Ressenya del Xavier Martínez.

 

Dilluns 22 de setembre

L’objectiu d’aquest dia és arribar a Montsegur fent ús de cotxe propi, tren i taxi per començar a caminar l’endemà.

Havíem de ser 13 persones, però finalment una fascitis plantar impedeix malauradament que el Toni pugui participar d’aquesta nova aventura.

S’incorporen a la colla en Jordi Armergol, amic del Joan Carles, i en Sebastià Brossa, amic del Jordi Armengol, i de seguida passen la prova de bones persones que els habilita per poder fer el camí dels bons homes.

Dos cotxes surten a les 9 h de Felip II / Meridiana: el del Marc (Octavi, Jordi Costa i Ricard) i el del Jordi Armengol (Sebastià, Joan Carles i Xavier).

El del Martí, que porta al José Mari, recull al Joan a la benzinera de Meridiana i al Santi a la Colònia Rosal, a on aprofiten també per conèixer en aquest punt a la Sílvia Rovira¹ i recollir les samarretes del Camí dels Bons Homes, que estan incloses en el preu que hem pagat, concretament 430 euros per persona, pels allotjaments en règim de mitja pensió i els serveis de taxi que ens portarà les bosses d’un punt a l’altra del recorregut, i que ella ens ha contractat.

Ja a França, sobrats de temps per agafar el tren que ens ha de dur a Foix, prenem una cervesa a la terrassa del bar Le Castel Isard mentre mengem l’entrepà del dinar. El Joan ens dona la bona nova que serà avi. Felicitacions per a ell i l’Andrea !.

Els conductors decideixen deixar els cotxes allà mateix, que sembla més segur que la inhòspita estació de tren de Porté-Puymorens, i per tant, fem aquest petit tram caminant fins l’estació un cop el Jordi Armengol hi ha portat totes les bosses i motxilles en cotxe, deixant l’Octavi de vigilant.

En tren passa puntual a les 13’45 h i ens deixa a Foix, una hora i poc més tard. Tot molt confortable, bé per la SNCF !.

Dos taxis ens venen a recollir per portar-nos a Montsegur, a l’hostal Le Maison sous le Château.

Un cop ens repartim en 3 apartaments a tocar un de l’altre, i amb un temps amenaçador, sortim en grups a visitar el poble, el mirador, els “panneaux” que expliquen les rutes de migració que van utilitzar els càtars o Bons Homes durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la inquisició promoguda per l’església catòlica de Roma amb l’ajut del rei de França.

Ens plantegem anar a visitar el Castell de Montsegur, que està a 1h de camí del poble, però finalment ho descartem ja que el temps no acompanya.

En aquest castell, símbol de la resistència dels càtars, l’any 1244 els bons homes i dones van morir cremats per no abjurar de la seva fe.

Sopem molt bé al mateix hostal a base de sopa d’ortigues i estofat de carn amb arròs.

El Marc, com a bon banquer, aporta una nova funcionalitat al “grupexpens”, la del repartiment desigual de les despeses, si és el cas, la qual cosa resulta molt útil.

 

Dimarts 23 de Montsegur a Comús

15’70 km +825m -595m temps en moviment 4 h 35 m ²

Un cop esmorzats i amb les capelines al damunt perquè cauen quatre gotes, busquem les marques blanques i vermelles del GR, concretament el 107, que va del Santuari de Queralt (Berga) a Foix, i del qual nosaltres ens proposem fer aquesta setmana una part, l’Occitana, des de Montsegur a Porta. Ens mancarà doncs per completar la travessa, la part francesa de Foix a Montsegur i tota la part catalana.

Passat el primer coll ve una prolongada baixada fins a les quatre cases de Pelail, en la que l’única dificultat és el fang, com comprova en Sebastià amb una bona relliscada, que es pren amb bon humor, propi de la seva actitud positiva i alegre que no perdrà en cap moment de la travessa.

Pocs metres després de Pelail entrem a les Gorges de la Frau, boniques però amb un vent acanalat que ens fa pelar de fred. Anem en dos grups fins que ens trobem per dinar, de pícnic o el que porta cadascú de casa.

Cap a les 3 h de la tarda arribem a Comús, un poble molt més petit i desangelat que Montsegur, i a on no hi ha una ànima, ni una botiga, però això sí, els rètols dels carrers estan en llengua occitana.

Ens hostatgem a Le Silence du Midi, regentat per un matrimoni belga, en una mena d’apartaments/bungalows repartits en 3 grups, rodejats de prats.

En resum, prou confortables, amb estufes elèctriques que posem només arribar perquè fa fred, on podem dutxar-nos i a algun afortunat com l’Octavi, li toca dormir en llit de matrimoni i habitació individual.

Passem l’estona, abans de sopar provant de passar les boles de billar entre dos pals, i no es fàcil, fins que el Gunther, fa una demostració que deixa bocabadat al personal, i també amb un joc de fustes i equilibris. És un establiment força acollidor.

Sopem sopa, no tan bona com la de Montsegur, però acceptable, i pit de pollastre amb salsa de xampinyons i amanida, i una bona plata de patates fregides.

 

Dimecres 24 de Comús al refugi de Chioula (1600 m)

14’40 km +658m -213m temps en moviment 4 h 40 m

Passem pel poble de Prades i poc després el de Montaillou on ens aturem per visitar l’exposició Jean Duvernoy i Emmanuel Le Roy Ladurie³ sobre catarisme i inquisició, basat en les troballes arqueològiques al municipi. Els panells informatius estan retolats en català. Molt interessant, llàstima de no poder estar-hi més estona.

Passat Montaillou i abans d’arribar al coll de Balaguès hi ha un tram de bosc a on l’Octavi desferma la seva passió pels bolets que contagia a la resta de boletaires del grup, entre ells el Santi amb una discriminació visual portentosa per caçar-los. El resultat una bona plata de ceps i rovellons que serviran d’aperitiu del sopar, gràcies al Marc que els cuina i a l’Álvaro que els hi deixa cuinar.

En el tram final un grup s’avança, com es tradició, i l’altra es preocupa, com és inevitable, fins que tots ens trobem al refugi, no ha passat res, com sempre !.

Ens reparteixen en dues habitacions amb lliteres, tot estret i bàsic, propi de les incomoditats dels refugis.

Sopem sopa de carbassa i pastanaga i carn a la brasa.

 

Dijous 25 de Chioula a Ascou-Goulours

11’40 km +192m -712m temps en moviment 3 h 26 m

Ens llevem a les 7 h per esmorzar a les 8 h, com sempre, però avui amb moltes més ganes perquè la nit ha estat dura.

Esmorzem al refugi pa amb melmelada, com quasi tots els dies, i sortim amb fred però sense previsió de pluja.

Hem d’arribar al Coll de d’Ijou, i a partir d’aquí, tot baixada.

Com l’excursió és curta i ja ho tenim per la mà, ens dediquem a la campanya del bolet de manera intensiva i recollim set plats de ceps que el Marc es dedicarà a cuinar un cop arribem a destí, amb l’ajut de l’Octavi, Ricard i Jordi Costa, i això ja es converteix en tradició.

El primer poble que trobem és Sorgeat. Un home que sap una mica de castellà per haver treballat amb espanyols ens fa una foto de grup davant de l’església. I en aquest poble l’Octavi troba una senyora gran, “rara avis”, que sap quelcom d’occità.

A Ascou estem dubtosos de si dinar-hi, o seguir fins a Goulours, a 55 minuts, on tenim la Gîte d’etape, cosa que finalment fem. Quan arribem al càmping de La Forge a ¼ de dues ens trobem al taxista desesperat, que porta una hora esperant amb l’establiment tancat i sense que ningú se li posi al telèfon.

Al principi ens ho prenem amb filosofia, i dinem tranquil·lament a les taules que hi ha a fora del restaurant, però després som nosaltres els que ens desesperem. Va passant el temps, l’aire és fred i allí no apareix ni Déu.

Trobem refugi en un quarto del càmping, i aprofiten alguns per fer la migdiada, amb l’esperança què algú tard o d’hora apareixerà.

La Sílvia al principi tampoc pot contactar amb els propietaris, fins que finalment ho aconsegueix, i un noi molt jove, ens dona les claus de les habitacions, cinc en total, sortosament molt confortables amb llençols i coixinera precintats en plàstic.

Per sopar, ceps d’aperitiu, crus i fregits, ous farcits i arròs amb salmó que ve molt de gust.

Partida de billar tradicional: Marc/Martí contra Joan Carles/Octavi. S’imposa la segona parella tot i la remuntada de la primera.

 

Divendres 26 de Goulours a Mérens-les-Vals

23’65 km +1076m -1028m temps en moviment 7 h 1 m

Agafem el camí que voreja el llac fins a la Portella d’Orgeix. Passem pel poble d’Orgeix, potser el més bonic de tots els que hem vist fins ara, i seguim la vall paral·lels al riu Oriège. Espectacular !.

Tot i ser l’etapa més llarga i de més desnivell, les continuades llaçades de la pujada per pista fan que vagis guanyen metres de manera progressiva i amb menys esforç fins a arribar al Coll de Joux, a on anem arribant per grups i on dinem. Just abans hem travessat un bosc d’avets impressionant.

Al Coll i buscant el camí de baixada cap a Mérens-les-Vals, el Joan posa ordre perquè ja ens estàvem enredant. Per no perdre el costum, mentre baixem anem collint ceps.

Arribem a la part alta de Mérens, presidida per una església romànica amb campanar, com si de la Vall de Boí es tractés. La Gîte d’etape està a tocar de l’església, Le Nabre, com el nom del riu que veurem al dia següent.

El nou taxista que ens porta les bosses, Christophe, parla català, amb la qual cosa és més fàcil entendre’s per la logística del dia següent.

La mestressa ens instal·la en el primer pis d’un ampli recinte que segurament abans era el paller. Allà mateix, el Sebastià, alies Donosti, ens fa una demostració gimnàstica que ens deixa atònits. Certament als seus 78 anys està en plena forma !.

L’equip dels bolets es posa “manos a la obra” amb els ceps, en una cuina secundària. Una de les mestresses (en son cinc), ens dona alls, julivert, oli, ... com si cuinar a l’alberg fos una cosa natural.

Sopem una lasanya de verdures amb un ou ferrat i enciam, i de postres un pastís casolà. En general, ens podem queixar de les habitacions, però no dels àpats que hem fet.

És la darrera nit tots junts, així que alguns fan un chupito de whisky o armanyac, i el Joan ens canta a capel.la Maitetxu Mia i la Montanara. Finalment tots ens afegim a la festa i abraçats cantem l’Estaca, davant l’estupefacció de francesos i alemanys.

 

Dissabte 27 de Mérens-les-Vals a Le Castel Isard (Porte-Puymorens)

18’80 km +996m -510m temps en moviment 5 h 41 m

La primera part del recorregut el camí va paral·lel al riu Ariège guanyant alçada de manera molt suau fins arribar a l’Hospitalet-près-l’Andorre. I a partir d’aquest punt, el camí s’enfila de manera molt més exigent fins a la Tossa Mercader (2044m), el punt més alt. Abans d’arribar a aquest punt, tots junts parem per dinar.

Seguim fins al Coll de Puymorens, i seguim baixant per un camí sense cap encant fins a on tenim els cotxes, l’aparcament de Le Castel Isard, desviant-nos mínimament de la traça del GR.

Un cop allà esperem que arribi el Christophe amb totes les bosses, prenent-nos una cervesa a la terrassa, com vàrem fer el primer dia, satisfets d’haver fet tota la travessa sense cap incidència destacable.

Només manca fer-nos la foto de grup amb la samarreta dels bons homes, i tirar uns cap a Barcelona (Marc, Jordi Costa, Ricard, Octavi i Xavier), i la resta cap a Puigcerdà per passar la nit a l’hotel Martínez.

Fita aconseguida .... en part !

Barcelona, 1/10/2025