Aplec de l'Alguer

Vídeo

Fotos

CRÒNICA DE L’ALGUER  28 d’octubre a 1 de novembre 2011

Participants

Francesc Pau – Maragda Pau – Martí Parés – Blanca Vinué – Jose Anguera – Teresa Escarré – Joan Porta – Andrea  Igual – Octavi Montagut – Xavier Martínez

Divendres 28

Sortim tots, excepte el Joan i l’Andrea, de l’estació del Nord a les 7’30 de la tarda per agafar el vol des de Girona que surt a les 22:45. Arribats a Sardenya en poc més d’una hora, un autobús ens porta a la ciutat de l’Alguer després  d’uns minuts d’espera i incertesa davant l’absència del conductor.

A l’Alguer anem al bed & breakfast Actinia (Via Sant Agostino 25). Quan arribem ens trobem la porta tancada, però gràcies al mòbil del Francesc i l’italià del Joan, aconseguim que ens l’obrin. Comprovem que el “bed” està força bé.

Dissabte 29

Al matí d’horeta anem pel “breakfast” que està en un bar del costat. La mecànica ens costa una mica d’agafar-la, però .... al quart dia ho tenim dominat.

Un cop esmorzats anem a la plaça cívica a la seu del Centre Excursionista de l’Alguer per apuntar-nos a les excursions del diumenge i dilluns. En mig del desconcert general de la colla  davant l’allau de persones vingudes d’arreu dels països catalans, la Teresa pren el “mando”, es posa a la fila adequada i aconsegueix fer-nos les credencials i apuntar-nos al sopar d’agermanament del darrer dia, amb les quals el Joan i el Martí prenen el relleu per apuntar-nos a les excursions, mentre la resta anem a la visita guiada de l’Alguer que comença les 10’30. Ells dos s’incorporen una mica més tard.

Feta la multitudinària visita guiada en alguerès, anem a dinar a la trattoria Maristella.

A les 16:30 alguns de nosaltres assistim a la inauguració del XXXVè Aplec Excursionista dels Països Catalans: actuació en alguerès dels cantants Franca Masu i Claudio Gabriel Sanna, parlaments de benvinguda del Síndic (alcalde), representant del govern de la Generalitat a l’Alguer, Presidenta del Centre Excursionista de l’Alguer.

A les 17:30 assistim a l’emotiu homenatge a Francesc Beato, coordinador dels 34 aplecs anteriors, i diverses xerrades sobre l’excursionisme a Sardenya (veure programa).

A les 8 ens retrobem tots per anar a sopar a una pizzeria, i a les 9 anem a la Catedral de Santa Maria per escoltar cant coral de gran nivell.

Diumenge 30

A les 8 del matí amb els pícnics de “gama extra” encarregats el dia abans a la focacceria Milese agafem l’autocar que ens ha de portar al començament de la nostra excursió: “Torre de la Penya o de Sant Elm: a guarda del golf de Port Comte”.

Excursió de 6 hores efectives de camí i un desnivell acumulat de 515 metres, amb vistes panoràmiques durant tot el recorregut de la peculiar geografia d’aquest indret, passejant una bona estona arran de magnífics penya-segats, i una altra obrint-nos pas (no és metafòric) entre màquia mediterrània per un camí sense camí que només el nostre amic Basile (el guia) coneixia.

Itinerari: Mirador, Cala de l’Infern, Punta Malrepas, Punta Torre Ruia, Torre de la Penya, Cala de la Barca, Mont Timidone, les Presonetes.

Una llarga corrua de gent parlant mallorquí, català, valencià, alguerès, ... i un temps esplèndid. Al arribar ens remullem els peus al mar de Sardenya, i de nou l’autocar ens porta a l’Alguer.

Tarda lliure, i per sopar anem a una spaguetteria i després al local-pizzeria Poco Loco al concert de música algueresa. Les sis hores de caminada ens passen factura, i la qualitat dels músics no ajuda, així que ràpidament anem “desfilant”.

Dilluns 31

Un cop esmorzats, anem a la Plaça de la Pau per agafar l’autocar que a les 7’30 arrenca en direcció a Bosa per iniciar la nostra excursió que porta per nom : “On volen els punturjos (voltors)”.

Itinerari: Riu Sa Ghistena, Scala Maggiore, Cuile Calarighes, Mont Mannu, Cuile Buddi Tolzu.

Voltors no vàrem veure però vaques “amb mala llet” (segons en Pau, el guia) unes quantes. En definitiva es tractava de pujar al Mont Mannu i gaudir d’una vista panoràmica de la costa i el mar. Altitud màxima 802 metres, desnivell acumulat 500 metres, 11 kilòmetres de recorregut i 6 hores de camí.

Com que també vàrem arribar abans d’hora, per fer temps, i portats per l’esperit juganer i engrescador de Maragda vàrem fer un castell de dos (que per començar no està malament !), varem jugar al mocador, ... i vàrem contagiar a altres excursionistes que dirigits magistralment per un professional de la “animazione” van participar en altres jocs.

Per la tarda, anem a reservar el cotxe i la furgoneta que ens han de portar a Càller, i desprès cadascú fa el que vol, mentre que l’Octavi i el Martí assisteixen en representació del CE de Santa Coloma de Farners a la reunió que ha d’escollir el centre excursionista encarregat d’organitzar el XXXVI aplec.

A les 8 de la nit un autocar ens porta a les afores de l’Alguer al sopar d’agermanament seguit del concert amb artistes locals, on els més “marxosos” de la colla s’estrenen en els balls sards.

Dimarts 1 de Novembre

D’hora emprenem el camí cap a Càller (250 kilòmetres de distància).

Com que disposàvem de temps (això pensàvem quasi tots), vàrem desviar-nos una mica de la ruta per anar a veure el monument megalític (nuraghi) de “Su Nuraxi” (Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) que el Joan ens va proposar.

Al final no vàrem poder posar gasolina, vàrem perdre els papers (en sentit no figurat) del cotxe, reordenarem les bosses per allò del pes (Ryanair !) a corre-cuita ..., però va valer la pena: el nuraghi era impressionant ! i les explicacions del guia en italià força entenedores, i vàrem agafar el vol de les 14’55 com estava programat, i una hora i quart més tard arribem a Barcelona.

Visca l’Aplec excursionista dels Països Catalans i visca la colla de l’Orinalet!