Fotos de diversos autors

Ressenya del Xavier Martínez

CRETA

Del 16 al 23 de maig del 2019

(Joan i Andrea, Jordi i Núria, Francesc, Toni, José Mari, Jesús, Santi, Octavi i Xavier)

Recorregut seguint les marques negres i grogues del E-4 del tram de la costa sud-oest de Creta, que és la més feréstega de l’illa, entre les poblacions de Paleóchora i Chóra Sfakíon. L’itinerari és de dificultat variable però en general assequible; només dues de les etapes inclouen algun pas una mica exposat. Andrea i Núria han fet excursions curtes de 2-3 hores a platges veïnes i gorges, partint de tots els pobles on pernoctem, els quals estan comunicats per vaixell doncs no hi ha carretera pel litoral, la qual cosa fa que sigui la part menys turística de la illa. Elles ens han dut tot el material i roba sobrera entre els pobles on hem dormit, una tasca mai prou agraïda.

Ens trobem a l’aeroport de Chanià el dijous 16 per la tarda ja que alguns varen avançar uns dies la seva estada a Grècia per aprofitar i fer turisme.

Ens espera un microbús que ens durà a Paleóchora, on arribem de nit, per sopar (restaurant Cnossos), donar un tom a la llum de la Ossa Major per les restes del castell venecià de Selino per fer baixar el pop i els calamars, i anar a dormir als apartaments llogats pel Joan.

Tot el pes de l’organització de la travessa i la interlocució amb els cretencs rau en mans d’ell en un impecable grec, així que la resta només ens hem de preocupar de gaudir de la experiència.  Agraïment infinit de tots nosaltres al nostre “guia” !

Etapa de divendres Paleóchora – Sougia

Esmorzem a la cafeteria davant del port, esmorzar continental amb suc de taronja natural abundós. Ajudem a embarcar totes les bosses al ferri que han de dur a la Núria i Andrea a Sougia, i ens posem a caminar.

En el camí de baixada a Lissós ens enxampa un xàfec. Serà l’únic tram en què haurem d’anar amb capelina de tots els dies.

Ens aturem a Lissós, on ens trobem a l’Andrea i Núria, que han vingut caminant des de Sougia. Després d’un bany alliberador (Joan, Octavi i Xavier) en la seva platja de còdols, dinem els entrepans que hem dut de Paleóchora, en un emplaçament envoltat de restes arqueològiques que daten del segle III AC, asseguts a una taula a l’ombra de garrofers.

En acabar, mentre que Jose Mari, Jesús i Santi pugen pel camí que els ha de dur a la gorja de Lissós per baixar a Sougia, la resta intentam sense èxit anar per un camí alternatiu que parteix de la petita capella ortodoxa i suposadament ressegueix la costa, així que reculem i finalment en dos grups, tots arribem a Sougia pel mateix camí.

Mentre l’Andrea i La Núria es fan una bany a l’esguard del port, la resta ens retrobem a la terrassa d’un bar arran de platja i ens estrenem amb les Mythos.

Un cop aclarit el tema de les habitacions amb la dona del capità George, ens aposentem en el seus apartaments, i després anem a buscar lloc per sopar. Finalment acabem a l’Anchorage, ja que essent tants no hi ha massa lloc per triar.

Mentre no arriben el Joan i l’Andrea, li anem fotent al pa amb oli. Finalitzades les intenses negociacions amb el capità George sobre la logística del dia següent, sopem amanida grega i tzatziki (a base de iogurt i cogombre) que torna boig al Toni, i platerades de carn per a dos.

Etapa de dissabte Sougia –  Platja de Sendoni

Un cop esmorzats a base de pastissos de poma, d’espinacs, sucs de taronja i cafès a peu de carrer, i equipats amb els corresponents entrepans i l’aigua, sortim cap allà les 9 h.

En un punt del E-4 ens desviem una bona estona del camí per anar a trobar la cova de Polifemo[1], on no vàrem trobar el cíclope.

Retrobem el camí novament i anem a Agios Antonios. Ens costa una mica trobar la manera de baixar a la platja, on al codolar ens sorprèn que habitin els baladres, fins que descobrim les surgències d’aigua dolça arran de mar.

El Joan, Octavi i Xavier trobem la manera de banyar-nos arrecerats de les onades en una mena de piscina natural, mentre la resta dinen còmodament asseguts en una taula a l’ombra. A tocar tenim una altra capella ortodoxa, que com sempre, trobem oberta i amb tots els objectes litúrgics a la vista. És realment sorprenent, senyal que no hi ha vandalisme !

Retornem al E-4, i després d’una bona estona arribem finalment al coll, on el Jesús, Jose Mari, Santi, Toni i Jordi ens esperen. Mentre el Joan s’avança cap Tripiti, la resta pugem a la capella del Profiti Ilias, situada estratègicament en un sortint de la roca amb una vista espectacular d’ambdós trams de costa.

La baixada és pronunciada i cal anar en compte per no caure.

A Tripiti el capità George s’emporta al Jordi i al Francesc que no volen fer bivac, un cop ens ha deixat la bossa amb tots els sacs de dormir i les màrfegues a la platja de Sendoni, que recullen el Jesús, José Mari i Santi, que han arribat primer. Els darrers en arribar l’Octavi i Xavier.

El tram entre Tripiti i Sendoni és espectacular per les enormes pedres esculpides de manera incessant per la mar.

Sopem a la vora del foc a la llum de la lluna, després d’haver-nos fet un bany reparador ... i ens adormim amb el rum-rum de les ones.

Etapa de diumenge Sendoni –  Agia Roumeli

Ens llevem a les 6 h del matí. Ni oratge, ni pràcticament humitat, ni mosquits ... bé només un que va pel Toni!

El capità George ens porta al Jordi, els esmorzars, els entrepans i l’aigua pel dia, i s’emporta la bossa amb els sacs de dormir (Francesc es queda amb la Núria i l’Andrea).

Ens posem a caminar i cap al migdia arribem a platja de Domata, singular pel seu penya-segat de sorra gris que sembla tallat a mà.  

En sortir de la platja el camí és ben dret. Després ja és anar seguint, però llarg. Anem en dos grups, el de darrera format per l’Octavi, Joan i Xavier.

Un cop superat el darrer coll, ens retrobem per uns moments a l’ombra d’un pi enorme, i mentre uns ens posem a dinar, la resta es posa novament en marxa.

Ens queda una baixada que se’ns fa interminable fins al poble, amb una pujada sorpresa i un tram final exposat que fa que tinguis moltes ganes d’arribar.

L’etapa d’avui ha estat una mica dura, així que les cerveses i el bany són molt necessaris per arribar fins l‘hora de sopar.

Ho fem al restaurant Gigilos: amanides a dojo, costelles de cabrit increïblement bones, vi blanc que passa com l’aigua, retzina per l’Andrea i l’Octavi que li va agafant el gust, pastissets, raki ... tot servit amb un tracte molt afable i bé de preu en una terrassa a tocar de la platja. Es pot demanar més !.

Dormim també al Gigilos, només traspassar el carrer.

Etapa de dilluns Agia Roumeli (gorja de samarià)

L’etapa d’avui és més suau, només un tram de la gorja de Samarià que surt a 3 kilòmetres d’Agia Roumeli (l’Andrea i la Núria ja l’han feta però a l’inrevés i tota, el 16 kilòmetres).

Esmorzem al Gigilos a base de pa torrat, mantega, mel, suc de taronja, coca ... i ens posem a caminar passades les 9.

Fem un tram de la gorja de 7 kilòmetres, la part més interessant, fins a l’antic poble de Samarià[2] ara abandonat per convertir-se en Parc Natural al 1962 (el poble i el barranc deuen els seus noms a l'antiga església del poble dedicada a Osia Maria, Santa Maria). 

El grup del Jose Mari van també al castell otomà que a la nit es veu tot il·luminat des de a baix del poble.

Dinem plegats a les 4 al Gigilos. I també hi sopem. Estan encantats amb nosaltres i nosaltres amb ells.

Etapa de dimarts Agia Roumeli –  Chóra Sfakíon

Ens llevem més d’hora, esmorzem i acompanyem a l’Andrea i Núria al ferri amb totes les bosses.

Després ens posem a caminar, passem per davant de les escultures de pedres que la Núria i Andrea van fer dies abans ... camí de sorra volcànica i codolars fins que arribem a la capella de Agia Pavlos arran de platja, on el mossèn està acabant d’oficiar la missa.  

Fins a la platja de Marmara ens queda una tram llarguíssim, però finalment hi arribem. I mentre uns es banyen els altres es prenen unes cerveses des d’un xiringuito amb unes vistes espectaculars, en tots els sentits !

Un cop dinats d’entrepà, seguim fins a Loutró, un tram petit comparat amb el que hem fet. No sé si E-4 passa pel mig d’una taverna i/o restaurant, però nosaltres hi passem. També passem per Finix, una mena de resort que sembla un lloc fantàstic per passar una setmana de relax fent caiac.

A Loutró agafem un taxi (vaixell) fins a Chóra Sfakíon (menys al Joan i l’Octavi que es donen un tute de dues hores més), on ens esperen l’Andrea i la Núria per distribuir-nos en les habitacions de dos apartaments diferents.

Dimecres Chanià

Esmorzem de pastisseria, i agafem el microbús que ens durà a Chanià.

Aquí fem el turista total, comprant records i visitant el mercat, el magnífic port venecià amb el seu far i les drassanes molt semblants a les nostres, la muralla bizantina, la catedral, el temple de Sant Nicolàs ...

Sopem al To Xani, plats tradicionals al ritme de sirtaki ballat per dos nois i una noia en mig del carrer.

Un final fantàstic per un viatge fantàstic !