Ruta del Cister GR-175
Track complert de tot el recorregut
Ruta del Cister - setembre 2021.pdf (35466)
Ressenya del Xavier Martínez.
LA RUTA DEL CISTER
Del 27 de setembre a l'1 d’octubre del 2021
(Joan i Andrea, Francesc, Toni, Santi, Jordi, Octavi, Martí, Víctor, Xavier)
La ruta del Cister és una proposta de l’Octavi, ajornada durant dos anys per culpa de la COVID. És una ruta circular que enllaça els monestirs cistercencs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges resseguint el GR-175 per les comarques de l’Alt Camp, Conca de Barberà, i l’Urgell. Travessarem un munt de pobles i ciutats: Aiguamúrcia, el Pla de Santa Maria, Figuerola del Camp, Prenafeta, Montblanc, l’Espluga de Francolí, Montblanquet, Vallbona de les Monges, Rocallaura, Belltall, Forès, Rocafort de Querat, Montbrió de la Marca i Pont d’Armentera, però la localitat de la que més en vàrem parlar és només una urbanització: Mas del Plata, i no precisament per les dimensions del Mazinguer Z.
El dia abans al matí ens trobem a casa del Toni al Pont d’Armentera a on ens té preparada una abundosa paella per dinar. Per la tarda, després d’encarregar entrepans pel dia següent al bar del Mig, anem a fer la visita de Santes Creus, a la localitat d’Aiguamúrcia. Tant l’audiovisual com la visita guiada, ens permeten situar en el temps i l’espai la importància d’aquests cenobis, que també són panteons reial, que en aquest cas acull les despulles de Jaume II (el Just) i la seva fèrtil esposa Blanca d’Anjou, així com les de Pere El Gran.
Sopem al “Pont” a base de torrades amb pa de vidre i hamburgueses al restaurant La Sort.
I abusant una mica més de l’hospitalitat del Toni dormim confortablement en el seu “condomini” amb llits per tothom !.
Etapa 1 El Pont d’Armentera – Prenafeta (22,47 km) desnivell + 585 m.
Ens llevem a les 7 h i esmorzem a les 7’30 h, horari que respectarem al llarg de tots els dies.
També serà una constant que hi haurà dos grups: el dels ràpids (Martí, Toni i Santi), i el dels lents (Octavi, Francesc, Xavier, Joan i Andrea); i un esperit lliure que és en Jordi, que tant va amb un grup, com amb l’altre, com sol; i el Víctor que ens ve a trobar en sentit contrari des del punt d’arribada un cop ha deixat les bosses i organitzat com dormirem.
Una altra constant serà el bon temps que hem tingut tots els dies.
En el camí cap a Santes Creus ens trobem amb una escultura singular, El Estilita, que el Joan ens il·lustra sobre el seu significat.
Passem per camps de secà (ametllers, oliveres i vinya), parets de pedra seca, la barraca de Ca l’Augé, molt ben conservada, amb una figuera que li cobreix l’entrada, i el cossiol, construcció de pedra seca que recull l’aigua de pluja.
Travessem el poble del Pla de Santa Maria. El camí discorre per camps molt àrids fins que arribem al més petit i força costerut poble de Figuerola del Camp, on aprofitem per fer un descans, i a on en Jordi es menja l’entrepà de tonyina abans que li taqui tota la motxilla.
El camí s’enfila cap a la serra de Jordà, i a dalt de tot, al coll de l’Era anem arribant per grups, ben suats, per dinar els entrepans que portem, molt bons per cert !.
De baixada cap a Prenafeta, mentre uns agafen una variant del GR una mica més curta, altres agafem la ruta prevista que passa per la Planota del Faló per anar a trobar en Víctor, que fa estona que ens espera.
Passem per la font i l’església enrunada de Sant Salvador i tot de baixada fins a la casa rural AACCEN, on ens espera el bany reparador d’una piscina.
Nets i descansats anem en cotxe i taxi a Montblanc amb la intenció de sopar. Prenem unes cerveses (i/o pastís els més llaminers) a la plaça Major mentre busquem restaurant, però tots els que coneixia en Toni estaven tancats, i els que no coneixia també (era dilluns i havien sigut les festes patronals), però finalment trobem obert i reservem a l’hotel restaurant Viaurelia.
Per fer temps fins a l’hora de sopar donem una volta a l’església de Santa Maria La Major, tancada a aquella hora. El sopar passarà a la història de la colla pels peus de porc a la brasa que es van menjar l’Octavi i en Francesc (puntuació 9 alt).
Etapa 2 Prenafeta – L’Espluga de Francolí (19,4 km) desnivell +792 m
A la mateixa casa rural, fem un bon esmorzar i gaudim de l’hospitalitat del Theo i la seva dona, d’Anvers que han trobat a Prenafeta el refugi que buscaven.
Sortim de Prenafeta i ens desviem abans què l’Octavi pugui veure la monumental premsa.
Primer el paisatge és de vinyes, però després passarem per pistes asfaltades i encreuaments de carreteres i línies de tren, reagrupant-nos davant del cementiri de Montblanc. Un tram per oblidar fins que passem el Pont Vell que travessa el Francolí, antiga via d’entrada a la ciutat (pendent de restaurar després de les darreres riuades).
Seguim la muralla per fora fins que sortim de la ciutat, i arribem a un bosc que després de superar un fort desnivell ens portarà a l’Ermita de Sant Joan.
L’Ermita està en part excavada a la roca, i la integren diverses dependències en molt bon estat de conservació malgrat trobar-nos-la oberta. Aprofitem per segellar el carnet 6T.
A dalt hi ha un esplèndid mirador (és el punt més alt de tota l’etapa 713 m). Ens retrobem tota la colla i ens fem la pertinent foto de família. El Martí i el Santi amb el temps que porten esperant-nos ja s’han llegit tot el llibre de signatures.
Tornem al trencall de l’ermita per seguir el GR. Seguim per pista pel Paratge Nacional d’Interès Natural de Poblet fins a la cruïlla que ens porta a l’ermita de la Santíssima Trinitat. Com la distància és poca sortim del GR i ens hi acostem. Es tracta d’una àrea recreativa que trobem tancada, a 3 km. per carretera de l’Espluga.
En suau pendent arribem al Coll de la Vena (684 m) on ens trobem al Víctor.
A partir d’aquí tot és baixada, fins que arribem a un nucli urbà conegut com les Masies, a 800 m. de Poblet, format per cases residencials i establiments hotelers, com el de Villa Engracia on els dos grups ens retrobem. Mentre uns fan un brunch i altres unes cerveses, ens tornem a dividir: uns es queden menjant, altres van a Poblet i altres a l’Espluga, a buscar el carnet d’entrada al monestir que tenen a la bossa, per tornar novament en cotxe a Poblet amb l’Octavi.
Arribem per grups al monestir de Poblet, i fem la visita amb audioguia descarregada al mòbil, per grups per no molestar-nos, d’una hora de durada, i un cop acabada, cap a l’Espluga de Francolí a 2 Km., aquells que encara no ho han fet caminant, i els altres en cotxe.
Ens hostatgem a l’Hostal del Senglar, just a l’entrada per on venim. Molt gran i desert, sembla que només hi som nosaltres, per no haver no hi ha ni recepcionista !.
Sopar a l’Espluga acaba essent més dramàtic que a Montblanc, però acabem sopant encara que a tres bandes i com bonament podem.
Etapa 3 L’Espluga de Francolí – Vallbona de les Monges (22,9 km) desnivell + 476 m
Esmorzem a l’Hostal. Hem d’agafar forces doncs és l’etapa més llarga: torrades, embotits, melmelada, croissant ...
Travessem l’Espluga per carrerons i racons decorats amb fotos de personatges il·lustres que hi han fet estada, com l’Albert Einstein, i també passem pel celler cooperatiu modernista, projectat per Lluís Domènec i Muntaner al 1913, al final del poble.
Després el paisatge és molt poc plaent, amb pistes asfaltades i túnels per passar la nacional, la línia de l´AVE i l’autopista fins que arribem a camps, vinyes i bosc.
Ja amb la vista posada a la serra del Tallat, decidim deixar la pista principal per agafar el senderó que puja a l’esquerra i que s’enfila decididament convertit en un reguerot i que a mig camí es fa més planer.
A dalt, magnifiques vistes de la conca (de Barberà) que de manera continuada anirem resseguint.
Una pista ampla entre boscos de pins i aerogeneradors ens porta camí del Santuari del Tallat, que trobarem tancat, i on arribarem per grups i per vies diferents, alguns per camins als que algú ha barrat el pas maliciosament. Per la seva situació enlairada a 788 m. és un autèntic mirador de les comarques de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà.
A Montblanquet, poble on no trobem ni una ànima, ens hi aturem, i fem temps menjant figues esperant que arribi en Víctor, però finalment reprenem la marxa i ens el trobem una mica més endavant.
Poc més d’una hora després arribem a Vallbona de les Monges assedegats de calor. La cervesa (amb i sense alcohol) ens la fotem d’una glopada.
En aquest monestir, encara habitat per monges que segueixen la regla de Sant Benet, la monja Josepa també ens en hi posa unes quantes de regles per hostatjar-nos. Tot i així, les habitacions, que no cel·les, són austeres però confortables, amb quarto de bany i sense wifi.
La tarda se’ns passa volant amb la visita guiada i l’audiovisual del monestir a les 6 h., veient aquest petit poble(1) i el safareig on hi ha plafons del memorial democràtic explicant la línia defensiva que es va construir en la guerra civil; i finalment assistint a la pregària de les Vespres de les 7’30 h., que malauradament no va poder ser cantada perquè l’organista estava malalta. Alguns dels assistents no es van guanyar la indulgència divina !.
Sopem a l’hostatgeria a les 8 h., el mateix que mengen les monges. Tot senzill però bo. Després anem al casal del poble a fer una copa i connectar-nos al wifi tots aquells que tenim Vodafone.
(1) Fundat per l’abadessa Estefania de Piquer que, per tal d'esquivar els acords del Concili de Trento que estipulaven que els monestirs femenins no es podien trobar en llocs deshabitats o fora muralla, va fer una donació de terres i edificis del voltant del cenobi.
Etapa 4 Vallbona de les Monges – Rocafort de Queralt (20,55 km) desnivell + 662 m
Les monges ens han deixat preparat l’esmorzar.
La major part del camí són pistes, i per tant, el més destacable del recorregut són els pobles que travessarem.
El primer Rocallaura, molt cuidat i ordenat, famós per un balneari que ara per ara està tancat.
Després Belltall, a on va caure una cassoleta de cargols a can Feliuet i unes quantes multes de trànsit.
I finalment Forès, a dalt d’un turó amb molt bones vistes de la conca, a on ens trobem al Víctor. Aquí també vàrem fer parada i fonda, almenys el grup dels lents, i vàrem poder degustar la cervesa artesana i les fruites deshidratades de l’Andrea. Es nota que els parcs eòlics deixen perquè està tot empedrat !.
Ens allotgem als apartaments Mircla de Rocafort de Queralt. La cosa més pintoresca del lloc és el seu jacuzzi, que l’Octavi maleirà pel soroll que va fer a la nit, però que alguns van aprofitar per relaxar-se entre bombolles.
Després de visitar el poble, al mateix Restaurant Mircla aconseguim sopar força bé a les 8 h.
I després de sopar, fem propostes, debat i votació del recorregut que farem al dia següent. La proposta més “assenyada” del Jordi-Xavier a la que s’hi afegeix el Joan i l’Andrea d´arribar fins al Pont, canviar-nos de roba i agafar els cotxes per anar a dinar al restaurant Mas del Plata amb la feina feta, és derrotada democràticament per la resta amb l’abstenció del Toni. Tot sigui dit però, que el Toni va obviar dir que calia multiplicar per 10 la distància que va dir que hi havia entre el GR i el restaurant.
Etapa 5 Rocafort de Queralt – Pont d’Armentera (18,83 km) desnivell + 540 m
Esmorzem als apartaments els entrepans o part dels entrepans que ens van fer la nit anterior, amb cafè amb llet de termos (uns més que altres).
Travessant camps de cereal i de vinyes passem en menys d’una hora per Montbrió de la Marca en un turonet.
La pista forestal s’enfila progressivament durant 3’7 Km. i a mesura que ens enlairem, guanyem perspectiva i distingim al fons la serra del Tallat poblada de aerogeneradors.
Estem a la serra de Comaverd situada al límit de la Conca de Barberà i l’Urgell.
Després de fer un descans a on ens reagrupem, passarem pels punts més alts de la ruta del Cister, la cinglera del Cogulló i la Roca del Cogulló (879 m) de la qual sortim a través d’una escala de fusta i algun pas equipat amb cordes, per donar-li una mica d’emoció al GR-175.
A partir d’aquí el caminet de baixada és senzill sinó hagués estat pel wikiloc que ens volia fer anar per un camí inexistent.
Ens trobem al Coll de Sàrria amb el Víctor, que ens aconsella el millor camí per no enfangar-nos els peus, fins a la urbanització del Mas del Plata, on ens desviem per anar al restaurant. Un tros que se’ns fa llarg i feixuc, ple de gossos i cases per a tots els gustos.
Al Restaurant Mas del Plata mengem un menú molt bo i bé de preu.
Després de dinar, uns quants acaben el GR-175 fins al Pont d’Armentera en 40 minuts des del punt a on l’havien deixat. La resta en cotxe fins a casa del Toni.
Hem vist paisatges molt variats, algun tram ensopit, molts aerogeneradors, un tractor que verema deixant les rapes pelades, i hem sentit parlar d’àngels que poden arribar a fer coses increïbles !
Agraïments a l’Octavi i al Víctor per fer possible que les nostres motxilles pesessin menys i al Toni per deixar-nos casa seua.