Volta a Menorca - camí de cavalls

Ressenya de Xavier Martínez

Del 24 al 31 de maig del 2014

(Joan i Andrea, Francesc i Maragda, Toni, José Mari, Xavier i l’Octavi i família: Jordi i Núria, Llorenç i Sònia)

D’origen incert, el camí de cavalls segueix el GR 223 vorejant la costa majorment, i de vegades s’endinsa cap a zones humides, àrees de cultiu i barrancs, al llarg de 185 kilòmetres de recorregut (dels quals nosaltres hem fet 141) on gaudeixes de la natura per terra, mar i aire, mentre vas buscant fites i obrint i tancant barreres en murs de paret seca.

Arribem a Maó el dissabte a la tarda. Ens hostatgem a l’Hostal Jume on “tranquil·lament” ens donen les habitacions. Abans de sopar en Joan de “Camí de Cavalls 360 º” (l’empresa de turisme rural amb qui l’Octavi va contactar) ens explica un poc les 6 etapes en què ens ha distribuït el recorregut, els diferents allotjaments que ens han contractat, i la logística dels punts de sortida i de trobada per venir-nos a recollir, i ens dóna mapes i llibres de ruta, amb la promesa que al final tindrem una samarreta del camí de cavalls.

Per sopar, buscant el restaurant Roma, trobem Il Porto, que coneixia l’Octavi, i sopem unes pizzes mentre el Madrid finalment aconsegueix pels pèls la Dècima.

Etapa 1 Es Grau – Arenal d’En Castell (24 km.)

La previsió de mal temps no ens fa canviar els nostres plans i en David i Sonka ens porten en furgoneta fins a Es Grau, on comença veritablement la nostra aventura per Menorca.

Sortim en direcció nord deixant s’Albufera a la nostra esquerra, amb tot l’equip, capelina inclosa i element imprescindible en tot el trekking, i els entrepans pel dinar, excepte el Toni que ens ha tornat de la illa de La Palma fet un espartà i només menja barretes energètiques.

És un camí que resseguint la costa, i passant per cales solitàries, torres de vigilància i un desconegut i amagat estany d’aigua dolça que es diu la Bassa de la Morella, ens porta al trencall del Far de Favàritx. Ben molls però sense defallir, deixem el camí de cavalls per una estona, per anar a fer-nos una foto al far.

A partir d’aquest punt comença el recorregut de la costa nord de l’illa en direcció oest. La pluja fa que anem a ritmes diferents i ens distanciem uns dels altres. A cobert d’una casa mig enrunada primer, i a la vora del camí després fem un reagrupament de tota la colla amb un sol espatarrant, per fi !. Aprofitem per assecar-nos, menjar i els germans Jordi i Llorenç ens expliquen que s’han perdut i ... s’han trobat un pal de trekking.

El camí segueix cap a l’interior. Arribem a les salines de Mongofre, que no per estar abandonades han perdut el seu encant, amb uns peixos enormes que ens sorprenen nedant en un pam d’aigua. Després el poble d’Addaia i finalment per un tram urbanitzat que no s’acaba mai, arribem a Arenal d’en Castell, final de la nostra primera etapa.

Ens espera la Núria, la germana de l’Octavi i suport logístic en el tema dels allotjaments. Fem una merescuda cervesa i anem als luxosos apartaments White Sands. Mentre uns opten per la dutxa, altres per la platja, ... fins que arriba l’hora del sopar al restaurant del resort, al ritme de bossa nova en viu.

Etapa 2 Ses Salines de Fornells – Els Alocs – Santa Elisabet (25 km.)

Sortim des de Ses Salines amb bon dia, travessem Cala Tirant i després en direcció nord cap a Cavalleria. Deixem el camí de cavalls per arribar-nos fins al far i menjar una mica a les bateries.

Desfem el camí del far i seguint per la costa en direcció oest travessem platges solitàries que a molts ens porten records pretèrits: platja de cavalleria, cala Mica, ... cala Pregonda, on parem per dinar i remullar-nos els peus.

Ens queda la part més exigent de l’etapa en quant a desnivell, i malgrat que “només” hi ha 7’5 kilòmetres fins a Els Alocs, ens desconcerta el cartell indicador que assenyala 5 hores de recorregut, la qual cosa suposaria arribar tard al punt de trobada, i malmetria la nostra reputació de muntanyencs.

Com no hi ha cobertura per poder-nos comunicar, ens posem en marxa sense haver gaudit plenament d’aquesta paradisíaca platja. Passat cala Barril comença a canviar el temps, ... en José Mari es comença a preocupar, i quan ell diu que ve turmenta no s’acostuma a equivocar.

Poc després de passar la cala en Calderer (segons el llibre de ruta una de les més solitàries i inaccessibles de l’illa) el fort vent anuncia la turmenta que ha de venir.

Sense saber què fer, si parar o seguir, l’Octavi tot decidit diu: “jo em poso la capelina” i en el temps en què la resta fa el mateix, ja tenim l’aiguat a sobre. En un punt força exposat al vent que sembla que se’ns hagi d’emportar, cadascú tria l’opció que considera millor: el Toni i el Llorenç tiren a munt a tota pastilla, al darrera l’Octavi i el Jordi fins que paren en un femer, en Francesc i la Maragda s’aixopluguen a sota uns arbustos, i en José Mari, l’Andrea, Joan i jo retrocedim fins a la cala per refugiar-nos sota una precària cabana de pescador. Amb tot això ens arriba un atlètic anglès en calça curta, mullat com un peix, que encabim també a la cabana, fent mans i mànigues per no mullar-nos. En Joan li deixa una capelina, cosa que tal com anava l’home recordarà durant molt temps.

Ben molls, finalment tots anem arribant a la platja de còdols d’Els Alocs, i d’allà a Santa Elisabet, 1 o 2 km cap a l’interior, on ens vénen a recollir per dur-nos a Ferreries.

Ens hostatgem als apartaments Loar, en règim de mitja pensió. El sopar força bo i distret, gràcies a un cambrer filòleg - naturalista que ens explica entre plat i plat un munt de coses. A tall d’exemple, a Menorca “les u_eres no serveixen per guardar els aus sinó per posar-hi ets uis”.

Després pomada, la millor de la illa ens diuen.

La mala notícia del dia és que en Jordi té una sobrecàrrega i el turmell inflat.

Etapa 3 Els Alocs – urbanització Calespiques (29 km.)

Per fi la previsió meteorològica és bona. Des d’Els Alocs fem un petit tram costaner fins a la vermellosa Cala Pilar. Després, un cop arribem al Pla de Mar, deixem la costa per seguir un camí boscós vorejat per un mur interminable de paret seca, prodigi de la mà de l’home, comú en aquestes latituds, fins a arribar a la platja d’Algaiarens, on majoritàriament ens banyem i mengem una mica.

Reprenem el camí per arribar a la urbanitzada cala Morell i les seves mil·lenàries coves. Poc després de deixar les últimes cases, també deixem de veure fites, fins que en José Mari en troba una lluny de la direcció natural del camí. La calor i el cansament ens comencen a passar factura. Parem per dinar en alguna de les poques ombres que hi ha al peu del camí.

Reprenem la marxa del llarg tram que ens espera, el Toni al capdavant com sempre, fins que el perdem de vista. Ens trobem un paisatge inhòspit i agresta com no havíem vist fins llavors. Als nostres peus una terra erma i rocallosa. Amb la mirada posada en un mar infinit anem avançant: Punta Nati, circulars cabanes de pastor, mirador de la Falconera, tapareres en flor, ... fins a arribar al desitjat pont d’en Gil, presagi del final d’una etapa extasiant i extenuant, amb ¾ d’hora de retard.

Sopem i dormim a Ciutadella, a l’hostal Ciutadella en règim de mitja pensió. Anem a dormir després de la corresponent pomada en format gerra als porxos d’un bar cèntric.

Etapa 4 Son Xoriguer – cala Galdana (16 km.)

En Jordi que malauradament no pot continuar, li passa els pals a la Sònia, que no s’incorpora a la colla en condició de biòloga, si no de neboda.

A Son Xoriguer comença el nostre recorregut pel sud de la illa en direcció est. Un sender que voreja en tot moment la costa ens porta a les platges de Son Saura, on ens fem un bany matiner.

Després veurem tranquil·lament les platges des Talaier, cala en Turqueta i Macallereta. A Macarella fem una cervesa. Continuem cap a cala Galdana, fent i desfent el camí per anar als miradors. El temps torna a canviar i arribem als apartaments Alta Galdana just per no mullar-nos. La Núria i en Jordi ens fan de recepcionistes i ens eviten la gimcana que hagués suposat arribar a trobar les claus primer, i els apartaments després.

Sopem al restaurant Es Barranc de cala Galdana: amanides / fideuàs, calamars farcits a la menorquina / tonyina amb salsa de tàpares. Després, com no, pomada al bar dels apartaments.

Etapa 5 Cala Galdana – Cala Galdana (22 km.)

iniciem a Cala Galdana aquesta etapa circular seguint el camí de cavalls primer, que voreja la costa fins a Cala Mitjana, on a pocs metres podem visitar l’antiga pedrera de roca calcària de Marès i després s’endinsa cap a l’interior travessant barrancs que donen nom a les platges de Trebalúger, Fustam i Binigaus. Abans d’arribar a Binigaus fem un intent d’anar a la cova des Coloms a 1’9 km., però desistim al no poder comunicar-nos amb en Toni, que com de costum ha anat fent via tot sol.

És en aquesta darrera platja on alguns ens banyem, mentre altres prenen el sol o van a caminar fins a Sant Tomàs. De tornada cap a cala Galdana prenem el sender litoral que amb pujades i baixades passa per les platges abans esmentades més l’Escorxada i la Mitjaneta, que tota petitona ella ens l’havíem deixat a l’anada.

En Toni i José Mari trenquen “la disciplina de vot” i volen anar a sopar més aviat per menjar caldereta, després d’unes “primàries” organitzades de pressa i corrent per l’Octavi, com no pot ser d’altra manera, fem una “transaccional” com diria el nostre jurista, i acabem novament a Es Barranc menjant arròs de marisc (majoritàriament). Deuria estar bo perquè alguns 3 plats, d’arròs s’entén.

El que ve després quasi que m’ho podria anar estalviant .... pomada !.

Etapa 6 Sant Tomàs - Canutells (25 km.)

Na Clara i en Sonka ens porten fins a Sant Tomàs, i allà comença la nostra darrera etapa per tots menys la Sònia que deixa els pals per la tovallola de platja.

Travessem la urbanització de Son Bou pel vell mig amb les seves dunes i platja al fons, baixem fins a la seva basílica paleocristiana, per després remuntar per tornar a baixar fins a la cala de Llucalari. Ens aturem per fer un reagrupament. En Joan no arriba ... ha anat al Cap de Ses Penyes per gaudir de la vista.

El camí gira cap a l’interior, travessant camps i barreres d’ullastre. Ens topen amb una tortugueta de terra que fotografiem com si fos una vedette. Ens desviem una mica del camí per anar per una estreta carretera fins a la Torre de Galmés, allà ens trobem en Toni, i deduïm que en Llorenç ha anat pel dret fins a cala en Porter. Alguns visitem el conjunt megalític mentre que l’Andrea agafa energies positives i en Joan les deixa en repòs.

Després retornem novament al camí de cavalls per anar a trobar el barranc de cala en Porter, un veritable verger. Quan arribem ens trobem en Llorenç fresc i relaxat, ha fet una becaina de dues hores !. Parem a fer una cervesa i menjar, i cauen quatre gotes.

Reprenem el camí pel mig de la urbanització fins a cales Coves, i allà mentre el Francesc fa d’explorador, la Maragda s’apiada d’un moix i li dóna l’entrepà de pernil del seu pare, el qual val a dir es menja amb molt de gust !.

Caminem un tros més fins a arribar l’àrea de picnic de Es Canutells, final d’etapa. Cansats però cofois esperem per darrera vegada la furgoneta que aquest cop ens durà a Maó.

Sopem aquesta vegada sí a la pizzeria Roma.

L’endemà, dia lliure, quedem per dinar a Es Castell. Mentre mengem un arròs discret, en Francesc ens fa una enquesta, els resultats de la qual són, en una escala de 0 a 10, que la dificultat tècnica ha estat de mitjana un 5,5 i el grau de satisfacció global del 8,6.

Avió i cap a casa.

**********************************************************************

Agraïments per a en Joan, David, Sonka i na Clara de “Camí de Cavalls 360 º” que tan amablement ens han explicat les coses de la seva meravellosa illa mentre ens portaven a munt i avall en aquesta llengua tan dolça que parlen. També hem après en aquest viatge que en Francesc és un “xeic” per la seva filla i l’Andrea li recorda al José Mari una antiga musa de nom Àurea, però una cosa important ens ha quedat per saber ... com de bons li queden els macarrons a l’Octavi !.