Ressenyes 2021-2022
El Moixeró (Berguedà)
Data : 28/05/2022
Participants : Quim Marés, Francesc Pau Valls, José Mari de Eulate, Xavier Martínez, Lluís Frontons, Àngels , Joan Porta, Andrea, José Anguera, Carles Cabré, Sora.
Lloc : Parc Natural Cadí-Moixeró
Punt de trobada: Gréixer (Berguedà)
Itinerari : Gréixer (aparcament revolt) – Canal Llarga – Coll dels Amorriadors – Moixeró – Coll de Moixeró-Coll d’Escriu – Coll de l’Albiol – Pont de Sant Nazari – Gréixer (aparcament revolt)
Descripció : Pujada al Moixeró tot passant per la Canal Llarga del Puig Cubell. Dia de muntanya. Accedim a les parets del Puig Cubell tot pujant per un sender boscós des de Greixer direcció coll dels Avets, davant sempre tenim el serrat dels Trulls. Esmorzem en una balconada de pins i rocs on podem gaudir de les vistes del Roca Tallada. Un cop menjats i al cap de poca estona, ens endinsem dins del bosc, direcció les parets del Puig Cubell que conformen la Canal Llarga. El camí fins l’inici de la canal es força perdedor o inexistent, la qual cosa ens demana una bona dosi de paciència i esforç. Un cop ens hem situat a les parets del Puig Cubell, aquests ens dóna unes vistes magnífiques de Bagà i el seu entorn. Iniciem la pujada de la canal on el camí original ha estat guanyat pels matolls i hem d’anar intuint i buscant alternatives per anar pujant cap al coll d’Amorriadors, situat a la plana del Moixeró.
L’ascens per la canal no té dificultat tècnica , però sí que demana paciència i esforç per anar trobant el passos que ens poden donar accés al final de la canal i poder superar els seus 600m . Un cop al final d’ella, aquesta s’obre i a les nostres espatlles tenim tot el Berguedà i les seves serres i cims davant nostre. Seguim les traces marcades pels cabirols i accedim a un promontori que ens deparar unes vistes espectaculars i dóna pas al tram final d’accés al coll dels Amorriadors, tot passant per dues baumes. Un cop al coll dinem per recuperar forces. La pujada per la canal ha estat exigent.
Amb les forces recuperades hem retornat a caminar direcció oest cap el Moixeró. Pugem al cim del Moixeró 2.090m , foto de rigor, contemplem les vistes i anem carenant de baixada fins arribar el pla de Moixeró on iniciem el descens per un sender no massa concorregut, de moments verticals, boscós, rocós, serpentejat, ombrívol i que ens aboca el coll d’Escriu. Des d’aquí , anar seguint la pista serpentejada per dins una fageda fins arribar a un revolt el Clot d’en Pere i deixem el camí principal, GR, per agafar un sender que ens durà fins el coll de l’Albiol 1359 m, des d’on iniciem la baixada final ,un pel vertical per les nostres cames cansades i que ens portarà fins el pont de Sant Nazari i des d’aquí el principi i final de la nostre ruta.
Fins aquí la descripció de la ruta , durant el dia hem volgut recordar l’existència del servei d’helicòpters de la Generalitat i l’amic Francesc Pau s’ha mostrat molt col·laborador en tot moment. Bromes a part, en Francesc Pau ha sofert un petit defalliment i per precaució hem avisat els bombers per a que el recollissin i l’atenguessin. El servei donat pels bombers ha estat en tot moment exemplar. Han recollit en Francesc Pau al Coll dels Amorriadors i amb l’helicòpter l’han dut a l’hospital de Berga, on l’han visitat i per sort tot estava correcta. Un cop acabada l’excursió els companys de Barcelona l’han passat a recollir i han retornat tots junts a Barcelona , sans i estalvis.
Desnivell acumulat : +- 2344m
Distància : 13.69Km
Temps total: 9h 42min
Climatologia: dia assolellat
Sant Corneli (Pallars Jussà)
Data: 30.04.2022
Participants: Octavi Montagut, Xavier Martínez, Toni Massagué, Martí Parès, Quim Marès, Carles Cabré, Andrea Igual, Joan Porta
Lloc: Aramunt (Pallars Jussà)
Punt de Trobada: Font de l’O.
Itinerari: Font de l’O – Sant Corneli – Collades de Baix – Búnquers de Vilanoveta – Aramunt Vell – Font de l’O.
Descripció: Des de la Font de l’O comencem ascendint per un camí ben marcat en pendent suau però continu fins al cim del Sant Corneli (1.351 m), que els qui estan més en forma atenyen en dues hores. Allà hi trobem les trinxeres republicanes de la guerra civil, que consisteixen en excavacions al terreny protegides per talussos de rocs. Aquestes trinxeres les seguim trobant per la carena que va baixant cap a les Collades de Baix per un camí en algun punt perdedor. Des del cim i de la carena que anem seguint, la vista és panoràmica sobre tota la Conca de Tremp i els imponents espadats de la Serra de Carreu i els Cingles de Pessonada.
Des de les Collades baixem per una pista que a mitja baixada abandonem per un camí ben marcat que baixa cap a la vall del torrent de Carreu. A Vilanoveta ens aturem a veure les trinxeres fortificades que hi ha dalt del turó, aquestes molt més sòlides, amb passadissos bunqueritzats. Més avall ens aturem al poble abandonat d’Aramunt Vell, el qual recorrem amb compte atès l’estat de les cases, mig ensorrades i envaïdes d’heura. Poc després arribem al punt de partida.
Desnivell acumulat: 1.077 m
Distància: 18,28 km
Horari incloent aturades: 8h 45m
Temps: Matí assolellat i plugim cap a migdia que ens ha acompanyat ara i adés per la tarda.
El Pont d'Armentera (L'Alt Camp)
El Pont d'Armentera, Gorg Negre, Querol
Data: 19/2/2022
Participants: Francesc Pau, Víctor Gimeno, Mari Carmen Arévalo, Andrea Igual, Joan Porta, Ana Trallero, Antoni Masagué, Marta Castany, Ricard Morán, Teresa Escarré, Jose Anguera, Agustí Turull, Martí Parés, Blanca Binué, Ángeles Martín, Lluís Frontons,i Octavi Montagut.
Lloc: El Pont d’Armentera
Itinerari: El Pont d’Armentera, Riu Gaià, El Gorg Negre, Querol
Recorregut: Iniciem la caminada des de casa del Toni al Pont d’Armentera i anem sempre pel costat del riu Gaià que no deixarem fins que arribem al Gorg Negre. Només començar ja ens trobem amb unes passarel·les que ens fan passar arrambats a la paret i assegurats amb unes cordes. No seran les úniques que trobarem durant tota l’excursió. Trobem una bassa amb una aigua completament transparent i més endavant el Corral de l’Espluga que és una enorme balma que hauria estat condicionada per guardar-hi el bestiar. Per fer el recorregut més divertit passem per un pont de fusta penjat que es belluga suaument al nostre pas. Finalment arribem al Gorg Negre on podem veure antigues construccions d’una presa. Tot el recorregut que hem fet està molt ben condicionat per poder veure el riu i la flora de l’entorn.
Des del Gorg Negre, pugem fins Querol on ens esperen els cotxes per anar fins el Pont d’Armentera.
Desnivell positiu: 302 m
Distància: 10,20 km
Horari: temps total - 3h 31 minuts
Temps: Dia ennuvolat i fred, un petit plugim es va entreveure al migdia però no va arribar a ploure.
Incidències: La incidència més importat va ser la calçotada que ens vam regalar al restaurant La Sort del Pont d’Armentera. Vam passar una mica de fred quan els calçots ja els estàvem començant a pair, però després ens vam refer a casa del Toni on ens vam acabar les sobres de l’esmorzar. Un esmorzar, per cert, que, a més del que portava cadascú, hi havia embotits, vi i cafetó del Toni, coques i moscatell del Ricard i la Marta per celebrar que eren avis, uns pastissets del Delta de l’Ebre de l’Andrea i el Joan, i per rematar una mica de “limoncello” de l’Octavi que celebrava el seu aniversari.
En definitiva, es pot dir que aquesta excursió, era una trobada gastronòmica amb una mica de caminada per a que no sigui dit que no caminem de tant en tant.
Begur (Baix Empordà)
Begur - Sa Riera - Aiguafreda - Sa Tuna - Begur
Data: 22/01/2021
Participants: Joan Porta, Andrea Igual, Martí Parés, Blanca Binué, , Agustí Turull, Ivonne Fíguls, Francesc Pau, Jose Anguera, Xavier Martínez, Teresa Escarré, Victor Gimeno; Jordi Costa; Lluis Hernández, Isabel Castrillo Nuria i Octavi Montagut , Ángeles Martín i Lluis Frontons
Lloc : BEGUR
Punt de trobada: 9.00h Aparcament de l’Arbreda
Itinerari: Aparcament, Camí de l’Aigua ; Sa Riera , Ses Negres, Aiguafreda ; Sa Tuna ; Mas d’en Pinc i Castell de Begur .
Recorregut: Comencem a caminar baixant pel camí de l’aigua; un paratge ple de pous que comença sec, però que en un moment donat l’ aigua surt de sota terra. A partir d’ allà hi ha una riera neta que baixa fins al mar. És molt singular per ser una zona del litoral on normalment no hi corre l’ aigua i no hi ha llocs tan ombrívols. Un cop arribats a la cala de Sa Riera esmorzem sota una marquesina a la esquerra de la platja, que després creuarem fins a agafar el camí de ronda. Seguim arran de costa per un camí abrupte fins arribar a Ses Negres , on veiem espectaculars penya-segats i el Cap Sa Sal. Continuem fins a Aiguafreda i des d’aquí pel camí de ronda fins a Sa Tuna , tornem cap a Begur passant pel Mas d’ en Pinc . Per acabar hem pujat fins al castell on hi ha unes precioses vistes de 360º on es pot divisar La Badia de Roses; el Montgrí, Les Gavarres, el Canigó nevat i Torre Valentina ( a tocar de Platja d’Aro)
El Mas d’en Pinc fou la casa de la “bailaora” Carmen Amaya, que va viure els seus darrers anys . Anant cap a Ses Negres hem passat per “es pa de Pessic”, formació geològica ben singular que sembla un abocador de pedres.
Desnivell acumulat 525 mts
Distància: 11, 74Km
Horari: Temps total incloent parades: 4:38h.
Temps: Dia magnífic, cel ras i seré amb fred a primera hora i molt bona visibilitat
Incidències: Res a destacar. Un dia espectacular ben aprofitat en bona companyia gaudint del paisatge que hi ha a prop del mar en una època en que hi ha poca afluència turística: Durant la major part del any sol ser una zona molt concorreguda, sobretot a l’ estiu.
Escletxes de la Freixeneda (La Garrotxa)
SANT PRIVAT D'EN BAS, ESCLETXES DE LA FREIXENEDA, SALT DEL SALLENT.
Data: 18/12/2021
Participants: Joan Porta, Andrea Igual, Martí Parés, Àngels Martín, Lluis Frontons, Agustí Turull, Ivonne Fíguls, Francesc Pau, Jose Anguera, Xavier Martínez, Pau Pares, Carles Cabré, Marta Castany, Ricard Morán.
Lloc: Sant Privat d'en Bas
Punt de trobada: 9.00h Àrea recreativa Els Pins o Pla d'en Xurri
Itinerari: Aparcament de l'àrea recreativa, Camí del Bot, Mas La Freixeneda, Escletxes de la Freixeneda, Coll de la Creu, Salt del Sallent, Camí dels Matxos, Pla d'en Xurri.
Recorregut: Ruta clàssica entre la Garrotxa i l'Osona que comença a l'Àrea Recreativa dels Pins de Sant Privat d'en Bas i que tot pujant pel camí del Salt de Bot i travessant magnífiques fagedes ens porta fins al Mas La Freixeneda on trobem uns freixes monumentals que donen nom a la casa. L'edifici és una magnífica mostra de l'arquitectura rural de la Garrotxa, però que malauradament està abandonat i es troba en bastant mal estat exceptuant algunes parts (porxada dels corrals) que encara conserven una mica del passat esplendor. A uns vint minuts de distància trobem l'indret conegut com Les Escletxes de Freixeneda (que fa referència al mas del mateix nom) i que també són anomenades de l'Euga (la tradició diu que s'hi va precipitar una). També les diuen clapisses, bores, cavorques o corregades. Dinem tranquil·lament en un prat aprofitant l'escalfor del Sol i un cop descansats i refets baixem fins al Salt del Sallent per agafar el Camí dels Matxos que ens torna a deixar al Pla d'en Xurri. A les parts més altes del recorregut, aprofitant un dia magnífic, vam poder gaudir d'unes esplèndides vistes del Pirineu Oriental.
Una opció més curta i assequible per arribar a les escletxes és acostar-s'hi des de la collada de Collfred, a la carretera GIP-5227 de Vidrà a Sant Privat.
Les escletxes de la Freixeneda són grans esquerdes a la roca situades en el subsol d'una fageda a l'obaga del Serrat de les Bores. La magnitud de les esquerdes ens permet, amb precaució, entrar-hi dins i sentir-nos en un món diferent, envoltats de pedra, humitat, molsa, foscor i fullaraca. L'indret destil·la un aire que evoca les llegendes de follets, fades, mags i altres personatges dels antics contes populars.
Desnivell acumulat. 846 metres
Distància: 13,35Km
Horari: Temps total incloent parades per esmorzar, explorar les esquerdes i dinar: 7:15h
Temps: Dia magnífic, cel ras i seré amb fred a primera hora i molt bona visibilitat
Incidències: Res a destacar. Un dia espectacular ben aprofitat en bona companyia i gaudint d’un indret de característiques poc habituals per la seva configuració geològica.
Geologia. (font: Planasantich.org)
Les Escletxes: Situades a l’anticlinal de Sant Privat, tallat sobtadament per la falla d’Amer o del Brugent, són formades per capes de gresos marins fracturats, esberlats pel lliscament (diàclasi) sobre altres de margues. Roques sedimentàries alçades pels plegaments tectònics de l’Eocè (40~50 milions d’anys). El lliscament tant pot produir-se de forma lenta i progressiva com brusca, per fenòmens com l’erosió o moviments tel·lúrics. En aquest darrer cas els terratrèmols de 1427 i 1428, els més importants enregistrats a Catalunya i originats per la falla d’Amer, podrien estar-hi relacionats. D’altra banda, el Salt de Sallent, Impressionant salt de 125 metres per on es precipita la riera homònima, és una altra mostra prou eloqüent de la falla d’Amer, amb un desnivell sobtat de cinc-cents metres sobre la plana
Etimologia (font: Llenguanacional.cat)
Sallent: un derivat del verb llatí «salire» El verb llatí salire, ‘sortir’, ha originat mots molt rellevants en gairebé totes les llengües romàniques. És, per exemple, l’ètim dels verbs salir (castellà), salire (italià) o sallir (francès). En català, en canvi, si bé tampoc no es pot dir que no s’hi hagi perpetuat, ho ha fet, però, donant lloc a mots un pèl més modestos que no pas els que hem retret adés, tots termes bàsics de les llengües a què pertanyen. Els representants catalans de salire són el verb dialectal sallir o sàller i el vell apel·latiu genèric sallent, procedent del participi de present, saliente, en formar part del sintagma aquam saliente, que vol dir ‘aigua que cau"
Molló Puntaire (Baix Camp)
Data: 20.11.2021
Participants: Joan Porta, Andrea Igual, Octavi Montagut, Xavier Martínez, Jose Mari Martínez de E, Blanca Binué, Martí Parès, Carles Cabré, Quim, antoni Massagué, Pau Parès, Lluís Frontons, Ángeles.
Lloc: Muntanyes de Vandellòs i Tivissa
Punt de trobada: Benzinera BonArea de L’Hospitalet de lInfant
Recorregut: Dedalts de Vandellòs, Forat del Vent, Portella del Xato, Cim dels Avencs, Molló Puntaire, Navaies, Coll de la Basseta, Dedalts.
Desnivell Acumulat: 420 m.
Distància recorreguda: 12,54 km.
Horari amb parades: 6 hores
Dinar: En ruta, al paratge de Navaies
Temps: Serè i força ennuvolat.
Descripció:
Excursió circular per les muntanyes de Vandellòs, que en algunes ressenyes apareixen anomenades molt apropiadament Serra de Mestral, tot i que aquesta denominació no apareix a la cartografia oficial.
Tot sortint de Vandellós ens enfilem per la pista que en fort pendent mena als Dedalts, i deixem els cotxes a la bifurcació de la pista que va al mirador i les antenes. Seguim la pista de terra que segueix pujant fins trobar en pocs minuts el GR-192, al capdamunt dels Dedalts. Des d’aquí, veiem en tota la seva extensió la serra que farem avui. Seguim el GR-192 cap al NE fins arribar al Coll de la Creu o Forat del Vent, on agafem la pista que surt cap a la dreta i que baixa cap al fons de la Barrancada. En el seu punt més baix agafem la bifurcació de la pista cap a la dreta que en forta pujada ens porta a la Portella del Xato, a la carena de la serra. Des d’aquí veiem en tota la seva extensió la costa des del Delta de l’Ebre fins més enllà de Salou; malauradament el dia és núvol i el Baix Camp apareix cobert de boirina, per sort no bufa el vent, que en aquesta contrada pot ser especialment violent.
Seguim la carena en direcció NE fins atènyer el cim del Avencs o de la Portella, per retornar tot seguit a la Portella del Xato i continuar per la carena en direcció SO, fins arribar al Molló Puntaire (728m.) cim culminant de la serra. Després d’una breu aturada, baixem pel dret a trobar el PR C-92 una mica més avall, el qual seguim en direcció SO passant pel paratge de Navaes o Navaies, lloc amb abundants formacions rocoses que l’erosió ha esculpit amb formes curioses, entre les quals algunes amb forma de bolet. Aquí hem aprofitat per dinar tot contemplant el bonic paisatge amb els feréstecs barrancs que baixen cap al mar.
Tot seguint el PR C-92 travessem la carena passant pel grauet de Navaes i la font de Navaes (bassa amb abeurador), fins arribar al coll de la Basseta. El sender segueix ara la pista fins arribar al collet del Corral de Ca la Torre, on trobem el GR-192 que ens mena de tornada als Dedalts. Alguns però, més mandrosos, decideixen fer aquest tram per la pista que corre paral·lela uns metres més avall. Un cop arribats als cotxes decidim pujar al mirador proper; espectacular vista sobre Vandellòs des de dalt de la cinglera dels Graus de Vandellòs, amb una timba impressionant.
De tornada ens aturem a L’Hospitalet de l’Infant a fer una cervesa a la benzinera Alas (benzinera de luxe) i cap a casa.
Poema del Manolo (vídeo)
COLL DE CANES, PLAFALGARS, ERMITA DE SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS
PROGRAMACIÓ DE LA TEMPORADA 21/22
Data: 16/10/2021
Participants: Joan Porta, Andrea Igual, Octavi Montagut, Martí Parés, Blanca Binué, Toni Massagué, Àngels Martín, Lluis Frontons, Lluis Hernández, Isabel Castrillo, Agustí Turull, Ivonne Fíguls, Francesc Pau, Xavier Martínez, Pau Pares, Mª Àngels Fernández, Marta Castany, Ricard Morán.
Lloc: Coll de Canes, Santa Magdalena de Cambrils, Serra de Milany i Bellmunt
Punt de trobada: 9.00h Coll de Canes, Ctra. N-260a PK 100
Itinerari: Partint del Coll de Canes, la caminada segueix les carenes entre Riudaura i Vallfogona sobre la línia divisòria entre la Garrotxa i el Ripollès. El punt més alt és l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils a l'extrem oriental de la serra de Milany. El recorregut travessa unes magnífiques fagedes i malgrat les boires que amagaven les vistes, des de Plafalgars es podia albirar el Pirineu oriental des del Pedraforca i el Cadí fins al Canigó
Recorregut: Coll de Canes, Collada Verda, Mirador de la Garrotxa, Plafalgars, Santa Magdalena de Cambrils. Tornada pels Planissars a Plafalgars i agafem el camí que segueix la carena fins al Mirador d’on tornem pel mateix camí de pujada que ens deixa a Coll de Canes.
Desnivell acumulat. 400 metres
Horari: Temps total incloent parades per esmorzar: 4:h 45m
Dinar: Al Bar Pilar de Riudaura.
Després de dinar vam anar a casa de la Marta i en Ricard a Riudaura per prendre el cafè i celebrar la reunió de programació de la temporada 2021/2022.
Temps: Matí serè amb boires altes que enteranyinaven les vistes.
Incidències: Res a destacar Una bona passejada pels boscos i prats de la Garrotxa i el Ripollès. Ambient agradable de tardor. Molts bolets però cap de conegut....
Etimologia: Cambrils. Hi ha varies teories que especulen sobre l’origen de la paraula:
-
Del topònim magrebí Qámrila, Segons l'expert arabista Xavier Ballestín, al nord d'Àfrica, a la zona del Magreb, es localitzaria un llinatge de juristes que van servir tant als almoràvits com als almohades i que eren procedents d'aquest indret
-
Teoria del filòleg Joan Coromines: atribueix a un topònim derivat del llatí i que al·ludiria a cambra (o cambril) en català.
-
Teoria ibèrica: Enric Aguadé Sans, al seu estudi de "Topònims ibèrics". Les paraules i noms de llocs que han perdurat de l'idioma ibèric