Temporada 2015-2016

Canigó  2784m.                                 9/7/2016
Muntanya del Canigó, tan sentir el teu nom i a la fi he pogut pujar al teu cimal.

1) Senders de molsa,                                 
      regalims d'aigua,                                  
      arestes de pedra                                   
      que tallen el vent.                                 
      Resta ben poc                                        
      per arribar a la prominència. 

                                                
2) Muntanyes del Canigó,                        
      fresques sou                                          
      també llunyanes.                                                
      Pugem pendent en amunt                               
      i el pendent mai no s'acaba.                            
      A dalt, el refugi hi és,                                         
      que l'hem vist                                                      
      i no ens ho pensàvem.  

                                     
3) De dalt vindrà la flama                                       
      i en petites lluminàries                                      
      s'escamparà.                                                         
      Bons auguris,                                                        
      bona collita                                                            
      pregona                                                                  
      a la nit màgica de l'estiu.

                                   
4) Una catifa de núvols                                                         
      amunt sobre les cimeres,                                                
      el verd i la llum                                                                 
      ja hi són posats fa estona.   

                                       
5) Roca nua, descarnada,                                                 
      temible,                                                                            
      rugositats de pedra.                                                      
      Cap sospir                                                                        
      s'escapa de les seves entranyes,                               
      A vall, molt avall,                                                               
      el mar és un espill.   

                                                        
6) Pujant el llom de Barbet,                                                   
      veig les platges d'Argelès.                                                
      No escoltes els clams,                                                         
      crits d'esgarrifança,                                                       
      turments,                                                                           
      que avui, encara,                                                                  
      no troben repòs?   

                                                                  
7) Pujant a la cresta de Barbet,                                                
     zigzaguejant,                                                                             
     la brisa és benigna,                                                                 
     la llum nova i nua,                                                                     
     el paisatge immens,                                                                 
     d'immens panorama.

8)  La paret del sud
      del Canigó esvelt
      és un precipici
      que esfereix l’alè
      desguàs vertical,
      timba esfereïdora
      i un costat la bretxa.


9)  Hi ara!, és curiós.
      M’ha semblat que aquest matí
      els ocells entre ells parlaven
      i ho feien en francès
      Ves per on!


10)Grimpant, grimpant
       l’escala de pedra
       a un costat la torre
       de la xemeneia, molt a baix, la vall,
       a dalt, la cimera.
       Ja hi som!


11) Muntanya venerada,
       de cims envoltada
       de pedra trinxada,
       de rodó domini,
       des d’aquí admiro
       la quietud del temps,
       la calma de l’ànima,
       la serenitat
       de les valls pacients


12) Terra, foc,
       aire finit.
       Des del teu cim
       el món s’albira,
       a dalt el cel,
       enllà la mar,
       després llunyà
       l’inabastable


13) A la font de la Perdiu
       raja una aigua que és gelada,
       ja ho deia mossèn Cinto
       quan li va picar la set.
       a la font de la Perdiu
       s’està bé per descansar,
       tot envoltat de nerets
       amb la flor ben perfumada

 

 
Hoces del río Duratón         15-19/06/2016

Des del retrobament d'aquests paisatges, l'autenticitat de la seva essència.

1) Ombra i silenci,

     que bé conjuguen

     amb la remor del riu,

     amb el cant distès

     de les bestioles.

 

2) Arrapada a la roca

     la planta altiva,

     la d'arrel lluitadora.

    A dalt, els voltors

    ens miren distrets.

 

3) Tremolen les fulles

     del salze, del xop,

      volen ser semblança

      del corrent del riu.

 

4) Corre el temps,

     corre la vida.

      Baixa el riu

      d'obligada manera

      cap a la mar.

      Tan sols

      el record s'atura.

 

5) Caminem pel páramo

      on la terra eixuta

      va tocant el cel,

      on els núvols alts

      fan que el firmament

      sigui l'infinit.

 

6) Capes van per l'aire,

     barrets,

     estris d'aixopluc.

     Sabem que allà baix

     tenim el destí,

     mentre, cau la pluja.

 

7) Una cortina verda

     de llum tamisada

     travessa les branques,

     besa el fullam.

     Segur que el paradís

     ara, en aquest moment,

     fa el mateix semblant,

     la mateixa cara.

 

8) Que la fresca ombra

      t'agafi

      sota algun pollancre

      quan la brisa suau

      trontolli les fulles,

      llavors podràs dir

      que has tocat el cel.

 

 

De Beget a Setcases pel GR-11   14/05/2016

Tot un espectacle a la natura amb la seva varietat de verds
i altres colors que criden els nostres ulls.
Un record sentit per torts els que van fugir fa 77 anys per aquí.


1) Llum ambarina
a les estances del firmament,
alta cinglera.
Després la boira.

2) Entre las boira,
els verds fantasmes,
muts, em contemplen
deixant-me anar.

3) El vell torrent,
corrent d'argent,
canten ocells,
llisca la fressa.

4) Pels corriols de l'exili
mormola la pena de l'abandó.
Amunt. Vinga!
Les forces et defalleixen.
Només l'esma de la desfeta
et fa pujar a l'esperança,
a quelcom fil de vida nova.

5) Les fulles verdes
filtren la llum,
llum de Minerva,
entre castanys,
faigs i rouredes.

6) Camins de la retirada,
ponts estrets que es van trencar.
Adéu, adéu la meva terra
no sé quan em veuràs tornar.

7) Estan les glicines en flor,
amor.
També els lilàs, amor,
i els prats dòcils,
els pensaments de molts colors,
les boges roselles
i la ginesta arreu.		  
 




360º al Pedraforca 16/IV/2016
Una vegada fet, per a mi, millor seguir el camí de les agulles del rellotge.


1) Bon dia, sol,                        		 2) Prats d'altura,
que tot ho toques. herba crua,
Bon dia, muntanyes. cor d'amplada,
Fa tant temps… cel de meravella
Bon dia, neu, i cims.
llavis caiguts  Un delit de desfilada.
dels cirerers del cel.  
Bon dia, primavera. 3) Sota la roca
  l'aigua bressola
4) El boix ara té amb una remor
el color del ferro, per sempre dita,
un òxid que taca un sorgent
la pell de la solana. de mai parar.
Un tornar Cant d'un bé
a la tardor passada. que neix torrent
Un tornar i timba.
a la pau que transpua.  
  5) Els núvols i el vent
6) Torrent que baixa fan la passejada,
amb força deslliurada, destorba les puntes
descens ferotge del fulard inquiet.
que llisca el rocam. Brillen els cimals,
Imparable esma i els ulls, en follia,
d'arribar ben lluny voldrien estar
al pla de la calma. a tots els perfils,
Cabellera líquida, a sobre d'arestes.
cant de les altures  
que interpreta el aigua. 7) Polsim als perfils,
  a l'esquerda fonda,
8) Aroma de pins, a puntes i arestes
murmuris del vent, que fan admirar
frondes en el pensament. amb quietud.
Envoltats A la cara nord
de verdor i calma. encara és hivern,
Instants colpidors i a les fondalades,
de la solitud els faigs ja botonen.
quan estem plegats.  
Un gest sense nom,  
no es pot nomenar,  
et deixa sospès,  
sense estar en els núvols.  
Tu, la teva ombra  
i el camí al davant.  


Alpens-Puig Cornador (1229 m.)       23/1/2016
   
On es veu clarament com pateix el bosc, la natura en general, amb aquest estat de coses,
sense pluges, amb temperatures que no toquen per aquesta època de l'any.
   
   
   
1) El matí 2) Temps del cel
ha aixecat que ara és
la seva mantellina blanca i no deuria.
i comença a caminar Flors sortint
per un nou món calen dormides.
d'un dia únic. Erugues boges
  que són despertes
3) Ruïnes del temps i no caldria.
que participa de la desfeta. Bosc ben sorprès
Teules trencades, d'aquest naufragi.
fustes corcades, Malalt, disconforme
pedres trinxades, d'aquest estat
senyals de fums. quan és derrota.
No hi ha ningú,  
tan sols l'oblit. 4) Ferralla posada
  a tall de fulles
5) Font secada, descuidades.
que tinc set! Deixalles d'un temps
No hi ha aigua! que ve mudat.
Deu era, Desori
ara no raja. que ofèn
Què puc fer? el bon sentit,
No ve la pluja! el natural
S'ha esgotat fruir de viure.
el cabal Una altra època,
de l'abundor. de rostre incert,
  ens amenaça.
6) Roca de la Pena,  
trencadís,  
ferma paret,  
fulla de pedra.  
Dempeus,  
com un ídol,  
des de quan hi ets?  
Admirat jo,  
incrèdul prodigi  
d'alló que no penses  
que pugui ser cert.  






Sortida a la Serra de Salines- Roc de Frausa (1417 m.)  9/12/2015
     
Sortida especial de boira quan guanya el sol, de llum especial quan guanya el silenci.
 
1) Un vel de boira
deixa escriure
el traç de les branques.
Després, el sol
sorpren en esclat,
en mirada captiva
i benaurança.
 
2) Des del prat de la calma
es veu a baix la boira,
a dalt el sol
de llum benevolent
i hora imprecisa.
S'està bé en aquest oasi
de temps que no pessiga.
 
3) Corriol de les fulles seques,
com miríades d'estrelles caigudes
que esperen el consol de les llàgrimes,
i la consideració del caminant.
 
4) Per la fageda amunt,
amb el cor despert
i enjogassat,
pren alè el silenci.
Territori antic i virginal,
regust de la nua saviesa.
Seran les últimes?
 
5) Un cor gravat
a l'escorça d'un faig
manté l'esperit
d'una antiga promesa,
d'un desig correspost?
 
6) Enmig dels faigs
som tan petits…
Captivats estem
amb aquesta solitud
d'arbre esvelt,
de gemmes en l'aire,
de branques subtils.
 
7) Darrere les branques,
entortolligades, tupides,
amontegades, espessides,
no deixaven veure
la meravella de després,
el Canigó,
amb tota la seva veritat.
 
8) Mar de núvols,
quin misteri!
Enigmes de sota,
illes al damunt.
Som a la contrada
de la plenitud,
de somriure al sol,
de dir que existim
amb l'ànima oberta,
amb el cor content
d'admirar el món.
 
 
 
 
 
Rocar de Farners (La Selva)          31/10/2015
   
Comença la temporada, plena d'il·lusions, de nous propòsits i una certitud,
seguir compartint la bellesa de la natura.  
   
1) Fulla caiguda, 2) Turó del vent,
camí de rastres, un cim de guaita
pas a l'hivern. on tots els astres,
Per els passeigs, quan ningú mira,
per les senderes, posen la seva ànima
indicis hi ha per descansar.
d'un temps vençut. S'hi està bé
  on canta l'aire.
3) Còdols enormes, Talaia minsa,
roques, perfils, puig de granit
badalls d'una terra i vista amable.
enfurismada.  
Remotes ensenyes 4) Les quatre ombres
d'un poble antic que caminaven,
que es va formar deixaven un senyal
a sota d'un somni fugaç.
del seu recer. Record sobre la roca,
  mai vista desfilada
  d'aquella imatge nua,
  fet i no fet
  d'una il·lusió etèria,
  desituada.