El Ferran (983 m.)   La Garrotxa  17/12/2016

Un dia per fruir de la tardor, una excursió per gaudir de la muntanya.

1)   Entre branques
      i fullam de tota mena
      no deixem el corriol.
      Vall amunt;
      boira desfeta.

2)   Sota la passarel•la
      el corrent remuga,
      l'aigua llisca brava
      per la pedra llisa.
      Seguim
      i des de dalt
      encara se sent
      la remor, la queixa.

3)  El gripau
     s'està a la fresca
     de les fulles que caigueren.
     Panxa amunt
     es grata amb delit,
     barrinant
     en un somni
     que serà etern.

4)  Estora de fulles
     d'un marró groguenc,
     són sospirs de roure
     que han caigut sorpresos
     pel vent tardoral.

5)   A sobre El Ferran
      hi ha uns quants voltors
      que ens esperen.
      Volen alt.
      Per si un cas,
      no em mouré a la foto,
      o és al contrari?

6)  Fanga, fangueig,
     fangs de tota mena.
     D'aquells llims
     ve aquest fanguer,
     i les meves botes
     són les primeres en saber-ho.

7)  Camí solell
     traçat tocant les roques,
     balcó del sud,
     extensa imatge;
     planes, carenes,
     tossals,
     núvols dispersos.

8)   Pedra cantelluda,
      va de relliscada
      entre arrels i molsa,
      regalims de pluja,
      humitat captiva.
      Vigila! Compte!,
      no caiguis de lloros.

9)   Bocins de sol
      cauen a ras
      a la sendera,
      tocant la molsa,
      la pedra seca,
      l'auró marcit,
      el roure ferm.

10)   D'aquell abandó
        quatre nimfes surten
        i un gos malcarat.
        Eixiren d'un trau
        que abans era porta.
        A dins sols hi ha
        la llar que no escalfa,
        l'aire solitari,
        la finestra buida,
        la pluja que es cola.
        Baixaren l'escala
        de nou esgraons,
        gastats, inservibles.
        Al costat,
        un lloc ensorrat
        farcit d'esbarzers.
        Marxaren felices,
        prada enllà.

Cap el sud, unes altres coordenades, un altre clima i un tresor a les pintures, de tants milers d'anys, a la roca.

1)   La palma del margalló
      té dinou dits
      de mà apamada,
      dinou camins de llum desperta,
      divergent i riallera.

2)   A l'abric de Cabrafeixet
      hi ha rastres d'antigues èpoques.
      Dos cérvols, d'exquisida perfecció
      fugen d'un arquer que els empaita.
      Tres perfils que dóna gust
      d'admirar i recordar.

3)  Serra nua, roca pelada,
     indigent visió de llum captiva.
     Colpidora sensació
     al recer del vent molest,
     com l'esperit quan es despulla.

4)  Aurons d'or
     d'òxids metalls
     que criden els ulls
     cap l'enyorança de tardorada.
     A les obagues
     hi ha monòlits, en estat pur,
     de la bellesa.

5)  Amunt anem per la sendera
     entre garrics de punxa viva,
     brucs, gatoses i d'altres herbes
     que casen bé,
     amb un sol abrusador,
     cruel, de cuina lenta.

6)  Per la tifa de la guineu
     sabem que anem pel bon camí.
     Amunt,
     el cel blau de claror, immens de gest.
     Amunt,
     amunt cap el Morral.

7)  Dalt del turó
     hi ha un panorama de lluna grisa.
     La roca nua
     és un mirall pigat de verds,
     de verdes herbes enfiladisses,
     la resta, res,
     cor compacte de pedra eixuta.

8)  Abrics, recers de pedra,
     on no arriba el sol feroç
     i el vent inhòspit
     es aturat.
     On s'hi s'està bé per descansar,
     alçar la vista,
     serenar l'ànima
     i deixar volar la broma espessa.

9)  Roca foradada,
      ull cec
      per un cel blau.
      Pas del vent
      amb garanties,
      d'un espai
      a un altre indret,
      com el pas de les hores
      a una altra estança promissòria.