les Roques Encantades: 7h
Temps: Dia núvol i boirós, pluja de matinada amb fresca a primera hora i visibilitat limitada. La boira donava un aspecte fantasmal a la fageda que la feia encara més espectacular.
Santuari De La Mare De Déu De La Font De La Salut
Les primeres notícies es remunten a principis del segle XVII en què Joan Carbonés, d'un mas proper, col·locà una imatge de la Verge del Rosari a la balma anomenada "Roc de Claperols". El mateix Joan Carbonés, animat per la devoció despertada hi edificà una petita capella l'any 1642. Al llarg del segle XIX es va refent i consolidant-se a principis del segle XX per l'obertura de la carretera que la treia del seu aïllament. Aquest santuari fou aixecat per demanar a la Mare de Déu que alliberés els pobles veïns de les terribles tempestes que allí es desencadenaven i feien malbé les collites dels pagesos. Així ho indica una estrofa dels goigs: "Aquesta Vall deplorava / abans molta tempestat; / d'ençà que hi sou venerada, / parà tal calamitat..." (Font Catalunya.com i Wikipedia)
Les Roques Encantades
Llegenda: "Un dimoni, que vivia per aquelles contrades quan estava de mala lluna passava l'estona fent rodar algun dels grans rocs muntanya avall per veure com s'espaterraven sobre les cases de Sant Feliu de Pallerols (que és el poble que es troba a sota mateix del lloc), la gent esporuguida i tipa dels afers del Dimoni pregà a Déu que els hi donés un cop de mà. Llavors un bon dia va baixar un àngel del cel i va lligar les roques amb unes cadenes tan fortes que el dimoni no va poder bellugar-les mai més. Fastiguejat el dimoni va anar a buscar raons cap a un altre lloc, deixant així en pau als habitants del poble." Curiosament els terratrèmols dels segles XIV i XV, alguns de força intensitat (anys 1373, 1427, 1428 i 1448), coincideixen amb l'època de la llegenda (Font RACONS DE CATALUNYA: Josep Balius Planelles)
Geología:. Aquestes roques que tenen entre 33 i 65 milions d'anys, es van originar al mar, vora la costa i estan constituïdes per sorres fonamentades, transportades i dipositades en un mar d'aigües molt tranquil·les que formaven dunes subaquàtiques amb laminació encreuada.
“La gènesi d’aquest particular relleu cal cercar-la en l’erosió diferencial experimentada pels potents estrats de gresos. Aquests són travessats per un diaclasat aproximadament ortogonal de plans verticals, espaiats cada pocs metres, que es generà per la descompressió del massís rocós durant la denudació a què ha estat sotmès en temps geològicament recents. A les diàclasis i altres superfícies planars presents en la roca, com ara juntes d’estratificació, s’hi concentrà la circulació d’aigües d’infiltració. La meteorització de la roca anà progressant en sentit descendent a través d’aquestes fractures, dissolent-hi el ciment calcari, transformant els grans de feldspat en minerals argilosos tous, i minvant la cohesió entre les partícules minerals. Així s’individualitzaren grans blocs pseudoprismàtics de roca poc o gens alterada, amb ores arrodonides per la major meteorització relativa dels cantells. El que es veu avui és, doncs, un relleu residual en què els blocs inalterats han quedat exposats a la superfície, per desmantellament del perfil més disgregat que els recobria”. (Font GEOLOGIA DE LES GUILLERIES I EL COLLSACABRA: David Soler i Hernàndez, Lluís Pallí i Buxó, David Brusi i Belmonte)¡
Sant Mamet - La Noguera - 19/11/2022
Participants: Joan Porta, Andrea Igual, Xavier Martínez, Jose Maria Martínez de Eulate, Toni Masague, Octavi Montagut.
Ascensió a la muntanya de Sant Mamet, a la Noguera, cim culminant de la serra del mateix nom que domina tota la contrada des del Montsec fins al Segre.
Després d’esmorzar a Can Cirera de Vilanova de Meià enfilem cap al coll d’Orenga, on deixem els cotxes. Agafem una pista i després ascendim per un corriol dreturer que ens deixa al llom de la muntanya que puja suaument fins al seu punt més alt. Allí trobem l’ermita de Sant Mamet, a la qual està adossat el refugi lliure més polit i ben posat que hem vist mai.
Les vistes des del cim són fantàstiques: el Montsec, pantà de Camarasa i vall d’Àger, Serra de Mont-roig i cap a la plana i la vall del Segre un mar de boira. Nosaltres però gaudirem del sol tot el dia, tot i que la temperatura és baixa.
De baixada renunciem a fer una marrada que ens faria passar pel castell d’Orenga doncs no veiem clar el camí que passa per una arbreda espessa. A més ens trobem en mig d’una batuda de senglars i considerem més prudent fer-nos força visibles i afanyar-nos a deixar els caçadors enrere tan aviat com puguem.
Un cop als cotxes, enfilem en direcció a Figuerola de Meià tot passant pel poblet abandonat de Peralba, on parem a donar un cop d’ull. La pista, que passa per camps verds i bosquets de colors tardorals, ens deixa a la carretera del Doll, la qual agafem en direcció a Camarasa, on ens espera un menú (al qual alguns hi afegeixen cargols) a Cal Pere.
Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-mamet-119485173
Argimon - Santa Coloma de Farners 9/10/2022
PARTICIPANTS:
Pau Parés – Carles Cabré – Martí Parés – Joan Porta – Andrea Igual – Xavier Martinez – Ricard Moran – Marta Castany – Jose Luis Santiago – Víctor Gimeno – Mari Carmen Arévalo – Blanca Binué – Jose Anguera – Teresa Escarré – Lluís Frontons – Ángeles Martin – Ivone Fíguls – Agustí Turull – Lluís Hernandez – Isabel Castrillo – Toni Masagué – M.Àngels Fernandez.
LLOC: Farners – Argimon (Guilleries) (La Selva)
PUNT DE TROBADA: Santa Coloma de Farners
ITINERARI: De Santa Coloma per la pista de Farners fins al trencant de Can Canaleta en cotxe. Pista de Farners (512) – Torre del Far (Sant Pere Vell) (586) – Collet de les Bruixes (418) – Mare de Déu d’Argimon (465) – Pista de Farners. Ermita de la Mare de Déu de Farners (392) – Turó del Vent (443) – Castell de Farners (432)
HORARI: 4 hores
TEMPS: Després d’una bona ploguda el divendres i dissabte, el bosc estava esplèndid i el terra moll i sense pols. Dia mig ennuvolat, ideal per caminar. La visibilitat no gaire bona a causa de les boires, però, tot i això, des d’Argimon vam gaudir d’una bona panoràmica.
DINAR: A La Bodegueta (Santa Coloma de Farners)
INCIDÈNCIES:
Sortida d’inici de temporada per les muntanyes de les Guilleries.
Aquest cop vam fer una caminada des de prop de l’ermita de Farners fins al Santuari d’Argimon.
Vam començar pujant a la muntanya de Sant Pere Vell a on es troben les restes de la Torre del Far de construcció àrab, datada al segle VIII. Probablement, era utilitzada com a torre de vigilància i de comunicacions amb altres torres. Llàstima que els arbres no permeten ara veure res. Aquí esmorzem i després fem la bonica baixada pel fil de la carena fina a Argimon. Al Santuari d’Argimon hi estem una bona estona fruint del magnífic panorama que es gaudeix des de la terrassa superior. En acabat tornem al Collet de les Bruixes i agafem el corriol, més tard pista, que faldejant el turó de Sant Pere Vell ens torna fins als cotxes.
Una vegada acabada la caminada fem una parada a l’ermita de Farners i uns quants pugem al Turó del Vent i al Castell de Farners que dominen aquest bonic indret.
A Santa Coloma fem un bon dinar a La Bodegueta i després anem al local del Centre Excursionista Farners a on fem la programació de la temporada 2022-2023.
Esperem realitzar les sortides previstes i que cada mes ens puguem retrobar tota la Colla.