Temporada 2018 - 2019

El Taga pels Escalers (2040 m.)                     31/05/2019

Amb aquest dia esplendorós, amb aquests mantells de flors divines,
he pensat que ens fa falta una biòloga.

1) Són com espases
els raigs de sol.
Perfils de blaus llunyans
a les muntanyes.
Els bladars ja dauren
i a les alçades
la llum es mostra
com un somriure.
És temps de ginesta.

2) Per prats costeruts
reprenem la via
i anem pujant.
El taga no es veu
i seguim grimpant,
prats amunt primer
i destrés graons
en els Escalers.

3) A banda i banda
del boix
hi ha com una porta.
Les fites davant
i a dalt la carena.

4) Plàcid matí:
sol a dalt,
cap núvol
i verd divers
arreu s'escampa
rient,
amb rialla
de benaurança.

5) Fins la pujada
dels Escalers
fem remontada.
Amunt, amunt;
paisatge lluny,
paisatge i solitud.
Camí, camí i camí.

6) Seguim les petjades
que altres han deixat;
que gira a l'esquerra,
a l'esquerra fem;
que gira a dretes,
cap allà que anem.
Pugem la drecera
fins el prat més ample.

7) Carenant, carenant,
cal el Puig Estela.
El sol a l'esquena
i davant:
talperes, lliris i gencianes,
botons d'or, nards, narcis d'altura,
i al front El Taga,
polit, diàfan.

8) De l'altra banda
neu a les cimeres:
Canigó i Costabona,
Noufons o Puig del Mal.
La vista s'escampa
i el cor s'emociona.

9) Com més ens apropem,
més creix, més s'eixample.
Ja es veu el cim,
els pins que esgarrapen
la vessant del nord.
Arreu la verdor
i a dins de nosaltres,
el delit de veure'l
i l'esma de pujar-hi.

10) Flors i més flors;
flors arreu:
dent de lleó, botons daurats
i margarides,
com parts d'estrelles.
Tot és catifa
de verd i groc,
i cantarella dels ocellets.
 

Torre de les Conclues-Pantà de Canelles (690 m.)         27/IV/2019

La primavera en estat efervescent i lluïment dels verds.

1) Borrissol de roures;
despuntar de freixes.
Camps verds, esquifits;
esquitxos vermells.
Absència de pluja.

2) Lluna en minvant
cap a ponent.
A baix el pantà,
un oasi blau,
un mirall per ella.

3) Romaní florit,
farigola plena;
floretes arreu.
Esclat i reviure
de la primavera.

4) Parets de rocam,
calcària façana;
vertigen si mires
alçant la mirada;
pitjor si t'aboques
des de l'espadat.

5) Tartera petita
per pujar a la torre.
Si l'ànim decreix,
quan mires enrera
el Montsec escampa
el seu front de pedra.

6) Sento un corb
que gralla
des de les altures.
L'eco convida
a empassar-se l'aire,
a girar el cap
i veure l'encís
de terra novella,
de lliure esperit.

7) Amb romaní florit
faré una corona,
i amb la seva flaire
que perfuma l'aire,
un anell de somnis
pels dies d'enyor.

Serra del Corb (909 m.)                 16/03/2019

No plou, la terra es ressenteix i la natura aguanta com pot.
Trump, una cosa és el clima i d'altra el temps que fa cada dia.

1) Rosa i blava
és la llum de matinada,
després s'escampa
en un groc de pàlida mirada,
d'insistent companyonia
fins el capvespre.

2) Sender que puja,
catifa de fullam,
esmicolada imatge
de roures, faigs i alzines,
caigudes
per les fúries del vent,
per la dispietat del sol.

3) Terra seca, eixuta,
on cada pas
és una súplica
per calmar la set.
Regalims de res,
de pols que dormita a les baixades
esperant la pluja.

4) Riu la llum
a la fageda;
canta l'ocell
a branca nua
i a cel obert.
Reposa el temps
entre l'obaga.

5) Mirant des de dalt
la plana complida,
el bosc despullat,
la quietud,
la calma de la llunyania
s'escampa pels ulls
i s'endinsa a l'esperit.

6) Bruc florit,
flaire encesa,
ulls d'estel,
blanca corona.
Un plugim alb,
com de rosada

7) Baixant la canal
de fulles farcida
el grup s'encongeix.
Anem tots en compte.
Baixem amb cautela,
primer el pensament,
després cada passa.

8) Hem pujat al Corb
i el corb ja no hi era;
tan sols ha deixat
l'esguard dels seus ulls
des de les alçades.

9) Indret ombrívol
on la llum cau serena,
com una benedicció
sobre els verds
que encara resisteixen.
Ara és silenci i calma,
però quan hi sigui,
l'aigua baixarà
per la torrentera
en murmuris de complaença.

Santuari Puiggraciós - La Trona                           15/09/2018

A vegades, no cal anar tan lluny per realitzar una agradable excursió i retrobar-se
de nou amb els amics i la natura.

1) Murs de pedra;
rocam definit
a tocar l'abisme.
Vertical mirada.

2) Cingles imponents.
Verds diversos, pau d'alçada.
Aromes dolces de flors despertes.
Són les veus escandaloses del lligabosc.

3) Pujant la calçada
de pedra ordenada,
de rostre lliscós,
un camí de temps
que ens porta a fer cim.

4) Ruïnes
de moments passats,
alè detingut,
il·lusions vençudes,
ombres en quietud,
pedres rodolades.

5) Corriol de muntanya
entre herbes mil,
arbustos i mates.
A baix la timba
i camins de serp.

6) Baixant a La Trona
per un grau de pedres,
una llarga escala
per després pujar
al penyal que és far
i balcó de guaita,
quan ja hem acabat
d'abastar l'immens,
una clavellina
ens fa la rialla.