Ressenyes 2017-2018
BACHIMALA (Bal de Chistau- Osca)
DATA: 13-14-15 / 07 / 18
PARTICIPANTS: Pau Parés – Jose Mari Martinez – Martí Parés – Xavier Martinez – Joan Porta – Joan Carles Olmedillas.
LLOC: Pic de Bachimala (Bal de Chistau)
PUNT DE TROBADA: Cervera
En cotxe: Lleida – Binéfar – Barbastro – L’Ainsa – Plan – Biadós.
ITINERARI: Refugi de Biadós (1.760) – Cabana del Sarrau (2.030) – Coll de la Señal de Biadós (2.540) – Espoló Occidental (2.740) – Gran Bachimala o Pic Schrader (3.180)
HORARI: Total 10 hores amb parades (5 hores de pujada / 3 hores de baixada)
TEMPS: Temps magnífic, amb sol però sense massa calor. Força bona visibilitat des del cim.
Semblava que a la tarda hi podria haver tempesta, però finalment no va fer res.
INCIDÈNCIES: La tercera és la bona! La Colla de l’Orinalet havia intentat pujar al Bachimala en dues ocasions (anys 1987 i 2012) i en Pau ja portava quatre intents.
Aquesta vegada tot va anar perfecte. Divendres a la tarda vam anar fins al refugi de Biadós, a on vam sopar i dormir. Al matí, amb bon temps, vam sortir del refugi i després de 5 hores de pujada ininterrompuda i 1500 metres de desnivell, arribarem al cim, després de superar un petit tram de cresta força aèria. Una estona de descans, gaudint de l’espectacular paisatge, i a baixar els 1500 metres que havíem pujat. La baixada es va fer molt llarga, tot i que vam parar a dinar al mig. El temps es va mantenir serè i a mitja tarda tornàvem a ser al refugi. Cervesa, dutxa i a descansar. Sopar i dormir, aquest cop plàcidament. El diumenge, després d’esmorzar, vam baixar fins a Plan, i la germana i el cunyat d’en Jose Mari ens van preparar una curta caminada molt bonica per les ermites del poble de Tella i després un dinar al poble de Puyarruego.
Bon final per una altra fita històrica de la Colla.
I, després de dinar, tots cap a casa i a esperar la nova temporada.
CAMÍ D'HANNÍBAL (Empordà-Rosseló)
DATA: 16 / 06 / 18
PARTICIPANTS: Octavi Montagut – Pau Parés – Martí Parés – Lluís Frontons – Angeles Martin – Francesc Pau – Jordi Costa – Joan Porta – Quim Marés – Pau Parés (fill) – Jose L. Santiago – Alban – Léon.
LLOC: Camí d’Hanníbal (Empordà-Rosselló)
PUNT DE TROBADA: Espolla
ITINERARI: Espolla (120 m) – Els Vilars (240) – Font de la Verna (400) – Coll de la Llosarda (690) – Pla dels Collants (960) – Coll de l’Estaca (1.025) – Puig de Pradets (1.175) – Puig dels Quatre Termes (1.160) – Barraques de les Colomates (800) – Coll de la Plaça d’Armes (650) – Torre de la Maçana (760) – Coll del Pomer (550) – Roc del Grill (530) – La Vall (210).
HORARI: 10 hores
DINAR: Al costat del refugi de les Colomates sota un roure.
TEMPS: Dia d’estiu amb bon temps, encara que cap al migdia es va ennuvolar una estona.
Tot el dia va bufar la tramuntana, sobretot a la zona del Coll de la Llosarda i a dalt de la carena de l’Albera.
Molt bona visibilitat de les planes de l’Empordà i del Rosselló.
INCIDÈNCIES: Després de moltes sortides prèvies, finalment hem recorregut el Camí d’Hanníbal que travessa l’Albera entre l’Empordà i el Rosselló, seguint (més o menys) les indicacions que dóna Mossèn Cinto Verdaguer en el seu poema Canigó.
L’excursió ha requerit una logística un pèl complicada, ja que els de Barcelona han hagut d’anar a dormir a Espolla o llocs més propers, i hem hagut d’acordar dos taxis per a poder tornar de La Vall a Espolla.
Solucionat tot això, a les 7.30 estàvem tots a Espolla disposats a començar la llarga caminada.
Parlant de natura i d’història, vam aconseguir superar els 1.000 metres de desnivell que ens separaven dels cims de l’Albera. Allà ens va rebre la tramuntana per a demostrar qui es la que mana allà dalt. Després una suau baixada ens va portar al paratge de les Colomates, a on vam dinar i vam escoltar la poesia de Mossèn Cinto, acompanyant la migdiada d’alguns. A ben dinat, vam travessar el misteriós Bosc de la Maçana fins a la Torre de la Maçana, mirador esplèndid de la plana del Rosselló. L’últim tram és un recorregut pel bosc fins al Roc del Grill i d’allà una forta baixada fins al poblet de La Vall.
Arribem 15 minuts abans de l’horari previst, 10 hores després de sortir d’Espolla. Això ens permet prendre una refrescant cervesa en una mena de bar que hi ha al poble, abans de trobar els taxis que ja ens esperen. Tot perfecte i mil•limetrat.
La perfecció s’acaba en arribar a Espolla, ja que en Francesc ha perdut les claus del seu cotxe i això provoca un embolic considerable, solucionat finalment per l’assegurança. Final feliç!
VISCA HANNÍBAL I EL SEU CAMÍ!!!!
BOSC DE LA GREVOLOSA (OSONA)
DATA: 26 / 05 / 18
PARTICIPANTS: Octavi Montagut – Pau Parés – Lluís Frontons – Angeles Martin – Francesc Pau – Jose Anguera – Teresa Escarré – Xavier Martinez – Jordi Costa – Núria Montagut – Ricard Moran – Marta Castany – Ivone Fíguls – Agustí Turull – Rosa Franquesa – Joan Porta – Pepita Ribas – Emilio de la Càmara.
LLOC: Bosc de la Grevolosa (Osona)
PUNT DE TROBADA: Sant Pere de Torelló
ITINERARI: Aparcament (carretera de La Vola) (840) – Ermita de Sant Nazari (935) – Collet de la Grevolosa (1.145) – Cim de la Pastera (1.205) – Puig de la Grevolosa (1.195) – Coll dels Llancers (1.170) – Mirador de Collsacabra (1.045) – Aparcament.
HORARI: 4 hores
DINAR: Al restaurant Cals Avis de Sant Pere de Torelló.
TEMPS: Després d’una nit amb força pluja, vam gaudir d’un dia primaveral amb sol i bona temperatura per a caminar.
INCIDÈNCIES: Després de canviar un parell de vegades la sortida prevista, hem acabat fent un itinerari circular pel Bosc de la Grevolosa, imponent fageda que ocupa el vessant sud de la Serra dels Llancers, que separa Osona de la Garrotxa.
Amb un inici molt deficientment senyalitzat i amb tres tracks diferents als GPS, ens va costar una mica arrancar, però tot i això vam aconseguir trobar el camí correcte que, passant per l’ermita de Sant Nazari, puja fins al Collet de la Grevolosa, molt a prop del Coll de Bracons. Des d’allà, la ruta ressegueix un camí per sota la carena de la Serra de Llancers, que travessa tota la fageda, fins al Coll de Llancers. Després torna, per una cota més baixa, fins al punt de sortida.
Una vegada rescatat el cotxe de l’Octavi, que havia quedat atrapat al fang de l’aparcament inicial, vam poder gaudir d’un bon dinar al restaurant Cals Avis de Sant Pere de Torelló.
Aquí tens el track de la sortida
Gorgs de La Febró (Priorat-Baix Camp)
DATA: 14 / 04 / 18
PARTICIPANTS: Octavi Montagut – Pau Parés – Martí Parés – Lluís Frontons – Angeles Martin – Francesc Pau – Jose Anguera – Teresa Escarré – Xavier Martinez – Jose Mari Martinez – Jordi Costa – Núria Montagut – Blanca Binué – Ana Escribano – Manolo Villa – Ricard Moran – Marta Castany – Víctor Gimeno – Ivone Fíguls – Agustí Turull – Rosa Franquesa – Joan Homar.
LLOC: Gorgs de La Febró (Priorat-Baix Camp)
PUNT DE TROBADA: Arbolí
ITINERARI: Arbolí (710) – Collet dels Colls (880) – Puig de Gallicant (1.010) – Gallicant (880) – Gorgs de La Febró (730) – La Gorguina (610) – Molí de l’Esquirola (540) – Mas d’en Candi (530) – Toll de la Cinteta (510) – Grau de Vincabrer (710) – Ermita de Sant Pau (830) – Arbolí (710)
HORARI: 6 hores
DINAR: Al restaurant l’Hostalet d’Arbolí.
TEMPS: Dia ennuvolat amb algun petit plugim, però que ens va deixar fer l’excursió sense massa problemes. Poca visibilitat al cim i moooooooolta aigua als rius!!!!
INCIDÈNCIES: Bonic recorregut circular des d’Arbolí, visitant el Puig de Gallicant, el poble abandonat de Gallicant, els Gorgs de la Febró i l’ermita de Sant Pau d’Arbolí.
L’itinerari que és senzill, es pot fer normalment en 4 hores, però es van convertir en 6 a causa de la molta aigua que portaven tant el riu del Gorg com el Siurana, i cada vegada que els havíem de travessar (i són 6 cops), perdíem molt de temps, ja que era força complicat.
Encara sort que la bona gent de l’Hostalet es van portar bé i encara que tard, vam poder gaudir d’un bon dinar.
Track https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/20180414-arboli-gallicant-gorgs-de-la-febro-24044694
VALDARQUES (ALT URGELL)
DATA: 17 / 03 / 18
PARTICIPANTS: Octavi Montagut – Pau Parés – Joan Porta – Andrea Igual – Martí Parés – Lluís Frontons – Angeles Martin – Francesc Pau – Jose Anguera – Teresa Escarré – Núria Montagut – Xavier Martinez – Jose Mari Martinez – Jordi Costa – Jose Luis Santiago.
LLOC: Valldarques (Alt Urgell)
PUNT DE TROBADA: Coll de Nargó
ITINERARI: Trencant de Sobre-roca (1.040) – Grau de Sobre-roca o de Valldarques (1.000) – Castell de Valldarques (Torre de la Vila) (890) – Boter de Santa Maria (810) – Molí de Butxaca (790) – Solans (780) – Mirador del Boter (850) – Remolins (950) – Sant Romà de Valldarques (930) – Grau – Punt de sortida.
HORARI: 4 hores
DINAR: Al restaurant Fonda del Llac (Casa Toà) de Coll de Nargó.
TEMPS: Dia mig ennuvolat però no massa fred. Cap al migdia es va anar tapant i ens va anar ben just; pujar als cotxes i posar-se a ploure.
INCIDÈNCIES: Bonic recorregut per l’amagada vall de Valldarques, que recorre l’engorjat del riu de Valldarques envoltat d’espadats i cingleres i cobert de rouredes amb exemplars monumentals. A més, dins de la vall hi trobem el petit poble, dues esglésies romàniques, un castell, un antic molí i l’espectacular salt d’aigua del Boter de Santa Maria d’uns 40 metres d’alçada.
L’abundància d’aigua ens ha permès gaudir de la magnificència del salt, però també ens ha obligat a fer moltes maniobres per a poder travessar els rius de Valldarques i de Santa Maria que portaven molta aigua.
Acabada la caminada i salvats de la pluja, hem fet un bon dinar a la Casa Toà de Coll de Nargó amb uns magnífics caragols per qui ha volgut tastar-los. El dinar ha acabat amb sorpresa final, ja que hem celebrat els 60 anys del Jose, que ho portava molt amagat.
Aquest és el track de l'excursió
Collada de Tosses – Coll de la Creu de Meians
DATA: 17/02/2018
Participants: Joan Porta, Martí Parés, Lluís Frontons, Ángeles Martín, Jose Anguera, Teresa Escarré, Ricard Moran, Marta Castany, José Mari Martínez de Eulate, Xavier Martínez, i Octavi Montagut.
Punt de Trobada: Collada de Tosses
Horari: 3 hores
Sortida amb raquetes, per tastar la neu que ha caigut de manera abundosa els últims dies. Ens trobem a l’aparcament de l’hotel La Collada (1.765 m), i comencem a caminar tot remuntant la muntanya en direcció NE, primer entre boscos i tot seguit pels prats totalment coberts de neu del Pla de la Gofi, Pla de la Bassa i Pla de l’Orri de Dalt, fins arribar al Coll de la Creu de Meians (1.993 m) un parell d’hores més tard. Tornem desfent el mateix camí i acabem amb un bon dinar a Cal Daldo de Planoles. A l’hora del cafè en Tavi ens sorprèn amb barrets i perruques diverses que ens posem per celebrar el passat Carnestoltes.
El dia ha començat gairebé amb sol i bona temperatura però s’ha anat cobrint i refredant al llarg del matí. Un cop instal·lats al restaurant ha començat a ploure; ens ha anat de ben poc!
Amer, Ruta de les ermites (La Selva)
DATA: 20 / 01 / 18
PARTICIPANTS: Octavi Montagut – Pau Parés – Joan Porta – Martí Parés – Lluís Frontons – Angeles Martin – Carles Cabré – Francesc Pau – Jose Anguera – Teresa Escarré – Blanca Binué – Agustí Turull – Manolo Villa – Ana Escribano – Núria Montagut – Àngels Fernandez – Quim Marés – Ricard Moran – Marta Castany – Víctor Gimeno – Xavier Martinez – Jose Mari Martinez – Jordi Costa – Jose Luis Santiago – Concha Perez – Rafael Fernandez.
LLOC: Ruta de les Ermites d’Amer (La Selva)
PUNT DE TROBADA: Amer
ITINERARI:
Amer (180 m) – Santa Brígida (440) – Pedrera de Santa Brígida (470) – Santa Lena (560) – Sant Roc (600) – Grau del Llop (550) – Torre de Roca-salva (350) – Amer.
HORARI: 5 hores
DINAR: Al restaurant Sant Marçal d’Amer.
TEMPS: Dia assolellat d’hivern amb bona temperatura per caminar.
INCIDÈNCIES: Gran èxit de participació en la primera sortida de l’any. Aquest cop vam fer dos grups; el A va fer la totalitat de la Ruta de les Ermites i el B va fer una passejada per Amer i un tros de la Via del Carrilet en direcció a Les Planes i després baixar fins a la Font Picant.
La Ruta de les Ermites d’Amer és un recorregut de 16 quilòmetres que comença amb una forta pujada fins a l’espectacular ermita de Santa Brígida penjada dalt del seu cingle. Aquí vam esmorzar. A partir d’aquí la pujada es fa més suau. Es passa per la gran pedrera de Santa Brígida, a on descobrim el secret d’aquesta muntanya; la seva roca està formada per milions de petits fòssils anomenats nummulits, cosa que anirem comprovant durant tota la ruta. Quan som al mig de l’altiplà arribem al santuari de la Mare de Déu de Lena o ermita de Santa Lena. Una petita parada i prenem un camí empedrat que ens portarà fins a la punta del cingle a on trobem la petita ermita de Sant Roc, presidida per la imatge del sant en posició una mica “provocativa”. Gaudim del magnífic panorama de la vall de la Llémena dominada pel Rocacorba i la serra de Finestres, i comencem a baixar rapidament. Passem pel Grau del Llop, més tard per la Torre de Roca-salva i tornem a Amer després d’unes cinc hores de caminada.
Ens trobem els dos grups al restaurant Sant Marçal a on gaudim d’un magnífic dinar ben merescut.
Nummulit:
Un nummulit és un fòssil lenticular gran. Són les closques fossilitzades del protozou marí Nummulites, un tipus de foraminífer.
La coneguda amb el nom popular de Pedra de Girona és una calcària eocena de coloració blavosa. Presenta nombrosos fòssils, sobretot nummulits, que li donen una textura pigallada de blanc que els treballadors de la pedra poleixen. El nom de pedra de Girona procedeix del fet que s’ha explotat des d’antic a les rodalies de la ciutat de Girona. El gran nombre de nummulits d’aquesta formació fa que tingui el nom, geològicament parlant, de calcària nummulítica.
L’origen d’aquesta roca se situa fa 40 o 50 milions d’anys, quan un mar poc profund ocupava les terres gironines. Les condicions climàtiques afavorien la vida de molts d’aquests organismes unicel•lulars anomenats nummulits. Les calcàries de l’eocè afloren a Girona (Les Pedreres) i tenen continuïtat als cingles de Sant Roc i Santa Brígida o les cingleres del Far.
Aquí tens el track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/20180120-ruta-de-les-ermites-damer-22148963
Roques d’en Benet (Terra Alta)
DATA: 15 i 16 / 12 / 2017
PARTICIPANTS:Joan Porta, Andrea Igual, Lluís Frontons, Angeles Martin , Francesc Pau , Jose Anguera Teresa Escarré, Ivo Fíguls, Agustí Turull, Manolo Villa, Ana Escribano, Núria Montagut i Jordi Costa.
PUNT DE TROBADA: Can Barrina a Arnes
ITINERARI: De Arnes a les Roques d’en Benet i de Arnes al Riu dels Estrets.
HORARI: 3+1 hores
ESTADA I ÁPATS: La majoria vam fer estada la nit del divendres a Can Barrina, on vam fer també tots els àpats. Establiment familiar, molt acollidor. https://www.canbarrina.net
TEMPS: Fresc i una mica ventós, amb alguns núvols però bona visibilitat.
INCIDÈNCIES: Sortim de Arnes en cotxes, per la carretera de Horta als Ports, A uns 5 Km trobem una pista on aparquem els cotxes.
Aquí ens separem en dos grups. L’Ana, la Nuria i la Ivo es queden pels voltants i la resta comencem a caminar per la pista fins arribar a una desviació senyalada amb unes lletres ben grosses (BENET) que dona pas a un sender de bon caminar. Passada una petita tartera s’inicia la part mes emocionant: la pujada per una canal costeruda amb pedres soltes, que dificulten una mica l'arribada fins al cim (1017 m). La vista, de 360º és espectacular amb els cims de l'Aragó, Horta de St. Joan, Arnes i les roques del massís, com el Cap de Gos. No ens entretenim massa pel fred vent que bufa i tornem pel mateix camí parant a fer un mos a una cova que havia servit per guardar bestiar. En total van ser uns 6 Km entre anar i tornar i uns 400 m de desnivell.
Ens retrobem tots amb en Jordi, que s’havia quedat al Hostal perquè no es trobava bé i travessant Arnes ens apropem al Riu dels Estrets per fer una petita caminada pel congost. No hi havia molta aigua, sols alguns tolls cristal·lins, El riu vessa al riu Algars, un afluent del Matarranya que és a la seva vegada un afluent de l'Ebre. Hagéssim caminat més pel congost però ens esperaven per dinar. Resta pendent per mes endavant.
SERRA DE BAC GRILLERA (ALT EMPORDÀ)
DATA 18/11/2017
PARTICIPANTS: Carles Cabré, Francesc Pau, Jose Anguera, Manolo Villa, Ricard Moran, Marta Castany, Víctor Gimeno, José Mari Martínez, Xavier Martínez i Octavi Montagut
LLOC: Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
ITINERARI: Sant Cristòfol dels Horts, Collet de Fillola, Puig de la Gavarra (1052 m) Mare de Déu del Fau (948 m), Bac de la Grillera, La Gavara.
HORARI: 4 hores
DINAR: A Mare de déu del Fau (portàvem carmanyola)
TEMPS: Dia esplèndid, sense núvols i una molt bona visibilitat.
INCIDÈNCIES: Malgrat no tenir el promotor de l’excursió (Martí) i el nostre “presi” honorífic (Pau) per a fer-nos de guia, hem aconseguit acabar la travessa sense perdre’ns, gràcies a l’ajut del Carles i al tack que ens havíem baixat. És un recorregut circular que no té cap dificultat llevat d’un tram que hi ha unes cadenes que faciliten la grimpada. Des de l’Ermita de la Mare de Déu del Fau que és on hem dinat, hem pogut gaudir d’una meravellosa vista de tot l’entorn. La tornada l’hem feta per la part obaga de la muntanya i per no perdre els bons costums, hem anat a fer una cervesa al restaurant del petit poble de Tapís.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12620735 Aquest és el track de l'excursió.
PALS (Baix Empordà)
DATA: 8 / 10 / 17
PARTICIPANTS:
Octavi Montagut – Pau Parés – Joan Porta – Martí Parés – Lluís Frontons – Angeles Martin – Carles Cabré – Francesc Pau – Jose Anguera – Teresa Escarré – Blanca Binué – Toni Masagué – Ivone Fíguls – Agustí Turull – Manolo Villa – Ana Escribano – Núria Montagut – Joan Carles Olmedillas – Lluís Hernandez – Isabel Castrillo.
LLOC: Quermany Gros (Baix Empordà)
PUNT DE TROBADA: Pals
ITINERARI:
Pals (20 m) – Quermany Gros (230) – Mines d’en Bofill (120) – Masos de Pals (80) – Pals.
HORARI: 3 hores
DINAR:
Al restaurant Picasso a la Gola del Ter.
TEMPS:
Dia d’estiu sense núvols i bona visibilitat. Força calor.
INCIDÈNCIES:
Plàcida caminada pels voltants del poble de Pals, pujant al cim més alt de la zona, el Quermany Gros, que malgrat la seva escassa altitud, gaudeix d’un magnífic panorama de tot el Baix Empordà. De baixada vam donar una ullada a les petites galeries de les mines d’en Bofill, d’on s’extreia argila per a usos industrials.
Finalitzada la caminada, vam anar a dinar a la Gola del Ter, i en acabar de dinar, vam fer la reunió de programació de la nova temporada que comença.
Encara ens va quedar temps per arribar fins a la platja i veure el lloc a on el riu Ter aboca les seves aigües (més aviat poques) a la mar.