Ressenyes 2018-2019
VOLTA DEL MIDI D’OSSAU
(D’Aussau segons la variant gascona, aportació del Pau Parés)
DATA: 13 i 14 de juliol de 2019
PARTICIPANTS: Arnau Anguera, Lluís Frontons, Ángeles Martín, Jordi Ferrer, Joan Porta, Jose Anguera, Jordi Costa, Martí Parés, Marta Castany, Ricard Moran, Octavi Montagut
LLOC: Pirineu Occità
PUNT DE TROBADA: Coll del Portalet
ITINERARI: Aparcament “Llac de Bious-Artigues” (1420m) – Pont de Bious – Llac de Peyreget – Col de Iou (2194 m) – Pic Peyreget (2487 m) – Col de Peyreget – Llac/Refuge de Pombie (2031 m), Aparcament Llac Bious-Artigues
HORARI: 7 hores primera dia, segon dia 3 h.
DINAR: diumenge 14 al Restaurante Tres Quiñones de Sallent de Gállego
TEMPS: Dissabte 13, un sol abrasador. Diumenge 14, molt emboirat
INCIDÈNCIES: Després de moltes anul·lacions i canvis d’última hora, ens trobem el dissabte a la Venta Sancho del Coll del Portalet. Alguns ens vam quedar a dormir el dia abans a Sabiñánigo i d’altres a Montsó. Iniciem la caminada des de l’aparcament del Llac de Bious-Artigues. Anem pujant fins arribar al llac Peyreget on aprofitem per fer-nos una remullada de peus i altres per submergir-se en les seves gèlides aigües. Iniciem de nou la caminada i la Marta no es troba en les millors condicions per assolir el pic del Peyreget i amb el Ricard opten per anar directes fins el coll del Peyreget. La resta des del Coll de Lou (2.194 m) iniciem l’ascens al cim del Peyreget (2.487 m), on podem veure al nostre davant l’impressionant pic del Midi d’Ossau. Ens fem les fotos de rigor i d’esprés d’haver intentat desxifrar les muntanyes que ens envolten, iniciem la davallada fins el coll del Peyreget i més tard fins el refugi del Pombie.
Donat que el refugi no disposa de dutxes, els més agosarats es banyen al llac del mateix nom que hi ha davant mateix del Refugi. Passem l’estona esperant el sopar tot prenent els darrers raigs del sol que triguen en deixar-nos.
La nit, com ja és habitual en els refugis, la passem com podem. Xivarri de les habitacions properes, ara calor, obre la finestra, ara fred tanca la finestra....... total poc dormir però descansats.
Al matí següent, canvi total del temps. El sol enlluernador del dia abans, s’ha convertit en una espessa boira que no ens deixa veure més enllà de 10 metres. A mesura que anem baixant la boira es va esvaint i anem descobrint la magnificència dels boscos d’avets i faigs que travessem.
La baixada l’hem feta més de presa del que era previst, pel que truquem al restaurant de Sallent de Gállego i dinem una hora abans. El Restaurant Tres Quiñones ens sorprèn molt agradablement per la qualitat dels seus plats i aprofitem per comentar les incidències i acomiadar-nos de la temporada 2018-2019, tot desitjant-nos unes bones vacances d’estiu.
Torre de les Conclues (Noguera)
DATA: 27 / 04 / 19
PARTICIPANTS: Octavi Montagut – Pau Parés – Francesc Pau – Joan Porta – Andrea Igual – Martí Parés – Manolo Villa – Ricard Moran – Marta Castany – Jose Anguera – Lluís Frontons – Angeles Martin – Víctor Gimeno – Toni Masagué.
LLOC: Torre de les Conclues (Noguera)
PUNT DE TROBADA: Les Avellanes
ITINERARI:Les Avellanes – Corçà (en cotxe)
Corçà (690) – Barranc de les Colomines (550) – Los Espins (620) – Torre de les Conclues (700)
HORARI: 3 hores
DINAR: Al restaurant Cal Jordi de Les Avellanes
TEMPS: Dia assolellat i clar, sense núvols. Bona visibilitat.
INCIDÈNCIES:Clàssica excursió de primavera a les terres de Ponent, que serveix com a excusa per gaudir d’una bona caragolada.
Aquesta vegada vam anar a la Vall d’Àger per a conèixer el petit poble de Corçà i des d’aquí fer una caminada senzilla però intensa, a causa de la pujada final, fins a l’encinglerada Torre de les Conclues, penjada sobre un impressionant espadat, que cau verticalment sobre les aigües de l’embassament de Canelles, a la Noguera Ribagorçana. La vista des d’aquest punt és espectacular, amb el Congost de Mont-rebei en primer terme i el Pirineu, encara nevat, al fons.
A la tornada, una refrescant cervesa al bar de Corçà, mentre alguns boixos de la Colla s’anaven a banyar al pantà i després tornar cap a Cal Jordi de Les Avellanes, a on ens esperaven els caragols.
Com sempre, satisfacció general a parts iguals, de l’excursió i de la caragolada.
Serra del Corb (Garrotxa)
DATA: 16 / 03 / 19
PARTICIPANTS: Pau Parés – Francesc Pau – Martí Parés – Xavier Martinez – Manolo Villa – Carles Cabré – Ricard Moran – Marta Castany – Jose Mari Martinez – Jose Luis Santiago – Jose Anguera – Teresa Escarré – Lluís Frontons – Angeles Martin – Ivone Figuls – Agustí Turull.
LLOC: Serra del Corb (Garrotxa)
PUNT DE TROBADA: Les Preses
ITINERARI: Les Preses (470 m) – Àrea i Mirador de Xenacs (840) – Puig Rodó (910) – Coll de Bas (870) – Roca Lladre (910) – Baixant d’en Camps (850 a 650) – Sant Martí del Corb (580) – L’Antiga (570) – Sant Miquel del Corb (610) – Casa i Volcà del Racó (620) – Les Preses.
HORARI: 5 hores
DINAR: Al restaurant de la Cooperativa de la Vall d’en Bas (Verntallat)
TEMPS: Dia calorós sense cap núvol, quasi d’estiu. Molt bona visibilitat.
INCIDÈNCIES: Bonic itinerari circular per la Serra del Corb, mirador privilegiat de la Garrotxa.
Forta pujada per començar fins a l’àrea de Xenacs a on hem esmorzat. Després de gaudir de la magnífica vista del seu mirador, pugem al Puig Rodó amb un altre esplèndid mirador. A partir d’aquí resseguim la carena del Corb per un preciós corriol enmig del bosc fins al cim de Roca Lladre, un altre mirador excepcional de la serra. Tornem al coll i agafem el baixant d’en Camps, una baixada una mica vertiginosa, que a poc a poc es va suavitzant, fins a arribar a l’ermita de Sant Martí del Corb, solitària al bell mig del bosc. Ara prenem el camí que, per la gran casa de l’Antiga, ens portarà fins a l’altra ermita de la Vall, Sant Miquel del Corb i després a la casa i volcà del Racó.
Ja només queda seguir el corriol que ens tornarà al poble de Les Preses, a on hem començat.
Aquí ens rep en Lluc, acompanyat de la seva mare i la seva àvia. Amb 4 mesos s’ha de començar a habituar a la muntanya, per a rejovenir la Colla.
Tots junts, anem a la Cooperativa de la Vall d’en Bas i, encara que una mica tard, gaudim d’un magnífic dinar, per a concloure aquesta sortida tan completa.
SERRA DE CARDÓ (Passejada pel sud desconegut)
DATA: 16 / 02 / 19
PARTICIPANTS: Lluis Frontons – Àngels Martín – Joan Porta – Andrea Igual – Ricard Morán – Marta Castany – Octavi Montagut – Jordi Costa – Martí Parés.
LLOC: Serra de Cardó (Baix Ebre i Ribera d’Ebre)
PUNT DE TROBADA: Benzinera a l’entrada de Rasquera (on esmorzem).
ITINERARI: Balneari de Cardó (Monestir de Sant Hilari) – Portell de Cosp – Font del Teix – Cova Llòbrega – L’Escaleta – Portell de Cardó – Xàquera o Creu de Santos (941m) – Cova dels Porcs – Ermita de Sant Simeó o de la Columna – Balneari de Cardó.
HORARI: 5 hores
DINAR: A l’era de l’ermita de la mare de deu del Carme.
TEMPS: Al matí amb boira la resta de dia sol i vent suau, càlid per ser Febrer.
INCIDÈNCIES: Comencem pujant per dues ermites en runes fins el Portell de Cosp, d’aquí baixada decidida cap a la vall fins arribar a la teixeda allí el camí s’enfila cap al Refugi i la Font de Cosp, amb el seu arbre mil·lenari (lo teix pare), una incursió a la cova Llòbrega i el desolat paisatge de la vesant est de la serra ens porten a pujar per l’Escaleta fins la carena, entre la desolació a l’esquerra i el bosc a la dreta s’arriba al Portell de Cardó i ja per dins del bosc al cim de la Creu de Santos, D’aquí la baixada es directe al Balneari passant per la curiosa ermita de la Columna que recorda “meteora” en minúscula per les seves dimensions extremadament modestes.
El dinar el fem al sol davant de les restes del balneari i en acabat baixem a la benzinera on l’Andrea alliberada de les seves obligacions laborals ens convida a un cafè amb pastissets de Rasquera
El Garraf (Castell d'Eramprunyà)
DATA: 19/01/2019
PARTICIPANTS: Xelo Barrachina, Ferran Calvet, Ivone Fíguls, Agustí Turull, Víctor Gimeno, Teresa Escarré, Martí Parés, Blanca Binué, Xavier Martínez, Marta Castany , Ricard Moran, Francesc Pau, José M. Martínez, Octavi Montagut.
LLOC: El Garraf
PUNT DE TROBADA: La Pleta
ITINERARI: La Pleta (489) – La Morella (593) – Puig de les Agulles ((544) - Castell d’Eramprunyà (397)- La Pleta.
HORARI: 7 hores
DINAR: Al Castell d’Eramprunyà
TEMPS: Dia assolellat pel matí amb una mica de fred al començar la caminada. Cap a la tarda entrada de núvols però sense ploure.
INCIDÈNCIES: Comencem la caminada 1,5 km més amunt de La Pleta atès que l’oficina d’informació està tancada. El camí segueix en tot el seu recorregut Pel GR-92, molt ben senyalitzat i sense cap mena de pèrdua possible. A l’inici del primer tram passem per la vora d’alguns avencs, senyalitzats amb el seu nom i la seva fondària. Arribem al turó de la Morella on podem gaudir de la vista de l’entorn. Un panell informatiu ens alliçona de tots els turons que podem veure al nostre voltant. En aquest punt es queda en Víctor i la resta continuem cap al Puig de les Agulles. Després de davallar alçada i caminar durant un parell d’hores arribem al Castell d’Eramprunyà. Aquest castell està en procés de restauració i roman completament envoltat d’una tanca. Malgrat això, alguns de nosaltres ens introduïm dintre del recinte per a observar el Castell amb més deteniment. Aprofitem aquest moment per a descansar i dinar. Al mateix temps en Xavier ens llegeix una mica de la història del Castell d’Eramprunyà, donant-se el cas que va pertànyer a la família d’uns dels grans poetes de la llengua catalana com va ser l'Ausias March.
En acabar el dinar, iniciem el retorn al punt de sortida. Ara, però, fem una variant del GR-92 i ens estalviem haver de pujar al Puig de les Agulles i La Morella.
Un cop als cotxes no ens podem estar d’allargar la trobada i anem a fer l’última xerrada a un bar de la platja de Castelldefels. Després de molt de temps hem pogut tornar a veure la Xelo i en Ferran, la qual cosa hem aprofitat per a animar-los a que ens visitin més sovint.
Al final hem fet un brindis per a desitjar-nos un BON ANY.
MONTSENY (Coll de te)
DATA: 27 / 10 / 18
PARTICIPANTS: Octavi Montagut – Pau Parés – Martí Parés – Xavier Martinez – Jordi Costa – Ricard Moran – Marta Castany – Quim Marés – Víctor Gimeno – Jose Mari Martinez – Toni Masagué.
LLOC: Montseny
PUNT DE TROBADA: Coll de Te
ITINERARI: Coll de Te (1.005) – Font del Prat – Font de Marianegra – Salt de Marianegra – Font del Conill (1.180) – Faig enforcat – Cal Trompo (1.140) – la Casa Partida (1.130) – Coll Samola (1.080) – Coll de Te.
HORARI: 3 hores
DINAR: Al restaurant de Coll de Te.
TEMPS: Dia total de tardor, típic del Montseny. Plugim constant i boira. Paisatges fantasmagòrics.
INCIDÈNCIES: Amb previsió de pluja i gota freda, els 21 inscrits vam quedar en 11. Els desertors no van poder gaudir d’una excursió absolutament montsenyenca, amb tots els seus ingredients: pluja fina, colors de tardor esmorteïts per la boira, arbres immensos, aigua per tot arreu (fonts, torrents, salts, ...) i finalment un bon dinar al costat de la llar de foc, en un restaurant perdut enmig del bosc.
Què més es pot demanar?
Per acabar celebrem els 70 anys d’en Pau, el primer de la Colla que hi arriba. Després vindran tots els altres...... segur!!! I que per molts anys puguem seguir organitzant excursions tan maques com aquesta, encara que ens mullem una mica.
Track de la ruta (Pau Parés)
Track en arxiu gpx (Ricard Moran)
CINGLES DE BERTÍ (Bigues i Riells)
DATA: 15/9/18
PARTICIPANTS: Joan Carles Olmedillas, Jordi Costa, Marta Castany, Ricard Morán, Ana Escribano, Manolo Villa, Xavier Martínez, Blanca Binué, Martí Parés, Francesc Pau, Octavi Montagut.
LLOC: Bigues i Riells (Vallès Oriental)
PUNT DE TROBADA: Gasolinera de Bigues
ITINERARI: Puiggraciós, Grau de la Trona, Sant Pere de Bertí, El Clascar, Puiggraciós.
HORARI: Total 5 hores amb parades.
INCIDÈNCIES: Primera trobada de la temporada. Ha estat una bonica excursió circular per l'entorn de les Cingles de Bertí fins arribar a la Trona on hem gaudit d'una magnífica vista panoràmica del Montseny, Tagamanent, el Pla de la Calma i la vall que configura el riu Congost (del llatí vulgar congustus, contracció de coangustus "estret").
Després de l'excursió anem a dinar a Bigues, on ens cruspim un bon àpat i després el Xavier i la Tere ens conviden a fer el cafè a casa seva on gaudim de la gran varietat de plantes aromàtiques i arbres que envolten la casa.
Al voltant d'una taula de pedra que de ben segur deu d'haver estat lloc de moltes reunions familiars, enllestim alguns detalls de la propera temporada, tot esperant acabar d'arrodonir detalls i dates amb la resta de la colla que no ha pogut venir a l'excursió.
En acabar ens acomiadem del Xavier i la Tere que tan bé ens han acollit i enfilem camí capa a casa, amb el pressentiment que aquesta temporada que comença serà tan engrescadora com les passades.